Jardí, on el temps es mesura a l'estona que transcorre entre un negre i el següent
La regió de Antioquia, amb la seva capital Medellín al capdavant, és gairebé un país dins de Colòmbia. Ho és per la seva extensió, població i rellevància econòmica. Però també pels contrastos entre paisatges i ambients que té el territori.
Si la gran ciutat antioqueña ofereix una experiència frenètica, al sud-oest del departament es troba una zona rural on la pausa i la tranquil·litat són la mesura de totes les coses.
Jardí n'és un exemple perfecte. Un poble envoltat de muntanyes i àmplies extensions de selva i cultius de cafè.
Una localitat que manté gairebé intacta l'arquitectura dels temps en què va ser fundada, al segle XIX, amb les seves cases de dues plantes, els patis i balcons colorits i els carrers empedrats.
Però sobretot que presumeix avui dia d'un hàbit gairebé contracultural: asseure's, quan ja cau la tarda, a la plaça del poble a conversar amb els veïns al voltant d'un negre o cafè.
La plaça central de Jardí, punt de reunió
LA COLONITZACIÓ ANTIOQUENYA
A Jardí s'hi arriba després d'un trajecte de tres hores des de Medellín, per una carretera que passa per vessants plens de plataners. Un camí similar van emprendre fa 150 anys els protagonistes de la colonització antioqueña, els descendents d'espanyols i criolls que es van instal·lar en aquesta zona del país, completament aïllada a l'època de la Corona.
Expliquen les cròniques que els seus fundadors van batejar Jardí amb aquest nom després d'observar, des d'una de les muntanyes que l'envolten, el paisatge de la vall: iarums blancs, una selva profusa i un parell de rius que el creuaven. “Això és un jardí”, van exclamar. Trets que es mantenen avui dia, tal com es pot comprovar des del Mirador de Crist Rei , accessible en un petit funicular.
De la mateixa època són originaris altres pobles de la zona, com Jericó o Tàmesi, menys coneguts encara pels turistes, però que mantenen l'esperit pausat i el respecte arquitectònic i les tradicions que també impregna Jardí.
Balcons a tot color, un dels emblemes de Jardí
EL TEMPS DETINGUT A LA PLAÇA
Aquí la vida transcorre sobretot al voltant del Parc el Libertador , l'àmplia plaça central que acull també la Basílica menor de la Immaculada Concepció , un enorme temple neo-gòtic que contrasta per la seva altura i els seus maons foscos amb la resta d'edificis del poble.
Davant seu, un jardí de rosers, guaiacans i ceibes acoloreix, encara més, una plaça plena de primera hora del matí amb múltiples taules i cadires verdes, vermelles i grogues, propietat dels bars de la plaça.
Segons avança la jornada, els jardiners van prenent seient. L'aiguardent o algun refresc són les alternatives a l'omnipresent cafè. Conversar –o tertuliar– aquí és l'activitat principal. O simplement observar com uns altres es van asseient, se saluden o passen de llarg.
Abunden els barrets paises o aiguadenys, les camises i la roba elegant. Encara que també els vestits del pagès que torna després de la seva jornada al camp.
Els caps de setmana és habitual que algun grup amenitzi la nit amb serenates, cumbias i algun tango, un gènere molt popular en aquesta zona de Colòmbia. Mentrestant, els famolencs visiten, també a la plaça, els llocs de carrer que dispensen a tota màquina arepes, salchipapes i pollastre fregit.
La Garrucha, un viatge molt particular pel paisatge de Jardí
CASCADES, COVES I UNA GARRUTXA
La tranquil·litat que envolta els carrers de Jardí té la seva extensió als voltants del poble, amb múltiples excursions accessibles a peu. Una de les més senzilles és la que recorre, després de sortir de la part nord del poble, la Cascada de l'Amor i Toll Cor , travessant finques cafeteres i cases de camp decorades amb anturis, orquídies, rosers i enormes gira-sols.
El camí porta fins a la petita estació de ' La Garrucha' , un transport mecànic amb cordes que pugen i baixen una mena de gàbia de fusta on es munten els passatgers. Tants les vistes des de la part alta com el propi viatge al rudimentari cubicle, sobrevolant plantacions de plàtan i cafè, mereixen la pena.
Un altre passeig molt popular és el que porta fins a la Cova de l'Esplendor. Un racó màgic i aïllat en una de les muntanyes als voltants de Jardí. Després d'una ascensió amb jeep i una breu caminada s'arriba fins a una casa particular, propietat dels amos dels terrenys on hi ha la cova.
Des d'aquí un sender que s'endinsa al bosc condueix fins a la gruta, on l'erosió d'uns dels molts rius de la zona va acabar foradant el sostre d'aquest preciós espai natural. Per aquest forat es cola un enorme torrent d'aigua i llum, que va acabar batejant el lloc.
Altres excursions molt recomanables en aquesta zona riquíssima en recursos hídrics són les que condueixen fins a la Cova dels Guácharos o al Salt de l'Àngel.
Cova de l'Esplendor, una de les excursions més populars
UN PARADÍS PER A L'OBSERVACIÓ D'AUS
Com en altres parts de la selva colombiana, el sud-oest antioqueño és un paradís per als amants de les aus. Si es té sort, en una de les excursions esmentades pot aparèixer al camí una bandada de lloros orejiamarillos, espècie autòctona dels Andes i avui en dia greument amenaçada.
El motiu d'aquesta amenaça és la destrucció del seu hàbitat natural, el palmell de cera –l'arbre nacional de Colòmbia–, un altre dels emblemes de la regió. Amb l'ànim de protegir les dues espècies el 2006 es va crear la Reserva Natural de les Aus Lloro Orejiamarillo , una zona de 188 hectàrees perfecta per observar aus –a més dels lloros, també abunden, entre altres espècies, els colibrís– i fer senderisme.
Molt més a prop del centre urbà de Jardí es pot visitar la Reserva Natural Jardí de Roques , una zona verda que serveix com refugi per al gallet de roca, un curiós ocell de plomatge molt colorit i una cresta molt punki al cap.
La natura, un altre dels atractius d'Antioquia
VIURE I CONVERSAR DE PORTES CAP A FORA
Als pobles com Jardí és habitual deixar les finestres de les cases obertes durant el dia. La idea és que a les plantes de l'interior, en un lloc tan florit com aquest, no els hi falti l'aire. L'altra raó és ser conseqüents amb la forma que aquí tenen d'entendre la vida: sempre de portes cap a fora.
Tot i que a Jardí el clima és agradable i fresc durant gairebé tot el dia, quan cau la nit molts veïns surten a la porta de casa seva a conversar amb el del costat, com passa als pobles situats molt més al nord, al Carib, on la calor només decau a aquestes hores.
Aquest és el moment d'explicar-se com ha anat la jornada, com està la família o les darreres novetats de la telenovel·la que estan passant per la tele.
Els temes de conversa són semblants a la plaça central de Jardí. Allí comença i acaba tot en aquest poble que aparenta no tenir pressa per res. Ni tan sols a esprémer el creixent nombre de turistes que rep.
El temps, com a molt, es mesura en l'estona que transcorre entre un negre i el següent.
Aquí la tranquil·litat regna a cada racó