Highlands: una matrioska d'essències escoceses
Posar rumb nord des de la ciutat de Stirling, la ‘porta de les Highlands’ , suposa endinsar-se a l'estampa escocesa que tot visitant té gravada a foc a la memòria: una successió de llacs, muntanyes, valls profundes i quilòmetres i quilòmetres sense fi de soledats entapissades de bruc i boira . Per si aquesta imatge tòpica no fos captivadora, les illes de la costa oest són la invitació definitiva per capbussar-se en l'agrest paisatge de les Highlands: Islay , bressol de whiskies amb aroma de torba i mar; la salvatge Mull, o Jura , en les solituds del qual l'escriptor George Orwell va escriure la seva novel·la 1984.
Stirling, la porta de les Highlands
Els 26.484 km quadrats que configuren les Terres Altes són una gegantina matrioska plena d'altres de més petites que atresoren les essències escoceses. Aquí hi ha, per exemple, alguns dels accidents geogràfics més importants del país. Com el loch Lomond, els 39 km de longitud i vuit d'amplada el converteixen en el llac més gran de la Gran Bretanya. O aquesta altra categoria de escenaris carismàtics de la regió on naturalesa, història i llegenda es fonen . Com el Glencoe , la vall on cada any arriben milers de visitants a la recerca de la seva bellesa.
La vall de Glencoe
Altres escenaris ineludibles de les Terres Altes on es fonen la història i els paisatges impactants és, per exemple, **el castell d'Inveraray**, la joia d'Argyll. Amb el loch Fyne com a teló de fons, aquesta fortalesa residència és un dels exemples majestàtics darquitectura escocesa del segle XVIII . La seva construcció va durar entre 1746 i 1758, amb una decoració interior a càrrec de Robert Mylne, panells pintats de Français Guinand i meravelles tals com la seva sala de tapissos.
Les Highlands en versió hivernal
A més dels capricis geològics i la història que va forjar el caràcter dels muntaraços de les Terres Altes, aquesta regió atresora racons on el misteri és llei . Per prémer aquesta estranya sensació només cal vagar una estona per les ruïnes de Kilchurn Castle . Construït per Sir Colin Campbell de Glenorchy el 1440, ell és el guardià del loch Awe. “Awe”, temor, és un nom idoni per a un llac en les profunditats del qual, segons la tradició, dormisca un monstre llegendari.
Sens dubte, un altre excel·lent punt de partida per recórrer la regió és Inverness, capital de les Highlands, una bonica ciutat que viu de cara al riu. Prenyada d'edificis georgians i victorians , són molts els apassionats de les caminades per les muntanyes escoceses que fan d'Inverness el seu campament base abans d'embarcar-se amb rutes a peu o amb bicicleta com la Great Glen Walk , un sender de 117 quilòmetres que uneix Inverness i Fort William, amb regals per a la vista tan espectaculars com la cascada Cia Aig precipitant-se al loch Arkaig.
Highlands: castells fotogènics i molt verd
Recalar a Inverness també permet acostar-se a un enclavament ineludible per comprendre la història de les Highlands: a tres quilòmetres es troba el param Drummoisse, escenari de la batalla de Culloden . Els 5.000 highlanders de les tropes jacobites es van jugar aquell dia el tot o res al seu estil de vida. Van perdre –uns 2.000 van deixar la vida al param– i la seva derrota va suposar l'eclipsi de la vida tradicional de les Terres Altes: el Disarming Acts va obligar els escocesos a lliurar les armes i les gaites, considerades armes de guerra , mentre que es va prohibir el plaid, la vestimenta tradicional highlander, i els caps dels clans van ser reduïts a simples terratinents. Per imaginar la magnitud de la batalla és recomanable visitar el Culloden Battlefield & Visitor Centre.
