Eli Garmendia i Carlos Pericás amb la seva inseparable Bitxa
Estudi Nòmada és nomadisme digital sense postureig. Eli Garmendia i Carlos Pericás fa dos anys que es deixen portar pels corrents migratoris a bord de la Bitxa, la seva oreneta rodant . Després de pujar al vent de mestral al seu pas per Barcelona –el lloc on ella, guipuscoana, i ell, mallorquí, van ajuntar els camins 15 anys enrere– han recorregut, des d'aleshores, més de 10.000 quilòmetres a través del cor de la vella Europa.
La seva decisió no va ser la dels nòmades digitals a l'ús, els de canal d'Instagram plens de selfies autocomplaents, escenes de my office today i textos d'autoajuda copiats d'algun anunci de televisió. Ells volien deixar de tenir pressa, volien deixar de consumir per consumir, viure d'acord amb el minimalisme i moure's al ritme lent de les estacions . Volien viatjar i conèixer món, però, sobretot, volien fer d'una manera diferent allò que més estimen: la fotografia.
Amb les seves carreres professionals enfocades en aquest àmbit – Garmendia a la faceta artística i expositiva , més centrada en la natura; Pericà als retrats publicitaris per a música i cinema –, es van llançar el 2017 al món de l'autocaravaning amb la intenció de convertir la seva vehicle a casa i estudi rodant . En aquell any es van fer amb la Bitxa , una veterana Hymer-Mobile S550 del 82 , a la qual van remodelar i van adaptar en el temps que dura un embaràs. És així com va néixer Nomad Studio, un estudi fotogràfic en moviment que viatja mentre desenvolupa la seva activitat professional i creativa.
Bitxa, una veterana Hymer-Mobile S550 del 82
Per Garmendia i Pericás canviar la seva vida sedentària i r eduir l'espai vital no ha suposat un gran problema, encara que sí un poderós aprenentatge: el minimalisme obligat a què els imposa la Bitxa ha reduït a l'extrem el seu equipatge, inclòs el material de treball . "Si hi ha tres paelles, te'n sobra una; si entra uns pantalons, en surt un altre", explica Pericás a Traveler.es per videoconferència.
Tot i haver-se convertit en uns autocaravanistes per definició, no se senten membres com a tal de la comunitat camper, que ha augmentat de forma exponencial a Espanya durant els darrers anys. Sí que se senten, en canvi, més immersos dins la comunitat del mateix model d'autocaravana , la qual els va ajudar a superar el moment més dur que han viscut des que es van llançar a la carretera: l?accident que gairebé acaba amb la Bitxa i que els va permetre replantejar el projecte que ara tenen entre mans: Retrat nòmada.
RETRAT NÒMADA: LA MEMÒRIA FOTOGRÀFICA DELS POBLES
- -Ens quedem com una balena varada…
- -…en un patatal, enmig del no-res…
- -…camí de Granada.
Garmendia i Pericás expliquen, concatenats i en vers, sonant gairebé com un sainet, el succés que gairebé acaba amb el seu projecte.
Havien passat 11 mesos des que es van posar en ruta i, segons explica Garmendia, el viatge estava passant pel millor moment. El flux migratori els havia portat fins el sud d'Espanya per passar l'hivern . Va ser al tram entre Antequera i Granada quan una combinació d'asfalt humit i en mal estat i un fre desgastat va escopir el vehicle en un revolt i va fer que bolqués de costat sobre un terreny acabat de llaurar. La caiguda sobre el fang de cultiu va fer que els danys personals no fossin catastròfics –només una contusió a les costelles en el cas de Pericás– però sí que va provocar un desplaçament al xassís del vehicle.
Eli Garmendia i Carlos Pericás
Després de recórrer nombrosos tallers on els recomanaven desfer-se de la Bitxa, van trobar un únic mecànic, amb experiència al Dakar, que es va oferir a ajudar-los. Durant els cinc mesos que va trigar a resoldre's l'avaria es van succeir moments crítics, en què Garmendia es resignava a la pèrdua i Pericás s'entestava en la recuperació de casa-estudi, i moments dolços, com el suport de la comunitat S550 que els va facilitar l'accés a peces molt difícils de trobar avui dia.
