No és un contenidor, és la botiga trendy de Zuric
“Qui ha deixat abandonada aquesta pila de contenidors a la vorera?” És la primera reacció habitual del vianant novell que camina per Zuric Oest , un antic polígon industrial que, amb esforç i molta inversió, s'ha reconvertit en un barri modernitzat, epicentre de la nova cultura que sorgeix de la Suïssa més inquieta.
Encara que al passeig s'hagin descobert viaductes les obertures dels quals acullen botigues o velles siderúrgies reconvertides en centres culturals contemporanis com el Pulse 5 i restaurants moderns com l'Equinox, trobar-se amb una mola d'acer rovellat i descolorit és sempre una sorpresa . Però el que pot semblar un monument improvisat a la voracitat dels nous temps, és una botiga per on transiten tota mena persones , des del turista curiós fins al _trendsette_r a la recerca de tot tipus de bosses i accessoris que tenen un material en comú identificatiu: la lona reutilitzada dels camions.
** La botiga de Freitag ** a la metròpoli helvètica és la caserna general i l'expressió més gran de la filosofia que fomenta l'èxit d'aquesta firma . Tot va sorgir el 1993, quan dos germans dissenyadors gràfics, Markus i Daniel Freitag , es van preguntar mentre observaven l'intermitent pas dels vehicles per l'autovia a què donava la seva finestra, què passava amb la colorada closca dels camions quan aquests mudaven de roba. En veure que en la majoria dels casos aquesta tela acabava descartada i desaprofitada en els desballestament, van decidir donar-li una segona vida.
Així van sorgir els seus primers models, bandoleres de colors de senzilla producció i que no tenien un disseny elaborat . El negoci era rodó: només havien de netejar la tela i triar el tall. L'originalitat la donava el contrast de colors habitual de la pell dels camions i les formes dels logos i tipografies de la publicitat tatuada. Per a la resta del material necessari van continuar bevent de les restes de les carreteres : cinturons de seguretat, llantes de rodes etc.
Lona de camió feta moda per Freitag
Va ser un camí dur de 13 anys de penediments i segones oportunitats fins que el 2006 van fer de 19 contenidors de transport ferroviari la llar –i la primera botiga- de les seves originals creacions. Aquest gegantí joc de construcció conserva els colors originals dels vells vagons encara que, per evitar confusions, a dalt s'imposa el senzill logotip de la marca. Apilats uns sobre els altres, aquest disseny dels seus compatriotes Annette Spillmann i Harald Echsle s'alça fins a la novena altura regalant unes vistes privilegiades i hiperrealistes d'aquest suburbi . La mateixa sorollosa estampa que va inspirar els seus creadors als inicis d'aquesta aventura.
A l'interior els contenidors buidats es connecten per escales i passadissos i s'obren a l'exterior amb finestrals laterals enormes. Mentre que la carcassa traspua industrials, l'interior està adaptat de manera minimalista i eficaç a la venda i exposició. Allí es mostren més de 1500 dissenys diferents de bosses, bandoleres, maletes, carteres i accessoris per a mòbils en un calidoscopi de plàstics colors.
Són models que no tenen el regust de la producció en sèrie. Tots ells amb el segell de ‘made in Zurich’ i amb el seu festiu nom gravat (en alemany, Freitag ca divendres ) . I amb aquests arguments es van guanyar primer l'ampli públic universitari de la ciutat i, de mica en mica, es van expandir pel vell continent, per mercats consolidats i per Internet. Avui dia, tenen botigues a Colònia, Berlín, Hamburg, Viena, Tòquio i Nova York. Però cap com l'autoanomenada 'Única i genuïna botiga de l'autopista reciclada' , el cor d'una firma, el somni fet realitat d'uns dissenyadors que van apostar per reciclar allò que cada dia veien passar des de la finestra.
L'edifici dels nou contenidors