Great Glen Walk: 117 quilòmetres entre Inverness i Fort William
Si es deixa enrere la història de les Highlands per endinsar-se al seu halo llegendari el Loch Ness és la coordenada perfecta . I ho és, ja sigui per entreveure amb la imaginació l'espinada de Nessie, el famós monstre, com per conèixer els molts altres atractius del Great Glen, l'estreta falla geològica que l'erosió glacial va horadar en forma de vall profunda amb tres llacs enfilats: el Ness, l'Oich i el Lochy. Com l'Urquhart Castle . Atalaiant les boires del llac, deambular pels seus murs i estades d'aquesta fortalesa del segle XVI –els seus fonaments daten del segle XIII, encara que el seu origen és més antic, ja que s'assenta sobre les restes d'un fermall de l'Edat de Ferro– és fer un viatge al passat ancestral de les Highlands.
Seguint el Great Glen cap al sud apareixen poblacions amb caràcter com Fort Augustus o Fort William, ambdues connectades pel Caledonian Canal, en les rescloses de les quals dormisquegen les barcasses de pescadors. A la distància, si la boira ho permet, contemplar el perfil del Ben Nevis (1.343 m), el pic més alt de Gran Bretanya, és una postal inesborrable. Fort William també és part d´un dels recorreguts ferroviaris més singulars d´Escòcia . Es tracta del Jacobite Steam Train, un tren de vapor que, de maig a octubre, trontolla paral·lel a la 'carretera de les illes', un fastuós recorregut entre Fort William i el port de Mallaig. Una altra joia d´aquesta carretera: el Glenfinnan Monument. Erigit al cap del loch Shiel, el paisatge convida a fer un pícnic al costat del llac o fer la fotografia de rigor al viaducte de Glenfinnan, escenari de Harry Potter i la càmera dels secrets.
Emular Harry Potter al Cairngorm Mountain Railway
Pivotant a est i oest d'Inverness, aquesta part de les Highlands espera als amants dels escenaris evocadors amb alguns dels racons naturals més prístins. A 25 km a l'oest del Loch Ness hi ha el que per a molts escocesos és l'enclavament més bonic del país: Glen Affric , una Reserva Natural els contorns de la qual estan trufats de llacs, muntanyes i un dels pocs boscos caledonians de pi escocès.
Aquesta zona acull una altra coordenada de primer ordre com és el Cairngorm National Park, el massís que s'estén al llarg de 260 km2 pel centre de les muntanyes Grampians. El Parc Nacional, amb cims com el Ben Macdui (1.309 m) , és la síntesi de la naturalesa en estat pur . Una interessant escapada és la que, després d'embarcar-se al tren funicular Cairngorm Mountain Railway i elevar-se fins a les altures, brinda el Coire Cas Mountain Trail: es tracta de un sender d´uns 4 quilòmetres (1h 30 min) apte per a tots els perfils de caminants , sense obviar petites poblacions amb encant com Aviemore o Tomintoul.
La reserva natural de Glen Affric
Encara que si el que es busca és gravar a la memòria una estampa que condemni tots els elements de les Terres Altes, el millor és posar rumb cap al Eilean Donan Castle . No hi ha castell escocès que condemni millor la teatral bellesa paisatgística de les Terres Altes com aquest. Arribar fins a l'ancestral baluard del clan MacRae compta amb notoris al·licients, entre ells recórrer l'angosta vall de Glenshiel, a les altures de la qual es retallen les Five Sisters of Kintail, cinc cims que són tot un triomf per als munrobagging , els col·leccionistes d'ascensions de munroes.
Situat a la confluència del loch Alsh i el loch Duich, davant del poblet de Dornie, contemplar l'Eilean Donan, retallat entre la boira i amb les muntanyes de la península de Kintail com a teló de fons, és un espectacle sublim. I, en bona mesura, un dejà vú: immortalitzat pel cinema, gràcies a la pel·lícula Highlander (1985) , protagonitzada per Christopher Lambert i Sean Connery, el seu magnetisme ha fet d'aquesta fortalesa la més fotografiada d'Escòcia . Visitar l'Eilean Donan és el més semblant a obrir un cofre ple de tresors, una vetusta capseta de pedra plena de les essències de les irreductibles Highlands escoceses.
Eilean Donan Castle: fotogènia a l'escocesa