‘La Terre Vue du Coer’.
Com va arribar la vida a la Terra? Segurament ho va fer a través de molècules d'aigua que es van generar a l'espai. L'oxigen sense el qual no podríem viure. El misteri de la vida, sí, aquesta vida que l'ésser humà s'entesta a anihilar.
Així comença el documental** 'La Terre Vue du Coer'** de Cadrin-Rossignol, presentat a Another Way Film Festival el mes d'octubre passat. Un documental que ens mostra a través d'autèntics guardians del planeta tot allò que s'està perdent, i tot el que pot passar si l'ésser humà continua acabant amb els espais naturals i les espècies del planeta.
Veure la terra des del cor és el que proposa l'astrofísic canadenc amb nacionalitat francesa Hubert Reeves , qui encapçala el documental. Des del seu refugi apartat, en allò que abans va ser una granja a la Borgonya, explica com a l'aigua estancada que l'envolta sembla que la vida s'ha aturat quan anys enrere brollava per tot arreu. En 30 anys tot ha canviat massa de pressa, diu.
I reflexiona (o adverteix): “L'estudi del pas de la vida sobre la Terra ens ensenya que en els darrers 100 milions d'anys, almenys cinc vegades a la història, amenaces degudes a fenòmens geològics, meteorològics, astronòmics van tenir un gran impacte sobre la vida. Portant a desaparèixer més de la meitat i, de vegades, fins al 90%. El que anomenem extinció. D'aquestes en tenim unes cinc, incloent-hi la penúltima. Ho dic perquè avui ja estem parlant de la sisena.** La diferència amb les altres és que no ha estat provocada per fenòmens naturals. Sinó per nosaltres mateixos**”.
L´astrofísic canadenc Hubert Reeves és l´eix principal del documental.
LES VEUS DELS GUARDIANS DE LA TERRA
I aquí rau el fons de 'La Terre Vue du Coer', que parteix des de França però que segueix per tot el planeta donant veu a persones que lluiten per frenar aquesta sisena extinció.
Podem escoltar la valuosíssima lliçó de l'escriptor i defensor dels drets dels animals Frédéric Lenoir i fundador de la fundació Ensemble pour els animaux. “Si volem sortir d'aquesta crisi a totes les àrees, necessitem canviar una lògica de quantitat a qualitat. La qualitat del nostre medi ambient. Hem de deixar la idea de la terra com una col·lecció de recursos per ser saquejats . Hem de pensar en la natura com un organisme viu amb què necessitem interactuar de manera harmoniosa”.
El documental disponible a la plataforma Vimeo va néixer del llibre que porta el mateix nom i que va ser publicat el 2019 també per Hubert Reeves. Les imatges d'una bellesa màgica s'alternen amb més veus a més de la de Hubert.
Per exemple, són especialment interessants les aportacions de la botànica i membre de la Potawatomi Nation, Robin Wall Kimmerer , que afirma que els arbres es comuniquen entre ells a través del vent i de les seves arrels. “ Tots els éssers vius estan connectats . Tot just comencem a entendre aquesta xarxa de comunicació”.
Una teoria que confirma Michel Labrecque , conservador del jardí botànic de Montreal. En aquest jardí han fet molts estudis sobre les copes dels arbres i com s'hi connecten.
OBJECTIU MUNDIAL: GARANTIR L'EQUILIBRI MEDIAMBIENTAL
Com els discursos de tots els participants del llargmetratge, la Terra funciona en equilibri , per això ara mateix ens trobem en una situació de crisi climàtica perquè aquests equilibris han estat alterats. Ja sigui amb l'extinció d'espècies, alterant ecosistemes, modificant les nostres costes, desforestant boscos o contaminant l'oceà. I en aquest sentit ressonen les paraules de l'oceanògrafa d'ORCA a Florida, Edith Widder.** “Tot depèn de l'aigua, per això és completament il·lògic que la contaminem”. **
No sabem com serà la Terra d'aquí a 30 anys, però el que sí que sabem és que podem revertir o ajudar a frenar la catàstrofe . El documental ens convida a fer-ho des del cor i amb valuoses iniciatives com les que duen a terme a** Les Fermes Miracle** al Quebec on practiquen la permacultura.
Van començar amb un monocultiu de 400 pomers però es van adonar que això no era un exemple de permacultura (treballar la natura de manera poc invasiva). És a dir, sense regs, sense pesticides ni insecticides. Així que van deixar d'intervenir o ho van fer de la menor manera possible. I va funcionar!
“Es pot alimentar el món de la permacultura? Jo crec que sí. Primer de tot hem de deixar d'alimentar el bestiar amb gra. Estan destinats a menjar herba. Això alliberaria grans superfícies que es cultiven actualment i podríem replantar-les amb arbres, com nous, que proporcionen aliments bàsics. I encara pots mantenir animals a sota”.