Els carrerons del nucli antic t'hipnotitzaran
Que en arribar a una ciutat alçada al cim d'un turó t'equivoquis quan has de triar el camí que et porti fins al centre històric, pot suposar dues coses.
Una: que acabis caminant per abruptes costes molt més temps del que al principi havies planificat. I dues: que gràcies a això descobreixis **una part enlluernadora i solitària d'una de les ciutats més visitades i famoses d'Albània** –com per exemple, la seva semioculta Església de Saint Sotir, un petit temple ortodox que va sobreviure amb prou feines a l'època comunista–.
Doncs bé, així –complint les dues teories–, va començar el camí d'una servidora per **Gjirokastra**, una ciutat bonica. amb vistes a la vall del Drina declarada, per moltes raons que t'aniré explicant, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Però abans de continuar explicant les bondats d'aquest racó albanès, t'he d'aclarir alguna cosa: dir que és un dels enclavaments més visitats, tractant-se d'Albània, no és per posar-se a tremolar.
És a dir: oblida marabuntes de turistes passejant pels principals atractius, perquè no és així. Albània continua sent una destinació força desconeguda entre viatgers i, per això, en absolut saturada.
L´encant de l´arquitectura otomana
Ara sí: continuem.
En el cas de Gjirokastra, un bon lloc per començar a indagar en el passat és aquell on tot es va originar: el seu castell, al qual s'arriba després de pujar per la Rruga i Kalasë o Carrer del Castell , un escarpat camí que voreja el turó.
Mentre avances –possiblement amb esforç, no t'enganyarem– per la calçada construïda a base de llambordes, no podràs evitar anar fent un ull als souvenirs i productes locals –mel, lavanda, estovalles de ganxet…– que alguns venedors ofereixen a les seves improvisades paradetes.
Assolit el castell, arribarà el moment de conèixer les entranyes.
Segons una sèrie de restes arqueològiques trobades a la zona, el lloc on es troba la fortificació ja era habitat al segle IV. No obstant això, la major part de les muralles van ser construïdes entre els segles XIII i XIV.
Les seves parets vetustes han estat testimoni de moments crucials per a l'esdevenir de la regió, una història fàcilment desxifrable alhora que t'endinses en el conjunt de fosques voltes manades construir per Ali Pahsa, que va governar aquesta zona d'Europa durant l'època de l'Imperi Otomà; mentre descobreixes un petit jardí interior l'esplendor del qual va desaparèixer ja fa massa anys, o camines per una galeria en penombra flanquejada per tota una col·lecció d'armes d'artilleria de la Segona Guerra Mundial. Al final del passadís t'espera el Museu de les Armes , per al qual cal adquirir una entrada a part.
El castell, la muralla i la Torre del Rellotge
Però el més bonic d'aquesta fortalesa és fora, al seu immens pati exterior: des d'ell les vistes de la Vall del Drina i de les Muntanyes Lunxhëeria són increïbles. Encara que sobretot et semblarà enlluernadora la panoràmica fascinant que s'obté de la ciutat.
Els restes de l'aqüeducte que transportava aigua des del veí Monte Sopoti s'alcen també en aquest costat del castell, igual que l'antiga Torre del Rellotge , ambdues aportacions realitzades durant el període d'Ali Pasha.
Fins i tot les restes d'una antiga església que podria pertànyer, segons apunten alguns estudis, a l'època bizantina, descansen als subterranis de la ciutadella. A la gran plaça se celebra, de tant en tant, el Festival de Folklore Nacional.
Per cert, un apunt important: la zona nord del castell va ser utilitzada com a presó durant l'època comunista i és visitable. Es va mantenir activa fins als anys 90 i caminar pels seus corredors és una mica... inquietant, potser.
El més vistós de la visita, però, es troba exposat en un dels extrems de la plaça: un avió de les Forces Aèries Americanes.
Hi ha diverses llegendes al seu voltant, però la versió oficial del govern comunista va ser que va aterrar a Albània el 61 després d'haver estat descoberta la seva tasca d'espionatge durant la Guerra Freda. L'avió va estar oblidat durant molts anys, fins que a algú se li va acudir la genial idea d'exposar-lo, per què no, en aquest lloc precís del país.
La ciutadella de Gjirokastra
Continuar amb el bany d'història és tan simple com baixar per les empinades escalinates que connecten la fortalesa amb l'Antic Basar –Pazari i Vjetër–.
