El cineasta Iván Zulueta (1943-2009).
La feina d'Iván Zulueta (1943-2009) sempre es va situar a l'avantguarda. Amb només dos llargmetratges en el seu haver –Un, dos, tres… a l'amagatall anglès (1969) i Arrebato (1979)–, el basc va connectar amb els moviments artístics nord-americans més avançats, concretament amb el Pop Art, obrint així camins no explorats prèviament pel cinema espanyol de la seva època.
Ara, el Ministeri de Cultura i Esport, a través de Filmoteca Espanyola, ha adquirit el seu arxiu personal, un dels més potents en el context cinematogràfic de la segona meitat del segle XX, degut a la profusió i diversitat dels seus materials.
Filmoteca Espanyola ha adquirit el fitxer personal del cineasta Iván Zulueta.
Des de documents de caràcter personal i familiar fins a obres de creació com esbossos, cartells o dibuixos, passant per retallades de premsa o correspondència amb personalitats com Terenci Moix, Will More, Carme Giralt o José Luis Borau, l'arxiu es compon de peces datades entre 1960 i 2009, moltes inèdites.
Pel que fa als fons fílmics, inclou peces en format subestàndard en S8mm, encara que també algunes en 8mm, 16mm i 35mm que van ser rodades entre les dècades de 1960 i 80. Entre elles podem trobar obres de ficció o experimentals, filmacions de reunions i celebracions en què apareixen reconeguts personatges o materials per a la construcció d'obres, descarts i proves. Destaca, per exemple, part del material amb què es va muntar Souvenir, pel·lícula desapareguda fins avui.
Iván Zulueta també va deixar un interessant llegat pictòric.
L'adquisició d'aquest arxiu ha estat "un veritable esdeveniment per a la institució", ha destacat Josetxo Cerdán, director de Filmoteca Espanyola, que ha subratllat la presència de rodets de pel·lícula a Súper 8 i 16mm, alguns d'ells mai projectats públicament tot i tenir una clara intenció fílmica.
“En allò personal, gairebé diria que en allò generacional, Zulueta suposa un mirall en què ens vam poder reconèixer molts adolescents cinèfils de la dècada dels 80. La seva escassa però contundent obra pivota sobre un concepte del cinema radicalment trencador al seu temps. És un cineasta amb una sensibilitat única a l'hora de crear unes imatges que, més de quaranta anys després, segueixen copejant les retines dels seus espectadors”.
L'arxiu d'Iván Zulueta inclou esbossos, cartes personals, fragments fílmics...
A més dels dos llargs esmentats, Zulueta va signar una dotzena de curtmetratges rodats en subformats (Súper 8 i 16mm) entre 1964 i 1978, la concepció i realització de la sèrie televisiva Últim crit (1968) sobre les tendències artístiques i musicals del moment i dos capítols per a sengles programes de Televisió Espanyola, Parpados (1989) i Ritesti (1992).
La seva obra audiovisual es complementa amb una sèrie de pràctiques realitzades durant el pas per l'Escola Oficial de Cinematografia que ja es conserven a Filmoteca Espanyola. A més, Iván Zulueta va desenvolupar entre els anys 60 i el moment de la seva mort una molt profusa obra gràfica que inclou dibuixos i pintures en tècniques molt diverses, així com fotografia. Com a artista plàstic també va crear cartells per a pel·lícules, festivals de cinema i tota mena d'iniciatives fílmiques al llarg de diverses dècades.
Obra d´Iván Zulueta, part de l´arxiu de la Filmoteca Espanyola.
UN CINEASTA MÍTIC
“Zulueta és una de les figures mítiques que recorre el cinema espanyol, amb una obra cinematogràfica realment escassa però de culte entre molts cinèfils, dins i fora del nostre país. Era, a més, un excel·lent il·lustrador, la seva tasca es va estendre a molts terrenys, des de cartells de cinema a caràtules de discos o portades de llibres”, ha comentat Cerdán.
A l'arxiu destaca també la presència de fotografies polaroid, un format en què Zulueta va trobar una font inesgotable d'experimentació per crear petites històries imaginàries mitjançant composicions dobjectes i ninots. Algunes ja es van poder veure a la secció “Mentrestant…” del programa de desembre de 2020 del cinema Doré.
La incorporació del llegat d'Iván Zulueta a Filmoteca Espanyola se suma a altres arxius adquirits recentment com el de Basilio Martín Patino o l'obra gràfica de Cruz Delgado, i forma part de la política de la institució d'increment dels seus fons i col·leccions, concretament pel que fa a l'adquisició de materials relacionats amb grans cineastes.
Un cop l'arxiu de Zulueta hagi estat estudiat en profunditat i digitalitzat per les i els professionals de Filmoteca Espanyola, serà posat a disposició de les persones investigadores que ho requereixin.