Va ser en aquell lapse de temps, mentre la Bitxa es debatia entre l'asfalt i el desballestament, quan es va acabar de configurar Retrat nòmada: un projecte fotogràfic que busca preservar la memòria humana de les poblacions rurals i que neix inspirat en dues fonts. D'una banda, els antics fotògrafs itinerants, professionals que, a les albors de la fotografia, s'encarregaven d'acostar-la a persones que no tenien capacitat econòmica per acudir a les ciutats. D'altra banda, la influència artística de grans mestres daquest art que van utilitzar estudis portàtils per a les seves obres, com ara Edward S. Curtis , amb el seu treball sobre els indis americans, o Richard Avedon amb la seva sèrie In American West.
Seguint el llegat antropològic d'aquests autors, Retrat nòmada es presenta com un arxiu fotogràfic de retrats d'habitants de micropobles , un projecte on l'objectiu és deixar un patrimoni per a l'organisme local de qui i com eren les persones que vivien als llocs visitats durant aquesta època.
Bitxa, una veterana Hymer-Mobile S550 del 82
L'escriptor John Berger , al seu llibre Mirar , es pregunta: "Què feia les vegades de la fotografia abans de la invenció de la càmera fotogràfica? La resposta que un espera és: el gravat, el dibuix, la pintura . Però la resposta més reveladora seria: la memòria ". La memòria, el record. Aquest és el plànol al qual s'eleva el projecte de Garmendia, Pericás i la seva Bitxa, una mena de quart fosc ambulant i, alhora, una càpsula del temps per a tothom que vulgui deixar un rastre fotogràfic del seu pas pel món.
Amb el vehicle ja reparat i el seu projecte entre les neurones, els fotògrafs ambulants només necessitaven una peça que durant els darrers mesos s'havia vist seriosament compromesa: el finançament . Per aquesta raó es van presentar, a finals de 2019, a una convocatòria de matchfounding convocada pel Govern de Guipúscoa per a la qual van resultar finalment elegits. La seva proposta consistia a dur a terme el Retrat Nòmada per diversos pobles de Guipúscoa , objectiu que es van fixar per a finals d'abril del 2020 després d'aconseguir recaptar el finançament suficient durant el període de mecenatge.
Però, tal com va passar amb la resta d'habitants del país, el seu projecte va quedar paralitzat per la irrupció d'un nou obstacle al camí, aquesta vegada un de tan diminut com letal: el coronavirus. Retrat Nòmada Guipuzkoa va haver d'avortar-se una setmana abans del començament.
Fotos del projecte Retrat Nòmada a Bitxa
Tot i que resignats per la segona gran aturada després de l'accident de la Bitxa i una mica entumits per la incertesa del que podrà venir més endavant, Garmendia i Pericás ja s'han adaptat al moviment en fluxos i, des que va finalitzar l'Estat d'Alarma, s'han deixat portar pel vent de tramuntana de llarg a llarg de l'illa de Mallorca . El rellançament de la seva ruta per Guipuzkoa, que estava prevista per a finals d'agost, ha tornat a quedar en suspens pel clima de desconcert i por regnants, una cosa incompatible en un projecte que "es basa en la confiança, en les relacions i el intercanvi" com ells mateixos expliquen.
Davant la Bitxa ara s'estén la boira: els seus moviments per Europa, els seus projectes paral·lels –com Who lives there , una fusió de l'estil de tots dos on mostren històries de persones que tenen una relació especial amb la natura– i fins i tot la ampliació de Retrat Nòmada a altres llocs d'Espanya i Europa , per a això necessitarien noves ajudes de finançament.
La pandèmia ha esquerdat molts pilars del món que coneixíem, però ha provocat, alhora, que projectes com Retrato Nómada cobrin un significat encara més profund: preservar la memòria (la vida, al capdavall) en un moment en què ens sentim més vulnerables que mai.
Bitxa (Retrat Nòmada)