El Palm Court, centre social del nou Mandarin Oriental Ritz, Madrid
Tres anys no són res per a un hotel centenari, però a la ciutat de Madrid se li han fet llargs, molt llargs aquests tres darrers anys sense la seva Ritz que acaba de reobrir després d'una complexa restauració que l'ha regat de llum, alegria, art, molt art, i de l'elegància contemporània del grup Mandarin Oriental.
És clar que aquest Mandarin Oriental no s'assembla a cap altre. Aquest segueix sent això: el Ritz.
"Aquest és un hotel amb la seva història, amb el seu llegat, un hotel icònic molt connectat a la ciutat de Madrid i ara, després d'aquesta restauració, potser amb tocs contemporanis, però sempre respectant 1910 i el que va crear llavors César Ritz”, ens comenta l?australià Greg Liddell, director general del nou Mandarin Oriental Ritz, Madrid, més que satisfet del resultat.
Deessa, el restaurant gastronòmic de Quique Dacosta
El resultat es nota, i vaja si es nota, des de les portes d'entrada, que avui tornen a fer quatre metres per donar la benvinguda en gran, com es mereixen els seus hostes i visitants. També a la obertura d'un segon accés, el de la de la façana que mira al Museu del Padro, que en els darrers temps es mantenia tancada i que avui permetrà, a més, veure el museu des del mateix vestíbul.
Perquè entrar al nou Mandarin Ritz és sentir el Prado, gairebé tocar-ho.
Allà, a les seves sales dedicades al Segle d'Or espanyol, al barroc, a Velázquez és on han trobat la inspiració per a la restauració l'arquitecte Rafael de La-Hoz i els interioristes francesos Gilles et Boissier.
El desafiament: reinventar-se trobant allò nou en allò vell. Canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. Per això han recuperat també la gran volta de vidre del Palm Court, cor social de l'hotel, que feia 80 anys que estava oculta.
Quique Dacosta i el seu equip també s'ocupen de la proposta del jardí i dels pícnics
Llum natural, moltes plantes i jocs de miralls al costat de les taules. Geometria del Pensament, ha anomenat l'artista Juan Carlos García Pérez a aquesta possibilitat d observar sense mirar. Un homenatge a les Menines de Velázquez i potser també a Mata Hari, que es va allotjar al seu dia a l'hotel sota el nom de comtessa Maslov – Maslov és el capità rus per l'amor del qual es va convertir en espia– a qui està dedicada el reservat del restaurant Deessa.
En un racó del Palm Court segueix el piano blanc que va arribar a l'hotel per acontentar els capricis de Frank Sinatra (segons explica la llegenda, en temps rècord), cap als anys 50.
ART PER LES VENES DEL NOU HOTEL
La història de Segle d'Or espanyol guia la col·lecció d'art comissariada per Visto per al Mandarin Oriental Ritz, Madrid.
La primera peça que trobem només entra a l'hotel ens porta al veí parc del Retiro. Suspès del sostre del vestíbul, Remolino del Retiro, obra de l'estudi espanyol establert a Londres Haberdashery, és un jardí de fulles de nikel i llautó. Fulles d'arboç, de gessamí, de magnoli, d'olivera... Les construïdes en llautó, en to daurat, són espècies madrilenyes. Les de nikel, les platejades, espècies originàries d'altres parts del món i que, per una raó o una altra, van acabar al Retiro. Però aquí, a Madrid, tots som benvinguts. En els dies assolellats, la sensació que projecten les ombres és estar al mig del bosc.
Dormitori de la Royal Suite
I la darrera peça d'art que veureu els hostes abans de sortir de l'hotel decora la paret de l'espai del check-out –la benvinguda i el check-in té lloc a les habitacions– i es tracta d'un Dansa Albanicos, realitzada per Factum Arte, que parla d'aquest llenguatge tan particular, tan espanyol i que recorda alhora els moviments d'una bailaora de flamenc.
Entre un i altre moment hi ha molt més art. Aquí, al Palm Court està el tapís de l'artista tèxtil espanyola Clara Sullà, una versió contemporània de la sèrie de Goya per al monestir real de l'Escorial, exposats també al Prado.
Presidint el bar Pictura, la galeria de retrats fotogràfics realitzat per la madrilenya Paula Anta personalitats del panorama artístic actual –a la coreògrafa i vídeo artista Melania Olcina, l'escriptora Elvira Lindo, el músic de Jazz Jorge Pardo...– utilitzant els codis visuals de la pintura barroca.
