Terrassa entre… Dos Cels.
S'ha fet de pregar, però ja és aquí… l'estiu ja va arribar i amb ell, sí, la festa comença. Una festa de terrasses. Terrasses per sobre del bé i del mal, terrasses amb què gairebé tocar amb la punta dels dits el blau cel de Madrid. Terrasses amb piscines i sense piscines. Terrasses de tarda, de matí i de nit. Terrasses solàrium i ombrejades.
Madrid en té per a tots els gustos. Té terrasses per a tothom. I també per als de paladars més exigents. Perquè està bé asseure's a l'aire lliure amb una canya ben freda. Gairebé sempre no demanem gaire més que això i bona companyia. Però de vegades, de tant en tant, sí que volem alguna cosa més.
Volem asseure'ns entre sol i ombra i menjar com si ho féssim al millor dels salons. No cal ni estovalles. O sí. Però volem sortir de les racions de patates braves i els pebrots de padró. O demanar-los sabent que són les millors braves i els millors pebrots. Fugir algun dia de la salvavides i sempre eterna oferta de truita de patates+amanida de les terrasses d'Olavide. Per exemple. **Volem anar a esmorzar, dinar, berenar o sopar bé mentre gaudim de l'estiu.**
Un somni gastro d?una nit d?estiu.
Estiu, aguanta, no ens matis de calor, deixa'ns ** un temps feliç de terrasses on també menjar bé a Madrid .*