Amsterdam
La polèmica dels lloguers de vacances a curt termini, coneguts per les sigles en anglès STHR (Short Term Holiday Rentals) segueix al punt de mira.
El passat dijous 17 de setembre, representants de diverses ciutats es van reunir a París amb Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, per denunciar un marc legal que consideren obsolet.
Són 22 ciutats europees les que s'han unit per instar la Unió a adoptar una normativa més estricta que regulés Airbnb i altres plataformes de lloguer de vacances a curt termini, doncs consideren que la regulació actual “impedeix que els funcionaris prenguin mesures enèrgiques contra les plataformes web”.
Els alcaldes i representants de les ciutats consideren que la regulació actual “impedeix que els funcionaris prenguin mesures enèrgiques contra les plataformes web” i demanen aquesta normativa més severa per contrarestar l'impacte nociu dels pisos turístics al mercat de l'habitatge i fer que els veïnats siguin més habitables.
Les 22 ciutats en qüestió són: Amsterdam, Atenes, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bordeus, Brussel·les, Colònia, Florència, Frankfurt, Hèlsinki, Cracòvia, Londres, Milà, Munic, París, Porto, Praga, Utrecht, València, Viena i Varsòvia.
Barcelona és una de les 22 ciutats de l´aliança
CAP A UNA REGULACIÓ EUROPEA MÉS ESTRICTA
L'augment i l'alta rendibilitat dels lloguers turístics ha portat a un patró generalitzat de lloguers d'habitatges a llarg termini que han esdevingut STHR.
L'impacte en els preus i l'oferta d'habitatges assequibles és alarmant, especialment al centre de les ciutats. Els ciutadans europeus expressen cada cop més les seves preocupacions sobre les molèsties causades per aquest tipus de lloguer.
A més, denuncien altres efectes adversos com: soroll, riscos per a la salut i fins i tot la lenta desaparició de les botigues de conveniència.
Són moltes les ciutats europees que han adoptat mesures locals i imposa restriccions als pisos turístics, ja que segons diuen “estan desviant els habitatges del mercat immobiliari assequible”.
No obstant això, aquesta aliança de ciutats afirma que sense un marc normatiu europeu, Airbnb pot continuar operant amb una supervisió mínima, ja que “és simplement una plataforma per posar les persones en contacte amb els llogaters”.
Apunten així mateix que “les activitats il·legals de STHR són difícils de contrarestar, ja que les plataformes no comparteixen fàcilment les dades amb les autoritats locals. Els arrendaments i les plataformes implicats encara es beneficien d'un marc legal de la UE en gran part avantatjós i obsolet, establert molt abans de l'auge de l'economia digital”.
El desembre del 2019, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea fallava rebutjant la proposta de París per obligar Airbnb a registrar-se com una empresa de lloguer de propietats a l'ús.
L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va afirmar en un comunicat que “és hora d'un nou enfocament regulador europeu que serveixi abans que res a l'interès general, que és per a nosaltres l'accessibilitat de l'habitatge i l'habitabilitat a les nostres ciutats”.
LA LLEI EUROPEA DE SERVEIS DIGITALS
Després de la declaració conjunta d'aquestes 22 ciutats europees emesa el mes de març passat, els representants d'aquestes destinacions turístiques clau han compartit propostes amb la vicepresidenta executiva Vestager.
Els temes anaven des de obligar les plataformes a compartir dades rellevants, clau per a qualsevol sistema de control i execució eficient; a responsabilitzar les plataformes pel contingut que mostren; per garantir una millor cooperació i el compliment de les normes locals.
Així, aquestes ciutats estan d'acord que “la Llei Europea de Serveis Digitals presenta una oportunitat sense precedents perquè la Comissió Europea abordi aquests desafiaments”.
I van continuar recalcant que les nostres ciutats reconeixen que el turisme és una font important d'ingressos i ocupació per a moltes persones i no s'oposen a aquesta nova forma de lloguer. Però el lloguer turístic a cases particulars només es pot fer de manera responsable si es compta amb la regulació necessària”.
Les ciutats europees confien que Margrethe Vestager tingui en compte les seves preocupacions i treball per aconseguir un marc europeu equilibrat i adaptat a les necessitats dels ciutadans.
Després de la reunió, Vestager va dir que "una millor cooperació entre les plataformes i les autoritats públiques serà un requisit previ per a l'aplicació adequada de la Llei de serveis digitals”.
Finalment, Vestager va afirmar que tot això “proporcionarà un marc normatiu modern i harmonitzat, i tindrà en compte les necessitats de les administracions nacionals i locals i el compliment de les normes locals, alhora que proporcionarà un entorn predictible per a serveis digitals innovadors”.