A les parets de les 153 habitacions, retalls parcials d'obres exposades al Museu del Padro sobre les quals trobarem informació detallada esperant-nos al coixí quan anem a dormir.
Sala d´estar de la Turret Suite
I al restaurant Deessa, les dues “llunes” de sal procedent de Torrevella amb què l'artista Rachelle Reichert ret homenatge a la connexió amb la naturalesa de la cuina de Quique Decosta.
I és que l'art inspira també l'extensa proposta gastronòmica de l'hotel, un dels punts forts per atraure els madrilenys fins al seu interior. “Hem apostat moltíssim pel món de la gastronomia per connectar-nos encara més amb la ciutat de Madrid. I crec que això ens aportarà una connexió amb els madrilenys prou fort”, confessa amb confiança el director Greg Liddell.
O és la gastronomia la que inspira l'art?
LA GASTRONOMIA DE QUIQUE DACOSTA O LA RAÓ PER LA QUAL VENREM MÉS SOVINT
Aquest mateix Remolino del Retiro i aquest tapís reinterpretat el trobem al menú de Quique Dacosta. O millor dit, als menús, doncs el xef és el director gastronòmic dels cinc espais gastronòmics de l'hotel, a més dels esmorzars, del room service, de l'afternoon tea, dels esdeveniments...
Dacosta, que en aquesta ocasió canvia de regristre i posa la seva creativitat al servei del rebost madrilenya, es va incorporar al projecte fa cinc anys, quan el vell Ritz encara seguia obert, i ressalta el treball conjunt realitzat en col·laboració amb els arquitectes, interioristes, project-manager, sommeliers, enòlegs, bar tenders... per crear un espai comú de llenguatges que s'entrellacen i es nodreixen els uns als altres **oferint una experiència única.
L´spa està dirigit per The Beauty Concept
“És evident que habitem un entorn que condiciona com expressa la meva cuina. Aquest és un edifici protegit, un palau, i aquesta és la pell que hi habito aquí, a Madrid. Per tant, tots els valors que estan implícits a la meva feina ara es ressetegen, tenint en compte que la ubicació, el marc i el rebost són diferents i, per tant, els sabors també”, ens comenta el multiestrellat xef, i continua explicant-nos el que ens espera al Mandarin Oriental Ritz, Madrid: “A Deesa hi ha dos menús: un en què els clients es poden trobar amb part dels plats més representatius de la meva carrera professional i un altre, Quique Dacosta Contemporani, on trobem aquestes reflexions de construir tenint en compte l'espai”.
El bar Pictura. Sobre la barra, la galeria de retrats fets per la madrilenya Paula Anta
"Però també hi ha un restaurant clàssic on hem volgut mirar la història, al que ha passat en aquests 112 anys de Ritz per tornar-lo a portar amb tota la seva esplendor, amb aquesta plata, aquesta manera de servir clàssica que crec ara està en més tendència que mai. I també hi és el restaurant del jardí, que és icònic i transitat per la majoria dels madrilenys, i l'oferta dels quals hem volgut rejovenir, donar-li un punt de vista més cosmopolita, dinàmic i fresc. El Champagne Bar, amb mos que van bé amb el xampany. I el bar Pictura, que és el lloc més festiu, més divertit, on deixar-se emportar és el leitmotiv”. Aquí, a Pictura, la gastronomia es torna líquida, o la cockteleria es torna sòlida i, com apunta el xef “transita en l'efímer amb mos que gairebé desapareixen”.
L'obra "Remolí al Retiro", d'Haberdashery, corona el vestíbul
L'SPA, DE MADRID AL CEL
El firmament estrellat de Madrid, el mateix que veuríem si estiguéssim asseguts al jardí de l'hotel, està recreat al sostre de la preciosa piscina de l'spa, un palau submergit en què els expertistes de The Beauty Concept proposen un menú de tractaments exclusius i personalitzats l'efectivitat dels quals, això és important, són visibles en una única sessió. “Sobretot, els nostres tractaments respecten l‟edat hormonal de cada persona. No és igual tractar la pell d'un home que d'una dona. Hi haurà experiències només de relaxació o més enfocats a recuperar la salut, problemes de jet lag, de son...”, ens explica la seva directora Paz Torralba. Facials amb protocols únics, massatges amb pindes, entrenaments personalitzats que es podran desenvolupar al gimnàs o al parc del Retiro.
El nou Mandarin Oriental Ritz, Madrid resulta sorprenentment modern i, encara sort, com el Ritz de sempre.