Una de les entrades a l'església carmelita de Whitefriar Street, al centre de Dublín
Encara que la nostra vida social s'hagi vist reduïda a la mínima expressió, hem de reconèixer que els esdeveniments en què podem participar telemàticament són cada cop més variats i sorprenents. Així, igual que la setmana passada assistíem a les estrenes de cinema del festival de Sundance, el proper diumenge 14 de febrer, si us dóna el punt, podreu connectar en directe amb la missa de celebració de Sant Valentí de l'església dublinesa de Whitefriar Street, on descansen les restes del sant des del 1836. A més, a través del web de l'església podràs demanar benediccions al sant, encendre una espelma en honor seu i comprar targetes, espelmes, estatuetes i altres memorabilia commemorativa, que sempre porten bona sort per a l'amor.
No és el pla mega romàntic que esperaves, però ens serveix d?excusa per indagar sobre l?origen de la festivitat i la identitat d?aquest sant tan popular. I també per traslladar-nos una estona a la capital d'Irlanda, d'on procedeix, com us explicarem més endavant, un altre dels símbols tradicionals de l'amor en parella: els anells de Claddagh. Però comencem pel principi: Per què el dia dels enamorats és el 14 de febrer?
UNA DATA PER A LA PURIFICACIÓ I LA FERTILITAT
Deia el poeta i filòsof anglès Geoffrey Chaucer (1343-1400) a la seva obra The Parlement of the Foules (El Parlament de les aus), que **és ara, a mitjans de febrer, quan “cada au busca la seva parella”: **
- "Perquè això va ser el dia de Sant Valentí,
- quan cada au arriba allà a triar el seu company
- De totes les espècies que els homes coneixen
- I després van formar una multitud tan gran,
- que la terra i el mar i l'arbre i cada llac
- estaven tan plens, que amb prou feines quedava espai
- Em vaig haver de quedar drets, tan ple era tot el lloc”.
També es creu, encara que molts experts ho desmenteixen, que l'origen de la celebració es remunta a les festes lupercals que per aquestes dates tenien lloc a l'Antiga Roma en honor a Lupercus, el protector dels pastors i els seus ramats, i la lloba que va alletar Ròmul i Rem. El seu objectiu era la purificació de les persones i de la ciutat, però a la pràctica resultava com una mena d'orgia col·lectiva, molt al gust romà.
Com imaginaràs, l'església catòlica va acabar prohibint aquest descontrol de lascívia i promiscuïtat pagana l'any 494 i, perquè no hi hagués dubtes, la va substituir per la commemoració de Sant Valentí. Tot i aquest canvi radical de plantejament, el 1969 el Concili Vaticà II va voler eliminar la data del santoral per la manca de dades fiables sobre el sant en qüestió, però ja estava massa consolidada en la cultura popular i en el calendari dels centres comercials.
I QUI VA SER SANT VALENTÍ?
Alguns diuen que va ser un bisbe de la ciutat de Terni, a Itàlia, que va ser decapitat en temps de l'emperador Marc Aureli. Altres diuen que no, que va ser un bisbe de Recia, a l'actual Alemanya, famós per curar miraculosament l'epilèpsia, una malaltia que en diversos idiomes es coneix, curiosament, com “el mal o la plaga de Sant Valentí”. Alguns, només uns quants, assenyalen un sant del qual gairebé no se sap res, llevat que va ser martiritzat a l'Àfrica. I molts, la majoria, asseguren que la veritable identitat del mite correspon a un sacerdot romà que va ser decapitat per ordre de Claudi II, acusat de saltar-se la llei que prohibia casar la gent jove de l'Imperi, ja que la solteria assegurava més i millors soldats.
Les restes d'aquest últim Sant Valentí, que és el que ens incumbeix en aquest article per viatjar a Irlanda, s'atresoren, com et dèiem, a l'església carmelita de Whitefriar Street, al centre de Dublín, que és on marxem ara.
Tot i que, com era d'esperar, per tot Europa hi ha esglésies que asseguren albergar relíquies atribuïdes al Sant Valentí romà. És el cas de la catedral de Sant Esteve de Viena o del monestir de Sant Benet de Bages, a Barcelona.
El santuari de Sant Valentí, dins l'església de Whitefriar Street, a la capital d'Irlanda
EL SANTUARI DE SANT VALENTÍ A DUBLÍ
Segons explica la història irlandesa, va ser un monjo carmelita anomenat John Spratt el que, el 1836, va portar les restes de Sant Valentí des de Roma fins a la seva parròquia al centre de Dublín. El tresor consistia en un sarcòfag de fusta segellat amb l'escut d'armes papal i dues plaques d'or amb una carta escrita pel cardenal Odescalchi impresa. Li havia regalat el Papa Gregori XVI un any abans com a premi al seu excepcional talent per a l'oratòria. I allà, a l'església que hi ha entre els carrers Whitefriar i Aungier, s'ha conservat com a or en drap des de llavors.
El sarcòfag, que mai no ha estat obert, està protegit per una urna de vidre i descansa en un altar construït a mitjans del segle XX per a aquest fi. El vigila l'estàtua del sant, tallada per Irene Broe, que apareix amb les vestimentes vermelles d'un màrtir i sostenint un safrà a la mà. A sota, una làmina metàl·lica dóna garanties del contingut del cofre: "Aquest reliquiari conté el cos sagrat de Sant Valentí el Màrtir, juntament amb un petit recipient tenyit amb la sang".
Interior de l'església de Whitefriar, amb l'impressionant orgue de tubs darrere l'altar
L'església de Whitefriar, que és una de les més grans de la ciutat, també és famosa per tenir un dels millors òrgans de tubs del país i un cor de prestigi que durant molts anys va estar sota la direcció del músic Shane Brennan.
L'impressionant orgue va ser construït a principis dels anys 80 per Kenneth Jones & Associates, col·laboradors habituals de la catedral de la Santíssima Trinitat de Dublín i del National Concert Hall, i** està format per 2200 tubs amb mides que van des del d'un llapis petit fins als cinc metres d'alçada.**
L'anell de Claddagh, símbol de l'amor etern
L'ANELL DE L'AMOR ETERN
A 200 quilòmetres de Dublín, a la ciutat de Galway, la joieria de Thomas Dillon's porta 270 anys elaborant els famosos anells de Claddagh, originaris del poble homònim, molt a prop d'aquí.
El disseny de l'anell de Claddagh –dues mans que sostenen un cor sobre el qual descansa una corona– ho diu tot: les mans simbolitzen l'amistat, el cor representa l'amor i la corona, la lleialtat. I allò que no diu l'anell, ho comuniques tu depenent d'on i com ho portis: a la mà dreta i amb el cor cap a fora és una manera subtil de mostrar disponibilitat i obertura a l'amor, però amb el cor mirant cap a tu és que estàs ocupat, encara que encara no hi ha un compromís seriós i tot pot passar. No obstant això, si el portes a la mà esquerra amb el cor cap a l'exterior vols donar a entendre que estàs compromès i, amb el cor cap a un mateix, que ja t'has casat, així que oblida't de festejar-me.
El taller de Thomas Dillon's, a la ciutat costanera de Galway. És la joieria més antiga d'Irlanda.
Es regalen com símbol de festeig, amor o com a anell de compromís. I no hi ha més gest cap a la persona que estimes que compartir aquest emblema de l'amor etern.
Si ets dels que ja no creu en l'amor, se'ns oblidava de dir-te que a l'església de Whitefriar, just davant l'estàtua del patró dels enamorats s'erigeix, curiosament, la de Sant Judes Tadeu, el patró de les caudes perdudes.