Alguns consells per reservar bé la teva primera escapada romàntica
1)No a la súper opulència: A veure si això queda clar: no ets Kanye. No ets Kim. No reserveu una suite de 2.000 metres en un castell francès ni una planta sencera del Marina Bay Sands. A més, no tens aquests diners. No reserveu una suite presidencial. Porta aquest nom perquè és per a visitants molt il·lustres, fins i tot presidents. Tu no n'ets res. L'ostentació és una eina de seducció hortera . El que sembla molt car és un recurs molt barat.
L'hotel Marina Bay Sands, a Singapur
2)No al cutre. Hi ha una línia molt gruixuda entre el senzill i el cutre. Si no et pots anar a un hotel decent, queda't a casa. S'està molt bé a casa; tenim bones neveres, dutxes i matalassos. Però si et decideixes fer-ho que sigui en un lloc net, ventilat, tranquil, sense cobrellits de colors estranys ni haver de compartir bany. De debò, no cal viatjar sigui com sigui.
3)Ull amb el disseny. Ens ha passat. Hem dormit en habitacions amb la cambra de bany transparent. Això no és per a una primera escapada. Ni tan sols per a una desena escapada. Les cambres de amb les parets mínimes són violents. Llegiu-vos el petit conte de Cortázar anomenat Lucas, els seus pudors per justificar això de manera literària.
Sant Giorgio, el pop-up de Design a Mikonos
4)Bamboleig, bambolees: Compte amb triar un vaixell com a primera destinació d'escapada. Ni un creuer amb tres torns de dinar i sopar del capità ni un veler. Ens agradaria que tot fos com a El Talent de Mr Ripley, però la realitat és que els vaixells es mouen de dia i de nit. Són romàntics, però tenen el mar a sota i un equipatge carregat de Biodramina no és el millor presagi. Deixem això per quan ens coneguem millor.
5)Si vas al Japó a la teva primera escapada, no reserveu per a la primera nit un Love Hotel . Això ens farà molta gràcia la segona o la tercera, però debutar en un lloc que simuli un hospital, un col·legi o el castell de la Barbie pot ser anticlimàtic. Millor comencem al Park Hyatt, un ryokan o un hotelet impersonal.
6)Precaució amb els hotels molt petits i familiars. Probablement fugis amb una fantasia a la maleta: estar tots dos sols i descontextualitzats. No triïs un hotel familiar amb dues habitacions on hagis d'esmorzar amb els amos i t'hi creuis pel passadís. O si ho fas, després ho consultes al teu terapeuta.
Un hotel familiar però sense haver de sopar amb els propietaris
7)Pensa que els viatges són, sobretot, per fabricar records. Treballa per fabricar-los bonics. No racaneges per quinze euros. Poden marcar la diferència entre recordar o oblidar. Sempre és millor anar dues nits a un lloc interessant que set a un de mediocre. Els records no són producte de l'abundància: són llampades. I els centelleigs duren minuts . Un estudi desenvolupat per TNS per a Meetic afirma que un 36% dels solters espanyols considera que un mes és temps suficient per anar-se'n per primera vegada de viatge amb la seva parella. Un mes. Les últimes persones que se'n van anar un mes de vacances van ser els protagonistes d'Estiu Blau.
Viatges per fabricar records
8) Ara, els veritables romàntics direu que el que és important és la companyia i jo quedaré com una superficial sense cor . Per descomptat que sóc/som feliços en un banc del parc menjant pipes, al sofà davant del portàtil i de càmping (ni tan sols de glamping), però flors fresques, un llit de mida escandalós i una bona il·luminació no sobren mai. Però que sí, que el més important és estar junts…
9)És un hotel, no un Decret Llei. No passa res si no encertem. Si resulta ser sorollós, lleig i olorós o reaccionem o riem molt fort. La cerca és il·lusionant, però no cal que preparem un Excel amb els hotels candidats ni ens marejem mútuament amb la decisió. És un hotel. És una nit. N'hi haurà moltes més. O no, però això no importa ara.
10) I ara la pregunta és: on reservem? La resposta, com d'altres, la robem de Miguelito el de Mafalda: “Des de quan els entusiastes hem de donar solucions?”.
L'important és la companyia (però l'hotel també)