Cuina en estat pur
En aquesta voràgine de la cuina d'alts vols on vivim avui dia, de congressos, de concursos i assessories, de performances i posades en escena, molt de tant en tant un es troba cuiners enamorats de la seva professió, artesans sense més pretensions que ser-ho, professionals que troben la seva felicitat més entre cassoles i fogons que en actes promocionals o viatjant com a Curro al Carib. Així és Jordi Vilà. I així és Alkimia .
Els qui el conoczcan al·legaran que precisament Alkimia es troba a la seu de la Fàbrica Moritz que l'acull i se n'ocupa del sosteniment. Però només cal pujar aquestes escales i creuar el llindar de la porta per adonar-se de la tremenda llibertat amb què Vilà viu la cuina. I ho fa en un espai bellíssim que s'ha fet creditor de diversos premis de disseny i arquitectura, entre ells el prestigiós SBID el 2017.
La cuina de Vilà supera tota expectativa. I ho fa a base de producte, honestedat i talent. Aquí no hi ha disfresses. Producte excels, entre els millors que hagi trobat en un restaurant d''alta cuina'. Honestedat en el tracte que li atorga, en la generositat del servei i en la senzillesa aparent d'unes preparacions sense doblecs. I un talent descomunal per aconseguir conjunts brillants i harmònics.
Una cuina sense crits ni estridències, de llenguatge pausat i profund. Des d'aquesta talaia de la cuina, que presideix la sala, se serveixen preparacions suculentes com el suquet blanc d'eriçons, la cassoleta de porros, el cap de gamba vermella amb caviar o un pâté en croûte que faria plorar de plaer al propi Curnonsky.
Per al record sempre quedaran la seva excel·lent becada amb col i tòfona negra o aquell turbot rostit amb espardenyes, albergínies, llimona adobat i suc de mol·luscs que és un plat de deu, equilibrat i ple de matisos.
Vilà balla entre els seus productes. Matèries primeres nobles que cuida i mima com molt pocs fan per molt que ho pregonin. I els seus esquemes a l'hora de cuinar-los semblen relativament senzills: els cànons bàsics de la gran cuina francesa -i, per tant, de la seva hereva catalana- i aquest sentit del bon gust que impregna qui estima la cuina i la practica amb total sinceritat.
Un estil allunyat dels cànons actuals i que fuig del protagonisme personal i l'efectisme i l'estètica com a leitmotiv al plat. Cuina en estat pur.