“Benvingut per fi de l'afany”
Explica la llegenda que uns nens van trobar tres gerres o molles plenes d'or mentre jugaven i, sense saber el valor del contingut, les van llançar al mar donant origen a Mucura.
Aquesta illa caribenya està localitzada al nord de Colòmbia, al departament de Bolívar. Pertany a l'arxipèlag de Sant Bernat, que forma part del Parc Nacional Natural Els Corals del Rosari i Sant Bernat.
La seva espectacularitat resideix a el color de les aigües, les fabuloses platges verges i l'escull coral·lí que l'envolta, hàbitat de gran nombre d'espècies marines.
Posem rumb a Múcura acomiadant-nos dels gratacels de Cartagena d'Índies, que s'alcen elegants a sobre del mar mentre ens allunyem al vaixell.
Durant el trajecte, de dues hores de durada, passem per illes com Terra Bomba, Barú o illes del Rosari; ens creuem amb barquetes de pescadors que busquen el menjar del dia i ens relaxem amb la brisa del mar mentre contemplem embruixats els intensos blaus del Carib.
Una altra manera d'arribar-hi és fent-ho des de Santiago de Tolú en un recorregut amb llanxa de 45 minuts.
Illa Múcura, el Carib colombià que t'enamorarà
Abans de desembarcar al nostre destí, la llanxa deixa alguns passatgers en minúscules illes artificials ocupades únicament per una cabana-hostal que sembla naufragar al mig del mar. També parem a Tintipán ia El Islote, dos llocs que visitarem més detingudament durant la nostra estada.
“Benvingut per fi de l'afany” resa l'eslògan local en arribar. I no pot ser per a menys! Les cristal·lines onades acaricien les cabanes esquitxades entre desenes de palmeres.
No hi ha cotxes ni cap altre mitjà de transport, tampoc cal doncs l'illa es recorre a peu en uns pocs minuts. La pau ens ha envaït només trepitjar terra i els nostres desitjos s'han fet realitat.
Un rústic pont sobre un petit manglar ens condueix fins a ** Dahlandia , un allotjament de cabanes senzilles obertes directament al mar.** A diferència d'altres establiments, que semblen retenir els visitants perquè no vegin l'altra cara de Múcura, aquest està en ple contacte amb la vida local.
A dues passes, el petit poblat de pescadors Champundum és idoni per barrejar-se amb la seva gent i palpar el dia a dia en una illa del Carib. També serà curiós veure vedells i porcs campant a gust a la parcel·la contigua.
Cabanes, palmeres i cap xarxa wifi
El peculiar propietari de l'hostal, el professor Fabio Flórez , rep els seus hostes amb la informació més àmplia de l'arxipèlag. Ens recorda El Vell i el Mar explicant-nos tota mena d'anècdotes sobre l'illa abans de la seva arribada per preservar-la, com aquesta que pertanyia a un narcotraficant el nom del qual no aconseguim arrencar de la seva boca.
Potser fa referència al protagonista d'alguna sèrie actual? La intriga ens fa indagar i arribar fins a l'any 2000, en què la zona va ser ocupada per José Israel Guzmán , conegut com 'L'arquitecte' i mà dreta d''El Chapo Guzmán'.
Tot i que una de les escenes de més acció que s'han viscut a Múcura i que l'han fet conèixer, va ser protagonitzada per la detenció d'un altre narco, l'any 2012, mentre celebrava el casament.
Fora com fos, Múcura s'afanya per mostrar al món l'amabilitat dels pobladors i tots els encants que la converteixen en paradís. Un és el fet que l'electricitat sigui limitada i converteixi les nits en silenci i en foscor.
Un altre, l?absència d?internet, garantint la desconnexió absoluta. Creuar-nos amb iguanes fugides, practicar caiac i windsurf o simplement relaxar-nos amb una bona lectura en una hamaca són més opcions per gaudir dels seus atractius.
Aquesta illa caribenya t'espera al nord de Colòmbia
Entre l'hostal Dahlàndia i l'Hostal Illa Múcura, un altre dels més elegits per la varietat d'habitacions, trobem el petit edèn de l'illa. Es tracta de una platja d'aigües turqueses i sorra daurada sobre la qual s'inclinen les palmeres.
El fet d'estar poc freqüentada per banyistes i gaudir dels capvespres més espectaculars, se sumen als motius per convertir-la en paradís dins del paradís.
Mentre ens delectem davant d'aquestes vistes, un gronxador de fusta ens bressol tornant-nos la innocència més feliç. Cap filtre d'Instagram no podria superar la realitat!
