'20 d'abril' fa 30 anys!
Sembla una cançó, molts dirien que és una carta, però, en realitat, és una deu, un viatge. Una vida. Només així es pot entendre que aquell tema que va començar en re menor un suposat 20 d'abril del 90, encara, avui dia, no només no ha conclòs sinó que n'ha augmentat el cabal, arrossegant sediments de tots els llocs pels quals ha anat passant.
L'últim que han portat les aigües és un projecte coral on bombers, transportistes, sanitaris, policies, ertzaines, guàrdies civils, ramaders, pagesos i treballadors d'alimentació s'han unit a una llarga llista de músics – Izal, Ariel Rot, Rozalem, Sidonie, Amaral o Reincidents , entre altres– amb un objectiu comú: plantar cara al coronavirus.
Aquesta és la història d'un grup, Celtes Curts , i de les múltiples vides de una carta datada 30 anys enrere , que va tenir el seu moment d'indigestió per a la banda i que avui torna plena de vida.
Celtas Cortos i l'Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, Valladolid (2015)
LES 30 VIDES DE 20 D'ABRIL
Jesús Cifuentes “Cifu” atén la trucada de Traveler durant l'esbarjo. La quarantena ha sumat una nova tasca al músic i cap més visible de Celtas Cortos: la de professor a temps complet dels fills.
Segons explica l'artista, la seva agenda està força saturada durant els últims dies. L'imminent aniversari del tema més conegut de la banda i els preparatius per a la seva reinvenció amb motiu del coronavirus, estan allargant les seves jornades laborals fins ben entrada la matinada. El centre d'atenció torna a ser ella, la de tantes vegades: la cançó 20 d'abril –si morís un gatet cada cop que algú els pregunta per ella, els mininos ja estarien extingits–.
Aquest cop, el motiu és un nou aniversari. Un aniversari una mica estrany, per altra banda:** es compleixen 30 anys d'una cosa que en va néixer fa 29.** Corria l'any 1991 quan Celtas Cortos publicaven el seu tercer àlbum d'estudi, Cuéntame un conte, on estava inclosa l'avui mítica 20 d'abril.
A partir d'aquell moment, aquell tema es va convertir en un imprescindible de la banda que havia de ser a tots els concerts per evitar una desil·lusió als assistents. I això va tenir les seves conseqüències.
"Durant els 90, el tema es va convertir en un himne –explica Cifuentes–, però hi va haver un moment en què em va deixar saturat i ratllat per ser peça obligada a tots els repertoris durant molts anys".
Saragossa (Setembre, 2014)
I continua: "amb el temps i amb més consciència, ja et reconcilies, perquè al final t'adones que el que és important és viure l'emoció del moment. Quan cantem aquesta cançó i veiem que tothom està connectat, es produeix el moment màgic del concert, un sentiment compartit. Ara em sento orgullós i emocionat cada cop que hem d'interpretar-la en directe. Aquesta font, tot i que va tenir el seu moment de crisi, com moltes relacions, ara mateix està a ple pulmó”.
El brollador fa fluir la conversa i, quan Cifuentes parla de relacions, una pregunta es fa inevitable: tindria cabuda un 20 d'abril a un 2020 ple de pantalles?
"La part malenconiós tornaria al sobre i al paper; no ho veig enviat en un WhatsApp. Aquest gènere epistolar, amb sobre i segell amb llengua, dista molt de la manera com ens comuniquem ara, que, si no portem el mòbil, estem com a discapacitats per trobar-nos amb la resta del món”, opina.
"Avui seria d'una altra manera, encara que l'essència seria la mateixa perquè, al final, el que és important és el contacte i el que no podem tenir en aquest moment: els petons i les abraçades. Això no hi ha cap aparell ni cap holograma que el pugui substituir" , remata.
Recordes aquella nit a la cabana del Turmo?
20 d'abril s'enlaira enmig de la conversa com si fos un viatge. Però no un de vacances a la Costa Blanca, sinó un llarg, una epopeia, de les d'exploració vital, les de ciclops i lestrigons, les que t'allunyen durant mesos i et porten cap a allò desconegut, a la manera d'Herman Melville, Anada Pfeiffer o Alexandra David-Néel.
L'emoció de l'inici i l'eufòria; l'arribada de la normalitat i, de mica en mica, del cansament, la saturació. Les ganes de deixar-ho tot conforme el viatge s'allarga i sembla convertir-se en una cosa més gran que un mateix. I, per fi, la reconciliació.
L'alegria.
Celtas Cortos i el 20 d'abril es van anar reconciliant en diverses fases , però una de les seves manifestacions més evidents va succeir a finals del 2019, quan –per fi– es va estrenar el videoclip oficial de la cançó. Tot i que aquest no va tenir tota l'acceptació que s'esperava entre els fans. La principal queixa era que els personatges de la història eren nens , una cosa diferent del que molts havien –havíem– imaginat.
Així ho confessa el mateix Cifuentes: "sí que hauria donat més a la diana gent tardoadolescent, de 18 anys o per aquí". Tal com explica el cantant, la història amorosa, encara que imaginària, sí que es recolzava en una experiència viscuda en un lloc real: la ja famosa cabana de Turmo.
