Més que estómac, pur cor
LA LLUM D'ÀNGEL LLEÓ
És l'any de ** Aponent i de la llum** que dinarem: menjarem llum! Per primera vegada a la història de la humanitat (que es diu aviat) l'home podrà menjar llum; la luminescència marina que ha posat dempeus a la Universitat de Harvard i que podrem gaudir a Aponent a partir de març de 2017, al seu Gran Menú Llum de Mar.
BRASES I MÉS BRASES
No sé si ha estat senzillament culpa de la serendípia (no crec) la qüestió és que els darrers mesos he visitat les brases de ** Güeyu Mar , Etxebarri , Askua i Catària** (la sucursal de Elkano a Cadis ) . Les brases ens recorden que la cuina és un plaer ancestral i tel·lúric: volem més foc!
Brases i més brases
24 HOURS PARTY COOKING
A més de com a homenatge a una pel·lícula imprescindible de Michael Winterbottom (no us la perdeu) em serveix per plantar aquí aquest desig —que intueixo una tendència: formats gastronòmics non-stop , necessaris per a nòmades (com jo) que potser vulguin sopar a les 19.30 o esmorzar a les 11.00.
HA MORT EL BULLI, VISCA EL BULLI!
Enigma ja és aquí. Albert diu que Enigma no és elBulli, és el que seria elBulli el 2017 i això és molt dir; aquesta mateixa setmana Mantel & Cuchillo s'endinsarà a l'univers Adrià i us explicarem en detall, però en tenim clara una idea: el format del restaurant tradicional ha mort.
LLEGIR GASTRONOMIA
2016 també ha estat l'any de llegir gastronomia (encara més) i és que a més de totes les revistes que animen el sector, ha estat una temporada d'importants llibres de grans de cuiners: toca donar la benvinguda a Planeta Gastro i l'enhorabona a Montagud Editors per arrasar als Gourmand World Cookbook Awards : 8 tros de premis que s'han portat a casa. I compte a Anarkia , l'obra dedicada a Jordi Roca que (des de ja) és el Quixot de la pastisseria.
Llegirem (molta) gastronomia
EL PROTAGONISTA? EL COMENSAL
Un altre llibre, The Host de Abel Valverde (excel·lent repàs als elements fonamentals del servei de sala) ha posat el dit en una nafra que ja veníem advertint: molts gastrònoms estem una mica farts de l'excessiu protagonisme del xef de torn. Volem recuperar el nostre lloc i el nostre tron: això anava de la nostra felicitat.
El comensal, el centre de la taula
**PROU DE TECNOLOGIA (MALAMENT entesa) **
L'última ximpleria: "Un gos a la recerca d'or" , el plat ideat per Michael Tusk (del restaurant de San Francisco Quince Restaurant) que consisteix en un plat servit sobre un iPad i que costa 220 dòlars. De debò, Michael? O sigui, de debò?
PRIMITIVISME A LA TAULA
També serà l'any de Arrea! d'Edorta Lamo —el seu refugi a Santa Cruz de Campezo, en plena Muntanya Alabesa, serà un homenatge a la cuina furtiva i les arrels: “És una volta a les meves arrels! A la cultura que he mamat des de 'txiki' o de 'mocete'... Una cultura desconeguda, castigada i supervivent dels meus avantpassats... Hi ha alguna cosa més emocionant?”. Quines ganes tenim...
MÉS COCTELERIA
Ja no és un run-run: és una realitat. Els còctels van deixar enrere (exclusivament) el terreny de la barra d'un bar (“** de l'únic bar que vam veure obert”)** per prendre les taules dels grans restaurants i, també, per a l'últim gir de femella: no només restorans amb còctels, també cocteries amb carta i propostes gastronòmiques. Vingui una altra ronda!
Adriana Chía
GASTRONÒMICS, PERÒ DE VERITAT
L'experiència gastronòmica total (un tres Estrelles) potser ha perdut adeptes en aquest present tan bistronòmic i potser fins i tot és una bona notícia: la visita a un dels “grans” ha de ser (sempre) aclaparador. Prou de mediocritats. Tornarem a Quique Dacosta, DiverXo, Lasarte, Mugaritz, Santceloni o Sant Pau. Tornarem sempre.
Lasarte
DONES
A Traveler hem estat pioners —no suporto la falsa modèstia— a deixar de picar de peus pel (escàs) protagonisme de la dona al sector gastornòmic i ens hem posat fil a l'agulla: cal fer coses. El nostre granit es diu “Les dones més influents del Planeta Gastronomia” però en volem més, molt més.
Seguir a @resimporta
Les dones més influents del Planeta Gastronomia