Per contra, cal evitar la platja principal, a la qual cada dia arriben vaixells carregats de turistes que passen el dia entre atraccions, guinguetes i molta gent. Això sí, a partir de les quatre de la tarda sol quedar buida, recobrant l'encant paradisíac.
NAVEGANT PER L'ARXIPÈLAG DE SANT BERNARD
L'arxipèlag de Sant Bernat ofereix bon busseig i esnòrquel entre corals. Una de les excursions més comunes per practicar aquestes activitats és la que recorre el corall viu de Baix Chara, l'enfonsada Illa Meravella i Illa Panda, que actualment es troba dividida en dues.
Navegant entre aquests punts, les aigües turqueses no poden ser més transparents, regalant-nos unes profunditats marines molt sensacionals.
La darrera parada són els extensos manglars de Tintipan, que constitueixen l'ecosistema de la zona. Nedem entre canals intricats i observem les arrels del mangle vermell.
Els manglars ocupen la major part d´aquesta illa, la més gran de l´arxipèlag, configurant un laberint des d´on escapar es mostra com un desafiament per a aquells que accedeixen sense conèixer la sortida. “Salsipuedes” en diuen. Ens atrevim?
Sant Bernat, l'arxipèlag colombià on perdre's
Una altra de les excursions més meritòries a l'arxipèlag és la del plàncton bioluminiscent. També es fa a Tintipán, però en un horari una mica intempestiu, a les quatre del matí. Caldrà tenir en compte les fases de la Lluna o que el cel estigui ennuvolat, ja que quan hi ha molta llum és difícil apreciar.
Nedar amb plàncton bioluminiscent a la meitat de la nit és una d'aquestes experiències per guardar tota la vida a la ment, ja que les càmeres no capten l'espectacularitat del fenomen.
El vaixell apaga el motor i, en plena foscor, sóc la primera a saltar a les càlides aigües que envolten els manglars. De sobte, veig com per art de màgia tot el meu cos s'il·lumina amb llumetes que semblen encendre el mar.
Amb cada moviment que efectuo, les petites partícules aplaquen els tons foscos de la nit. Emergeixo per contemplar el cel. Ja no sé si són les estrelles les que es reflecteixen a l'aigua o el plàncton al firmament, però aquell moment queda reproduint-se una vegada i una altra a les meves retines fins que els primers raigs de sol tornen els blaus i verds al mar.
Tintipan
SANTA CREU DE L'ILLET, L'ILLA MÉS DENSAMENT POBLADA DEL MÓN
Visitar Santa Cruz de l'Islot, a només cinc minuts amb llanxa des de Múcura, ens genera sentiments trobats. Des de la llunyania, aquesta illa, que destaca per ser la més densament poblada del món, s'intueix caòtica flotant allà al mig de l'oceà. En arribar, la nostra percepció canvia, podent sentir el fort esperit de comunitat de la seva gent.
125 metres de llargada per 80 d'amplada és la base sobre la qual s'assenten 110 cases aproximadament. Hi conviuen més de 1.200 persones, nens majoritàriament, encara que hi ha moltes discrepàncies amb la quantitat exacta de residents.
Passegem pels seus carrers i trobem una escola, quatre botigues, un restaurant que funciona com a port i grans dosis de somriures entre els locals. Una petita plaça amb una creu al centre, que dóna nom a l'illa, és l'espai més esplaiat. I és que aquest terreny, tot i estar tan densament poblat, dóna molt de si mateix.
La població de l'Islote ha crescut una mica abandonada pel govern. Van trigar temps a tenir serveis bàsics com aigua potable, que arriba des de l'armada de Cartagena, o llum, que ara aconsegueixen gràcies a un generador i als 180 panells solars donats pel Japó.
Viuen de la pesca i del turisme, amb l'esgarrifosa atracció d'oferir tocar un tauró tancat en una piscina que anomenen aquari com a principal reclam.
Santa Creu de l'Islot, l'illa més densament poblada del món
Les acolorides vivendes creixen a dalt de tot a causa de la manca d'espai, i són compartides per fins a quatre famílies. Per això la seva vida és als carrers, on els nens gaudeixen amb jocs tradicionals o es banyen feliços al port, els adults juguen al parxís oa les cartes i les dones xerren a les portes de les botigues.
Tots s'ajuden, no hi ha policia o cap altra figura autoritària. La convivència es basa en el respecte i en compartir allò que tenen, des del menjar fins als banys.
Una comunitat convertida en un estil de vida que en seria un gran exemple per a molts. I, malgrat les seves mancances, allà, amb el mar tenyit de blau turquesa i Illa Múcura com a veïna, alguns dels seus habitants asseguren que no voldrien viure a cap altre lloc.
El Carib colombià: paradís blau