Restaurant de la setmana: The Waterside Inn
A principis dels anys 70, els germans Roux, que gaudien de certa fama a Londres, van decidir aventurar-se fora de la City, comprar un vell pub a Bray i convertir-lo en un restaurant elegant. Així va néixer ** The Waterside Inn .** El temple de Michel Roux, una llegenda, història dels fogons: Millor Obrer de França, Cavaller de la Legió d'Honor, Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic...
Per arribar a Bray on Thames hi ha, a grans trets, tres maneres possibles: dirigir el iot pel Tàmesi –navegable en aquest tram– fins a l'embarcador que el restaurant posa a disposició dels clients; al xofer perquè condueixi fins a Bray des del nostre apartament a Chelsea i espereu a la porta amb el Bentley impol·lut –opció amb més adeptes del que es podria esperar– o agafar el metro a Paddington i des d'allà un tren de la First Great Western fins a Maidenhead. Sens dubte, lopció preferida pels mortals, com un servidor. No deixa de tenir el seu encant arribar a una institució així al taxi d'un pakistanès amb música de Bollywood a tota pastilla.
Algun toc asiàtic, productes de temporada i una tècnica depurada
Un cop traspassat el llindar, tots reben un tracte similar: tant és que siguis un empresari rus, un aristòcrata d'una mansió propera, una família índia d'aniversari o un espanyol despistat. Tots sucumbeixen a l'encant de un servei formal que sap estar, però també somriure i trencar el gel quan escau.
Un cos de ball entrenat sota la batuta de Diego Masciaga, un dels grans mestres de la sala –juntament amb el mort Jean-Claude Vrinat, de Taillevent, i Mathieu Foureau, de les Ambassadeurs– que un ha tingut l'honor de tractar. Res no escapa al seu control. Maneja diversos idiomes, fa broma, trinxa, ordena, serveix si és necessari. Hiperactiu i amable, encantador i extremadament educat.
Als fogons, Fabrice Uhryn practica una cuina clàssica en concepte però moderna en execució. Algun toc asiàtic, productes de temporada i una tècnica depurada per a un públic que majoritàriament busca els seus clàssics: l'ànec rostit amb farigola, la intocable terrina de foie amb figues, el llamàntol amb salsa de Porto o el suflé de gerds.
Plats que conviden a gaudir
Un extraordinari carro de formatges, un celler per dilapidar la targeta i un assortiment marejant de destil·lats conviden a solaçar-se i oblidar el vil metall durant una estona.
Per si això fos poc, l'aperitiu i la sobretaula s'ofereixen al pantalà al costat del riu. Un lloc on deixar passar el temps.
***** _Aquest reportatge va ser publicat al **número 132 de la Revista Condé Nast Traveler (octubre)**. Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'octubre està disponible en la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit. _
L'aperitiu i la sobretaula s'ofereixen al pantalà al costat del riu