L'amfiteatre Flavio, més conegut com el Colosseu.
"No és gaire normal que els coloms s'estrellin contra els monuments", assegura divertida Carla Rodríguez, especialista en pintura mural i béns immobles, "només podem incloure aquest succés a l'apartat d'accidents. A la nostra feina sempre comptem que hi ha determinades coses que són incontrolables i, de vegades, fins i tot inevitables . Un colom no té prou força per tirar una pedra, si ha caigut és perquè estava tocada de mort", sentencia.
Fet que forçosament reobre el debat sobre la diligència de l'estat italià a la salvaguarda del seu extens patrimoni, inexcusable en un monument tan simbòlic com el Colosseu. Cosa que sembla preocupar més la firma italiana Tod´s que el govern italià, ja que el magnat del calçat Diego della Valle es farà càrrec de la seva restauració, pressupostada a 25 milions d'euros , a canvi de gestionar els drets d'imatge del monument.
La restauració és fonamental per preservar el patrimoni artístic d'un país, però l'abc diari dels especialistes és la 'conservació preventiva', per això les tècniques per pal·liar els efectes externs en el deteriorament de monuments i edificis històrics. El pressupost destinat a això no és infinit, lamentablement bé ho saben els experts. "És gairebé un deure cuidar aquells monuments capitals, la manca de pressupost, potser per la crisi, fa que la seva preservació no sigui una prioritat, quan ho hauria de ser . Amb el cas del Colosseu i el colom , que podria ser una mica anecdòtic, extreure que a Itàlia, bressol de la restauració i pàtria d'increïbles professionals, les seves autoritats haurien de vetllar més pel seu patrimoni importantíssim", recalca Rodríguez.
Una bandada de coloms en batuda pel cel.
Tornant al patrimoni artístic i al seu deteriorament, sens dubte els elements externs són més nocius que segles de deixadesa; la pol·lució, el CO2 dels cotxes i les pluges àcides provocades per la brutícia de l'ambient escurcen sense remei la seva vida, però l'agent més nociu, amb diferència, són les aus, especialment els coloms i les seves malifetes. La lluita diària dels conservadors contra les aus ha anat sumant metodologia fins a convertir-se en una petita ciència.
Són diversos els sistemes més estesos per suprimir la seva presència, sempre salvaguardant la seva vida, és clar. "Abans de procedir a la restauració d'un conjunt històric s'estudia quina és la millor manera de resoldre el problema dels ocells, especialment els coloms, normalment les protectores d'animals procedeixen a retirar nius i ous dels edificis, i prendre mesures per a que no tornin a niar. És lògic, durant el procés no podem arrasar amb els animals, per molt perjudicials que siguin per al patrimoni . A les ciutats són els coloms, però als pobles són les cigonyes, que estan protegides", explica Rodriguez.
Les tècniques més esteses poden semblar rudimentàries en un primer cop d'ull, però són històricament efectives. Els materials més bàsics serveixen per crear barreres que protegeixen els monuments de la fauna urbana. "Es col·loquen pues de metall que impedeix que les aus es posin sobre sostres i frontons. Així mateix, en claustres i patis es recorre a finíssimes xarxes que impedeixen que aquestes s'hi colin", enumera l'especialista, i afegeix: "Més recentment es han provat sistemes per espantar els coloms, es col·loquen altaveus des dels quals s'emeten enregistraments d'aus rapinyaires que els aterren , però no és gaire efectiu ja que aquestes desapareixen en primera instància, però sempre acaben tornant”.
Tot i que els coloms siguin els agents més perjudicials per als monuments, és curiós com de vegades les casualitats, com ara que una es torça en el seu vol , destapen problemes pendents i aconsegueixin posar en marxa un petit engranatge que busqui una solució. Sense que serveixi de precedent, potser aquesta que s'ha estavellat contra el Colosseu faci que les autoritats prenguin consciència del problema, i prioritzin entre els seus assumptes la conservació i protecció del patrimoni històric i cultural.
Un colom maquinant quin monument atacarà.