Pocs països dubten ja de l'existència de la crisi climàtica : onades de calor, tsunamis, temperatures extremes, inundacions, sequeres, etc., han posat sobre la taula un problema real a què fer-hi front amb urgència. Tot i això, no és per a tots els països una prioritat, tal com demostra el mapa Climate Action Tracker que analitza el compromís de 131 països, gràcies a les dades de Climate Analytics i New Climate Institute.
The Climate Action Tracker (CAT) és una anàlisi científica independent produïda per dues organitzacions de recerca que rastregen l'acció climàtica des del 2009. per limitar l'escalfament a 1,5 ºC”.
The Climate Action Tracker Map.
Es basa en l'Acord de París del 2015, un tractat internacional sobre el canvi climàtic jurídicament vinculant. Va ser adoptat per 196 països a la COP21 a París, el 12 de desembre de 2015 i va entrar en vigor el 4 de novembre de 2016.
El seu objectiu principal és limitar l'escalfament mundial per sota de 2ºC , preferiblement a 1,5 °C, en comparació dels nivells preindustrials (dels anys 90). Es tracta d'una fita perquè, per primera vegada, ha estat un acord vinculant en què conjuntament hi ha una causa comuna.
“A París, els governs també van acordar presentar estratègies a llarg termini per al 2020 i més d'una dotzena de països ho han fet. Un nombre creixent de governs també ha adoptat objectius de zero emissions netes per a mitjans de segle. Si bé aquests desenvolupaments són encoratjadors, és fonamental que els objectius per al 2030 estiguin alineats amb camins que puguin complir amb els objectius de zero emissions netes de mitjans de segle”, escriuen a Climate Action Tracker.
ELS COMPROMISOS GLOBALS EN DUBTE
El mapa assenyala en verd aquells països que aporten noves mesures per millorar la reducció d'emissions de cara al 2030 , així com reduir l'escalfament global. En aquest sentit, veiem com els EUA, la Xina, el Regne Unit o l'Argentina estan fent petits passos. “L'objectiu actualitzat de l'Acord de París del govern dels EUA del 50-52 % per al 2030 per sota dels nivells del 2005 és un pas endavant important que reduiria la bretxa d'emissions globals en un 5-10 % el 2030, la reducció més gran nacional addicional proposada a la ronda 2020/2021 d'actualitzacions d'objectius climàtics”, assenyalen des de Climate Action Traker.
En el cas de la Xina, també hi ha dades positives. "Xina també va presentar oficialment el seu objectiu de neutralitat de carboni abans del 2060 a través de la seva Estratègia de Desenvolupament de Baixes Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle a Llarg Termini, anunciada per primera vegada el 22 de setembre del 2020".
Les dades de la Unió Europea.
Encara que al mapa analitza els països individualment, no passa el mateix amb la Unió Europea que analitza com un conglomerat. En aquest sentit, destaca que la UE es va comprometre a reduir les emissions en un 55% -per sota dels de 1990-, tot i això, de moment són d'un 52,8%.
“Si bé aquest objectiu per al 2030 és un pas en la direcció correcta, encara no n'hi ha prou perquè la UE sigui compatible amb l'objectiu de 1,5 °C de l'Acord de París . Calen reduccions d'emissions nacionals entre el 58% i el 70% perquè l'esforç de la UE sigui compatible amb l'Acord de París. La UE també haurà de donar més suport als països en desenvolupament per a la reducció d'emissions a l'estranger per garantir que contribueix amb la seva part justa de la càrrega de mitigació global”. En aquest enllaç es pot trobar més informació sobre això.
Al costat oposat, marcats en vermell es troben països com Rússia, Brasil, Mèxic, Indonèsia, Suïssa, Tailàndia, Vietnam i Austràlia, entre d'altres.
L'IPCC SR1.5 ha demostrat que si es compleixen o no les reduccions d'emissions requerides per al 2030, la capacitat de limitar l'escalfament a 1,5 ˚C encara es veuria molt compromesa.