Aquest refugi de pastors localitzat a la vall d'Estós, al Pirineu aragonès, va ser el lloc on va passar l?última nit d?una sortida a la muntanya al costat d?un grup d?amics. Tot i això, el vídeo "tampoc desvirtua la realitat. Encara que els personatges siguin més infantils, el meta-missatge sí que hi és. Té la volta de rosca, perquè allò altre seria el més evident. Fa volar més la imaginació”.
Immersos en el viatge, la conversa fa un tomb i s'encomana d'aquest flux d'imaginació. Continuem amb un joc de supòsits: es va pensar alguna vegada en una possible cançó-resposta per part de la noia?
"Han sorgit versions en diferents mitjans: en format emoticones de WhatsApp, possibles respostes de la noia… Però anem, mai m'he plantejat crear el missatge de tornada, jo he estat l'emissor, no em puc respondre a mi mateix!" , respon el músic, entre rialles.
Estirant aquest fil, una altra pregunta apareix de forma automàtica: i si la compongués una altra persona, una altra artista qui seria? Cifuentes, una mica incòmode, titubeja a l'inici, però, al final, s'arrenca: "la primera que em ve al capdavant és María Rozalén, perquè és una bona amiga i algú que admiro enormement".
Cabana del Turmo, a la Vall d'Estós
Amb Rozalén de la mà, la conversa s'allunya de 20 d'abril per acostar-se als temes més recents de Celtas Cortos, com ara aquell Hora d'Aventures de 2014 on l'artista marmessor va prestar la seva veu al grup. “Avui, que va ser demà un altre dia” diu la seva primera estrofa, i és, precisament, aquest avui el que fa reflexionar Cifuentes sobre l'allargada ombra dels temes clàssics de la banda:
"Això em fastigueja una mica, perquè durant els 90 no parem de parir discos i en aquella època la ràdio era una aliada, no com ara. Els últims discos que hem tret no han tingut aquest espai mediàtic i em fa ràbia perquè tots els artistes, a banda de ser esclaus, de vegades, dels seus èxits, seguim treballant i volem ampliar horitzons”.
Però a l'equilibri hi ha la salut –o almenys això diuen els anuncis d'Actimel–, i Celtas Cortos intenten balancejar el que és nou amb el que és antic, barrejar-ho com a bons alquimistes perquè totes les generacions tinguin la seva dosi requerida. I, en aquest estira-i-arronsa entre el passat i el present, és quan arribem a la data del triple 20.
'20 d'abril' fa 30 anys!
20 D'ABRIL DE 2020: LA LLUITA CONTRA EL CORONAVIRUS
En un nou episodi del romanç Celtas Cortos i la seva famosa epístola; 20 d'abril, amb motiu del 30è aniversari de la data de remet , es desdibuixa, fa tremolar la seva bombolla i desapareix a l'aire per renéixer amb forma de vacuna sonora contra la pandèmia.
"Ens hem proposat donar suport a la gent que està a primera línia de compromís: sanitaris, policia, bombers, transportistes, treballadors de l'alimentació…" , explica Cifu sobre el projecte.
Recorrent a la llarga llista d'amics musicals, el grup ha creat una nova versió del tema, aquesta vegada a manera coral en un procés ardu d'elaboració en què cada músic va gravar el tema per separat, a casa seva –com dicten les normes de l'Estat d'Alarma–. L'objectiu és cedir tots els ingressos recaptats per les reproduccions del vídeo resultant a Metges Sense Fronteres.
Hi podem trobar a Ariel Rot, Mag d'Oz, Izal, Rozalén, Amaral, Reincidents, Sidonie, SkaP, El adhesiu, Carlos Tarque, Dante, Mayalde, El Naan… Rock, ska, punk, pop, indie, rap, folk units per a una mateixa finalitat. I juntament amb els músics, aquesta primera línia de compromís: **treballadors de supermercat i d'hospital, policies i guàrdies civils, ramaders i agricultors… **
Com van dir uns trobadors de Pucela: "en aquests dies incerts" viure s'ha convertit en un autèntic art. El coronavirus ha impactat en la línia de flotació del nostre món i ha convertit les nostres vides en el pitjor somni.
Ocults a la nostra càlida trinxera –el millor refugi contra la pandèmia–, anhelem l'arribada dels dies de colors sense haver de recórrer a una sortida d?emergència fugint del virus i de la gent impresentable que ha convertit les xarxes socials un lloc gairebé igual de nociu.
Aquí seguirem, cada tarda a les 8, cridant un “no, no ens podran parar” disfressat de copets, amb l'esperança que, la propera vegada que cantem 20 d'abril, ho puguem fer agafats de la mà , sense por al tacte, les rialles i les respiracions de qui estigui al nostre costat.
De moment, i fins que arribi aquell dia, seguirem consolant-nos amb la música, les videotrucades i el record de les rialles que ens fèiem abans tots junts.
"Quan cantem aquesta cançó i veiem que tothom està connectat, es produeix el moment màgic del concert"