Només caldrà contemplar les primeres cases típiques, aquelles que tenen unes sorprenents teulades de pissarra, per comprendre per què tota la ciutat va ser declarada Ciutat-Museu pel govern albanès: ets davant d'un dels models de ciutat otomana en millor estat de conservació.
I allà, mentre camines per la cura terra empedrada del cor de la ciutat, respiraràs aquesta essència que encara roman i que recorda que, fins a mitjans del segle XX, Gjirokastra va funcionar com un important mercat d'agricultura, marroquineria i fusteria.
Tot i que, això sí, l'estructura actual és molt més antiga: va ser al segle XVII quan Memi Pasha va decidir que els diferents carrerons que acollien la zona comercial confluïssin en un mateix lloc: el conegut com a “coll del basar”. Un basar que ha patit les conseqüències del foc fins i tot en un parell d'ocasions, l'última el 1912. I tot i així, llueix preciós.
Aquí no tindràs més remei que deixar-te emportar: no sucumbir a la bellesa de les catifes artesanals que pengen de les entrades de les botigues de souvenirs serà impossible. La colorida ceràmica reposa en lleixes al costat de les portes i et descobreixen tot un món de fantasia per al qual val més que hagis deixat buit a la teva maleta: voldràs endur-t'ho tot.
Un viatge al passat
També al costat del basar es troba l'antiga mesquita de Gjirokastra, una visita obligada. Construïda al segle XVII, permet l'accés a no musulmans durant les hores en què no hi ha pregària.
Si a hores d'ara tant pujar i baixar costes t'ha donat gana, quina millor manera de saciar-la que provant, ja que hi ets, la gastronomia tradicional de la zona. I per això, una recomanació d'allò més contundent: Rrapi, al carrer Qafa i Pazarit, és un restaurant familiar on serveixen tot tipus de tapes albaneses. No ho dubtis: el shapkat i el sarma estan exquisits.
Mentre et delites a la terrassa exterior del negoci amb els sabors d'Albània, aprofita per contemplar bé els icònics edificis de Gjirokastra: són els tradicionals kullë o cases torre, un tipus de construcció turca desenvolupada, sobretot, a la zona de Els Balcans.
Les línies de construcció van anar patint variacions al llarg dels anys i la seva alçada depenia, en gran mesura, de la situació econòmica dels seus propietaris, que anaven afegint pisos segons les seves possibilitats. A tot el casc històric hi ha esquitxades, aproximadament, 600 habitatges daquest tipus. Algunes són visitables.
Per exemple? Kadare House, la casa natal d?una de les personalitats més reconegudes i aclamades de tot país: l'escriptor Ismael Kadare. Que el seu avi fos jutge explica les dimensions de la seva antiga llar, les obres de conservació de les quals van ser finançades tant per l'Estat albà com per la UNESCO.
Al costat del basar hi ha l'antiga mesquita de Gjirokastra
Una mica menys amagada, una altra casa natal: la d'un dels noms més lligats a la història d'Albània, el dictador Enver Hoxha –per cert, es diu que el fet que Gjirokastra s'hagi conservat tan bé i mai sucumbís a les horribles construccions típiques del comunisme és perquè, precisament, s'encarregués de protegir-la durant els anys de dictadura–. Avui dia acull el Museu Etnogràfic.
Amb ella, Skëndulaj House, original del segle XVIII –encara que reformada al XIX–, que amb les 64 finestres, 9 xemeneies i 6 banys, continua sent propietat de la mateixa família que l'ha posseït durant generacions.
Però, sens dubte, la joia de la corona és la Zekate House, una autèntica obra d'art: aquí cadascun dels seus racons traspuen elegància i bellesa. Es troba al barri de Palorto, va ser construïda el 1810 per un dels administradors d'Ali Pasha i, mentre recorres els seus dos imponents pisos, descobreixes tresors com les vidrieres, les elaborades xemeneies i els sostres de fusta tallada.
Per rematar aquest viatge al passat, acosta't fins a les oficines que van acollir durant l'època comunista l'anomenat Comitè Executiu: compten amb un refugi antiaeri als seus soterranis que es pot visitar. Allà trobaràs un veritable laberint de corredors subterranis on no falten oficines on van treballar fins a 200 persones, dormitoris i una sala de reunions.
El temor a un possible atac nord-americà durant els anys en què va durar la Guerra Freda va poblar tot el país d'aquests universos paral·lels sota terra.
I així posem fi a una visita d'allò més interessant. El colofó perfecte a aquest passeig per la història, la cultura i l'herència arquitectònica de una de les ciutats, sens dubte, més belles d'Albània.
Gjirokastra, la ciutat més bella d'Albània