Façanes d'entramat de fusta a Orléans.
Ja no és que París disposi d'una oferta inabastable de coses per visitar i descobrir, és que la seva fantàstica ubicació al mapa li permet tenir a tir de pedra desenes i desenes de localitats i entorns que mereixen una escapada, en cas que et vingui de gust aclarir-te una mica de la gran capital.
Com que no sabem si disposaràs de cotxe hem pensat en destinacions a les quals pots arribar amb tren en menys de dues hores. Per descomptat, aquesta és una petita selecció d'alguns d'aquests racons, evidentment n'hi ha molts més!
**RUAN (A UNA HORA I MITJANA EN TREN) **
Un dels nostres destins favorits. Visitar la capital de la regió de Normandia és obligatori per a tots aquells que ja coneixen bé París, que en només hora i mitja amb tren des de l'estació de Saint-Lazare se submergiran als seus carrers d'aroma medieval.
Tot i que la catedral –sobre la qual aprofundirem més endavant– és la icona de Ruan, gràcies a **la sèrie de pintures que va inspirar l'autor impressionista Claude Monet, ** convé comptar amb força temps per acudir a diversos dels seus altres monuments .
Ruan, capital de la regió de Normandia.
Un d'ells, a qui ens permetrem destacar com el nostre ullet dret, és l´espectacular església abacial de Saint-Ouen, d´estil gòtic. La part exterior impressiona tant que molts la confonen amb la catedral, però el seu interior també deixa moltes boques obertes.
L'església, encara que en absolut en ruïnes, està en pràctic desús i els seus passadissos, completament nus (no, no hi ha bancs), generant una sensació de romàntic abandó. Fa la impressió que el temple, orgullós, va voler demostrar que no necessita més que els seus alts murs, la seva gran lluminositat i el seu silenci, només interromput pels aletejos dels coloms que es colen per les finestres trencades, per provar-ne la majestuositat. I de fet, és així.
Amb bon temps, els jardins annexos exteriors són un bon lloc per descansar. I just al costat, en allò que antigament va ser el dormitori dels monjos de l'abadia, hi ha l'ajuntament de la ciutat.
D'estil gòtic, l'església abacial de Saint-Ouen és el nostre monument preferit de Ruan.
Baixant en direcció al riu Sena, que també travessa Ruan, i molt propera a la catedral, ens trobem l´església de Saint Maclou. D'un estil gòtic molt semblant als altres temples icònics de la ciutat, aquest monument destaca per les seves fantàstiques portes de fusta tallada, que daten del Renaixement.
Als peus de l´entrada principal de l´església es troba un dels racons més pintorescos de la capital normanda: la plaça Barthélémy i el carrer Malpalu. Aquesta zona ens encanta perquè està composta gairebé completament per edificis amb façanes amb entramat de fusta, profunda exaltació medieval al cor de Ruan. Aquest bonic racó es troba a dues passes de la catedral.
Com no podia ser altrament, el símbol de la ciutat és d'estil gòtic i la seva part frontal exterior, com a Monet, et deixarà meravellat, amb les seves nombroses i petites estàtues i les seves heterogènies torres.
L'agulla de ferro de la catedral de Ruan fa que aquesta sigui la més alta de França.
La torre nord és l'esmolada, mentre que la cúspide de la sud té forma de corona octogonal. Darrere d'aquestes guardianes s'eleva l'agulla de ferro que permet a la catedral arribar fins als 151 metres, convertint-la en la més alta de França.
El monument va patir importants destrosses als anys finals de la Segona Guerra Mundial, però va ser salvada gràcies a un profund treball de reconstrucció. Un cop a dins, recomanem parar atenció, a part de les vidrieres, a la trucada escala dels llibreters, un element singular del temple que pot semblar tosc en una primera ullada, però a qui se li endevina certa elegància si se li presta més atenció.
No pots acabar la visita a la capital normanda sense acostar-te al Gros Horloge, un ornamentat rellotge astronòmic de grans dimensions instal·lat en un arc de l'època renaixentista, localitzat al carrer principal que desemboca a la catedral de Ruan. No és mala idea, per cert, aturar-se a esmorzar en un dels nombrosos locals que poblen aquest carrer.
Gros Horloge, un rellotge astronòmic instal·lat en un arc renaixentista de Ruan.
