Le Mans: casetes, carrerons de pedra... i molta velocitat
Si t'acostes a Le Mans aquest cap de setmana, just quan la carrera de resistència més famosa del món fa 90 anys, el paisatge es transforma: barres al carrer, multituds desbordant el centre, conductors que es contagien de l'esperit Fórmula 1 i corren de més i una ciutat nocturna il·luminada artísticament a cada cantonada, especialment a les façanes dels edificis històrics. “Benvinguts al gran premi de resistència i tenacitat, les 24 hores de Le Mans” , diu la pel·lícula Les 24 hores de Le Mans . I això sembla anar tant pels corredors com pels espectadors del cap de setmana boig en què la ciutat desperta per una vegada.
Cases de tres dies que duren sis segles. L'arquitectura civil i popular és el més gran dels valors sorpresa de Le Mans. Per tot el centre hi ha cases medievals fetes de fang i fusta que encara es conserven, una mica amuntegades . Es diu que es prefabricaven i es podien construir en tres dies, i segueixen. Però sobretot hi ha cases de pedra ben a la vista, per simbolitzar el poder econòmic dels seus habitants en una ciutat on es nota una prosperitat de segles i al centre històric de la qual amb prou feines es va intervenir més que per apuntalar. El resultat és un passeig per un traçat urbà sinuós ple de joietes amagades , com els jardins palatins, dels quals uns 10 o 15 s'obren al públic al setembre, durant Cour et jardí. Més informació aquí .
Les cases de tres dies que duren sis segles
La muralla. És la primera sorpresa urbana, un enorme maçacote molt ben conservat i es diria que força inexpugnable. Per formar part d'una fortalesa és massa bonica , així que se sospita que la finalitat a més de defensiva, era demostrar el poderío romà als gals. Les torres sostenen el mur i estan inclinades, cosa que la fa més impressionant.
Flors. En aquesta època de l'any hi ha flors silvestres naixent a qualsevol forat entre les pedres de la vila. Predominen les de colors liles i grocs.
Els molins. Hi ha diversos a la ciutat. Un pertanyia al cineasta pioner dels anys 30 Marcel Pagnol.
Li Potagenet. Horts urbans públics repartits per la ciutat. Reculls el que sembres . El nom és un joc de paraules entre potage (hort) i Plantagenet (la dinastia més conspícua de Le Mans, que va regnar a Anglaterra i el fundador del qual està enterrat a la Catedral de Sant Julià de la vila) .
Le Potagenet, horts urbans a lo Le Mans
Robert Doisneau. El fotògraf de “El petó” va ser a Le Mans, d'on es va emportar una foto que es va fer també famosa, “La casa que vola” . Ara, al lloc, hi ha un peluix abocat a la finestra que recorda Doisneau i la nena.
El carrer de la Reina Berenguela. És la més fotografiada de la ciutat, és plena de palaus i desemboca a la Catedral. Aquí es va filmar Cyrano de Bergerac i moltes altres pel·lícules, documentals i anuncis. Al seu costat té el jardí i museu de la Reina Berenguela.
La muralla romana de Le Mans
Més 24 hores. A Le Mans, a recer de les 24 hores automobilístiques també se celebren 24 hores amb moto, amb bici i fins i tot amb skate.
La cursa. Creada poc després de la primera guerra mundial, fa 90 anys en aquesta edició. El traçat té 13 quilòmetres i 605 metres, i la recta més llarga, 5 quilòmetres i 520 metres. La cursa comença el dissabte 22 de juny a les 3 de la tarda i acaba el diumenge 23 a aquesta mateixa hora.
Les regles. Com expliquen didàcticament al film Les 24 hores de Le Mans: “conduiran dia i nit, plogui o faci sol”, “cap pilot no pot conduir més de 14 de les 24 hores, cap no pot conduir més de 4 hores consecutives ” i “el cotxe que rodi major nombre de quilòmetres durant les 24 hores serà el vencedor”.
Steve McQueen. Amb el seu pelàs ros de serrell orinal, ara tan de moda entre els adolescents pijos, i la seva mirada intensa que sembla dir “estic pensant una cosa molt fotuda”, McQueen ho és tot a la pel·lícula del 1971 que li va donar la fama definitiva al circuit. L'actor va ser un heroi bèl·lic que va salvar 5 companys de morir ofegats a la Segona Guerra Mundial, un pilot que va aconseguir bons resultats en carreres oficials i un fanàtic de les carreres que es va entossudir a rodar-ho tot de la manera més realista possible (és a dir, corrent de veritat). Es va emprenyar quan va veure que li havien tallat escenes en comptes de deixar-li les curses encara més llargues del que se'ns fan. Venen samarretes amb la cara de dur rosset a la botiga del circuit a 42 euros.