**FONTAINEBLEAU (A 45 MINUTS EN TREN) **
Passar el dia a Fontainebleau és una de les excursions més populars entre la gent de la capital gràcies al seu fàcil accés (els trens, directes, surten des de la important Gare de Lió i el trajecte dura menys d'una hora) ia la bellesa del lloc. Alguns diuen que és el germà petit de Versalles, però és de justícia assenyalar que Fontainebleau té els elements suficients per diferenciar-se del famós palau.
Aquesta ciutat situada a uns 60 quilòmetres de París té com a plat fort el palau i els jardins adjacents. El complex va ser una de les nombroses residències dels monarques francesos i es va mantenir com a tal durant vuit segles, una xifra a destacar.
A més, va acollir rellevants esdeveniments històrics, ja que va ser aquí on es van signar l'Edicte de Fontainebleau –contra els protestants gals– i el Tractat de Fontainebleau, pel qual es pactava la invasió conjunta francoespanyola de Portugal en època de Napoleó Bonaparte, que després desembocaria a l'ocupació francesa d'Espanya.
Diuen de Fontainebleau que és el germà petit de Versalles.
Encara que val la pena conèixer l'interior del palau i xopar-nos de la seva història, la joia de la corona són els jardins. Sens dubte de dimensions inferiors a les de Versalles, no van a la saga quant a bellesa. A la primavera i l'estiu la frondositat de la seva vegetació és enlluernadora i el llac situat als peus del palau dóna a l'entorn una estampa de postal.
El passeig pels jardins és només un aperitiu per a tothom senderisme que podem fer al proper bosc de Fontainebleau i al Parc Natural Regional de Gâtinais. Mentre que el primer està més indicat per al senderisme en la seva més bàsica expressió, al parc, a banda de caminar entre els arbres, disposem de nombroses activitats, algunes de les quals –granges educatives, passejades amb bicicleta o cavall– molt atractives si viatgem amb nens.
Senderisme al bosc de Fontainebleau.
**ORLLEANS (A UNA HORA I QUART EN TREN) **
Es diu Orléans però bé podria canviar-se el nom per 'Ciudad Juana de Arco'. Des del seu alliberament a la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) contra els anglesos, punt d'inflexió per a la victòria final gal·la, aquesta localitat de la Vall del Loira va quedar per sempre associada a la que avui dia és patrona de França.
Encara per tot el país hi ha carrers en honor del nom i estàtues que la representen, a Orléans és on més culte es rendeix a aquesta dona, trobant referències a ella pràcticament darrere de cada cantonada.
Avui dia és molt agradable passejar pel centre d'aquesta ciutat històrica, però a principis del segle XXI l'abandó, la inseguretat i la delinqüència eren protagonistes. Va ser a partir del 2002 quan es va començar a treballar en la resurrecció de la capital de la regió Centre-Vall del Loira i podem dir que el resultat és més que satisfactori.
Un bon lloc per percebre aquesta millora és la plaça Martroi, ubicada a tocar de l'estació central de la ciutat i reputada per albergar una gran estàtua eqüestre de la Donzella d'Orléans. La plaça –com fins a un total de 21 carrers del centre– és ara enterament de vianants i des d'aquí es pot baixar fins al carrer Juana de Arco, una via de força amplitud embellida per les grans banderes que pengen dels edificis que la limiten i que desemboca a la catedral de la Santa Creu, el principal monument de la localitat.
Estàtua de Juana d'Arc a Orléans.
Si véns a Orléans poc després de conèixer Ruan segur que et xoquen les diferències entre les catedrals de les dues ciutats. Mentre que el temple normand és, podem dir, més atrevit, el d'Orléans es caracteritza per la seva sobrietat, com podem comprovar amb les dues torres idèntiques de forma cilíndrica.
Malgrat tot, no deixa de ser una de les catedrals més grans de França (114 metres d'alçada) i també és molt antiga. Encara que va ser inaugurada oficialment el maig de 1829, la seva construcció va començar el 1287, gairebé 600 anys de diferència en què els successius estils artístics van anar deixant la seva empremta, aportant-li aquesta imatge-no-tan-gòtica que llueix actualment. Al seu interior tornaràs a trobar banderes penjades dels murs (què li passa a aquesta ciutat amb les banderes?) i podràs conèixer la història de Joana d'Arc a través de les vidrieres.
Si et ve de gust observar la Santa Creu des d'una altra perspectiva no tens més que caminar uns passos per arribar a l'Hotel Groslot i el seu jardí. Aquest palauet renaixentista de mitjans del segle XVI, amb una cridanera façana de maons vermells, va arribar a ser casa consistorial de la ciutat, i és una bona idea conèixer-lo per admirar els seus tapissos, una nova estàtua de Juana i els tranquils jardins. Sempre que, és clar, no s'oficii dins cap casament, ja que és un lloc molt demandat per celebrar aquests esdeveniments.
Però si aquesta visita no us convenç, la vostra elecció ha de ser la casa Joana d'Arc. Cridada així per ser el lloc on la Pucelle es va allotjar durant el setge d'Orléans entre el 29 d'abril i el 9 de maig de 1429, ara aquesta casa amb façana d'entramat de fusta –opció arquitectònica present en pocs edificis del centre– és un museu consagrat a l'alliberadora de la ciutat, el millor lloc per conèixer la història d'aquesta dona i separar la llegenda de la (enlluernadora) veritat.
Si t'entra gana o et ve de gust relaxar-te prenent alguna cosa, acosta't a la carrer Borgonya, una llarga via no gaire lluny del riu Loira que està a rebentar de bars i restaurants. És una zona molt animada on et pots amarar de l'ambient de la ciutat, ja que no és només popular entre els turistes, també entre els locals.
I després de calmar la gana caldrà abaixar el menjar, no? També objectiu del procés de recuperació emprès a principis dels 2000, la ribera del riu és ara una elecció excel·lent per passejar i gaudir d'un ambient tranquil. Però si això no és suficient, als afores de la ciutat pots visitar el Parc Floral de la Source, un lloc d'idíl·lics jardins i flors que amb bon temps és perfecte per perdre's durant hores.
Maison de Jeanne d'Arc, a Orléans.
**PROVINS (A UNA HORA I MITJANA EN TREN) **
Prenent a Gare de l'Est el transilien P, no has d'esperar més d'hora i mitja per arribar a Provins, una petita localitat de poc més de 10.000 habitants amb un encant medieval que el va fer guanyar-se el seu ingrés a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco i que malgrat tot és encara força desconeguda per als turistes.
La seva localització geogràfica estratègica la va fer convertir des de l'any 1000 en una important plaça comercial, aconseguint el seu zenit als segles XII i XIII amb les fires de Xampanya, un cicle anual de fires en aquesta zona de l'actual França que va tenir una importància cabdal a l'època. La conservació del ric patrimoni arquitectònic fruit del pes que va arribar a assolir la ciutat en aquell període va ser apreciada per la Unesco per fer-li un lloc a la seva llista.
Amb el pas dels anys el municipi ha anat creixent, així que has de dirigir-te a la part alta per trobar el nucli històric. Probablement el primer que distingeixis des de la distància sigui la torre Cèsar, una vetust torrassa que data precisament del segle XII, en ple apogeu de la ciutat, on pots pujar per menys de 5 euros.
Quatre torres s'adhereixen a la principal i custodien el camí de ronda teulat, i des de la part superior, on la torre canvia la seva forma quadrada per una octogonal, tindràs unes vistes magnífiques de la resta de la ciutat. Les teulades còniques que rematen les torres acaben de donar-li aquest aspecte tan singular a la torrassa.
Cúpula de la glesia col·legiata de Sant Quiriac i Torre César, a Provins.
A menys d'un minut de distància et toparàs amb un altre dels monuments de la ciutat, l'església col·legiata de Sant Quiriac, on segons diu un cartell a l'entrada Joana d'Arc i el rei Carles VII van assistir a una missa a l'agost de 1429. D'aspecte robust a l'exterior, et sorprendrà la quantitat de llum que entra als passadissos, fins i tot en dies ennuvolats.
La carrer Saint-Thibault i la plaça Châtel, on s'alcen alguns edificis amb façanes d'entramat de fusta –sí, efectivament, ens espurna aquesta proposta arquitectònica i no pararem d'esmentar-la–, és també una bona manera de submergir-se en l'ambient medieval de Provins.
Si t'interessa la història no només política, sinó social i econòmica, et proposem que visitis el graner del delme, un edifici reconvertit en museu per aprendre més sobre els mercaders i diversos oficis medievals. El detall que aquesta construcció del segle XII estigui aixecada enterament sobre pedra dóna una idea de com va ser de acabalada la ciutat en els bons temps de les fires de Xampanya.
I no pots marxar de Provins sense conèixer els seus impressionants muralles, que estan en força bon estat de conservació malgrat que tot el perímetre serà rehabilitat. Pots passejar en alguns trams sobre aquests sòlids murs guardians i sobretot a sota, en allò que antigament era el fossat. Cal no perdre detall de les portes, que gràcies al seu bon manteniment permeten endevinar les claus defensives.
Antigues muralles de Provins.