Steve McQueen al set de 'Les 24 hores de Le Mans'
El groc. “El color groc significa perill” diuen al film. És el que es fa servir al circuit per indicar que més endavant hi ha un accident o algun problema.
La pel·lícula. Es tracta de cotxes corrent. T'agradarà si t'agraden els cotxes corrent. El prota porta un Porsche 917 força bonic i l'adversari un Ferrari que tampoc no està malament. Enzo Ferrari es va negar a prestar els seus cotxes perquè es temia que a la pantalla perdrien aquesta carrera contra els seus enemics de l'època. Com van perdre les de 1970 i 1971 al circuit real. Èpica per un tub. Tracta de transmetre intensitat a base de mirades lànguides -que malament-, o d'una muntatge d'espagueti western, com a l'inici de la cursa, marcat per uns batecs -que millor.
Les quimeres. És la il·luminació nocturna amb què es decora a l'estiu la ciutat antiga. Com a part de les celebracions dels 90 anys de la cursa, s'ha creat un xou visual que es projectarà sobre l'Església de l'Anunciació, a la Plaça de la República. Es pot veure cada dia fins el 23 de juny a les 22 hores.
Les quimeres, la il·luminació nocturna de l'estiu a Le Mans
La forquilla de Pontlieue. Era un revolt de gairebé 360 graus al centre de la ciutat, on s'arribava a competir quan la cursa es va estrenar el 1923. Per a aquest 90è aniversari l'han recuperat. No és que s'hagi de córrer per aquí, però l'han redecorat com a l'època amb la cartelleria publicitària de llavors, el bar que hi segueix des dels anys 20 -remoçat als anys 20-, cotxes d'entreguerres circulant pel revolt i un ball amb música i vestuari retro a l'escola adjacent Mauboussin.
Desfilada de clàssics. L'associació francesa d'automòbils clàssics posa a desfilar per la ciutat els seus cotxes de col·leccionista (de carreres, supercotxes, elèctrics i d'època) . Van de la Plaça de la República a la plaça dels Comtes de Maine el divendres 21 de juny a les 5 de la tarda.
La carrera de clàssics, tot un clàssic
La fira. Una fira de poble, amb una sínia enorme des de la qual es veu el circuit i atraccions com el Boomerang o el Booster a l'exterior de la Maison Blanch e. Hi ha una altra fira al costat del pneumàtic de Dunlop amb kàrting, un cotxe invertit i altres coses relacionades amb l?automoció.
11 cotxes llegendaris. Durant els dies que duri el circuit s'exhibiran onze cotxes guanyadors, gairebé un per dècada (la dels 90 està representada per dos). Estaran aparcats en un espai preparat al circuit i faran alguna volta d'exhibició . Són el Bentley Speed Six (1929), Alfa Romeu 8C (1933), Ferrari 166 MM (1949), Jaguar D (1957), Ford GT40 (1969), Porsche 917K (1971), Porsche 95 787B (1991) , Peugeot 905 (1992) , Audi R10 TDI (2006) i Audi e-tron Quattro (2012) .
Un fan a la sortida. Un espectador serà agraciat amb la possibilitat de donar la sortida de la cursa oficial. I després, us donaran un seient al millor lloc de la pista.
Cyrano de Bergerac. Una bona part dels exteriors de la pel·lícula de 1990 es van rodar a Le Mans. Quan comença i Depardieu entra al teatre, en realitat és a les portes de la Catedral de la vila.
Depardieu a 'Cyrano de Bergerac'
Baptisme aeri. Sobrevolar el circuit durant 10 minuts (dues voltes) costa 99 euros per persona a Heliberte ([email protected]).
Museu de les 24 hores. Autos clàssics i material relacionat amb el circuit. Està al circuit de La Sarthe (el de la cursa) , obre fins a les 7 diàriament i amplia el seu horari fins a les 12 de la nit el cap de setmana de la competició. Costa 8,50 euros.
** Earth, Wind & Fire .** El grup, gairebé tan clàssic com la carrera, és l'estrella del concert de diumenge al circuit. Hi ha altres concerts divendres i dissabte.
Entreteniment de carrers. El dissabte i el diumenge, a la Plaça de l’Ancien Musée s'escenifiquen acrobàcies, hi ha un lloc de parada a boxes i xous de trial. De 10 a 8 de la tarda.
Carrerons de Le Mans, la pausa de la velocitat