Fes-te un ballet, Mads.
Pensem en felicitat nòrdica, en benestar danès i se'ns inunda el cap d'imatges envejables: cafès i xocolates fumejants, espelmes aromàtiques, fustes, natura. Però fan tanta enveja com suggereixen fantasia. Irrealitat. Cosa que no acabem de creure per molt que jurin ser els països més feliços del món. I sembla que no estàvem tan desencaminats al nostre escepticisme.
Ha hagut de venir el danès més gamberro de tots (de molts), Thomas Vinterberg, per dir-nos a la seva nova pel·lícula, Una altra ronda, que allà pel nord estan com som aquí, avorrits, i també necessiten excuses per recordar-se que cal abraçar i celebrar més la vida.
Una altra ronda de Juvé & Camps, si us plau.
Alguna cosa així li va passar al mateix Vinterberg. Un dels fundadors de Dogma 95, amb Lars Von Trier, criat en una comuna hippie, el director estava arribant a una comoditat creativa preocupant. Entre les seves últimes pel·lícules, dos projectes en anglès (Lluny del mundanal soroll, Kursk), guions escrits per altres, que també li resultaven interessants i alliberadors, però que el tenien atrapat en una maduresa massa controlada. Aleshores es va creuar en el seu camí la teoria del filòsof i psiquiatre noruec Finn Skårderud. Segons ell, tots naixem amb un 0,05% menys d'alcohol a la sang. Segons ell, amb una copeta al cos “som més creatius, més oberts, la conversa s'eleva, som més valents”, relata el director de Celebració.
A partir d'aquí i al voltant d'aquesta teoria, Vinterberg va començar a construir una pel·lícula que celebrés l'alcohol perquè es va adonar del paper que l'embriaguesa havia tingut a la història, des de Hemingway fins a Churchill. Ell mateix admet que va escriure una de les seves millors pel·lícules, La caça, amb una ampolla de conyac al costat. Però com més reflexionava sobre el tema, més el veia les arestes, la cara amable i la cara fosca. “L'alcohol pot elevar la gent, però també matar-la”, diu. I el que va trobar en aquestes copes de més va ser una excusa per parlar del tedi i de l'excessiu control que vam exercir en les nostres acomodades vides occidentals i de com vam intentar superar-ho.
Perdre el control per trobar la diversió.
“Hi ha d'haver un element de risc a la teva vida, de recuperar la curiositat per la vida, quan arribes a una zona segura en aquesta civilització occidental i, particularment, en un país petit com el meu, el risc és caure en l'avorriment, la desil·lusió i coses així”, explica Vinteberg. Vaja, que ni rastre de hygge.
Una paraula que no deu estar al vocabulari dels quatre protagonistes d'Una altra ronda (liderats per Mads Mikkelsen): quatre professors d'institut quarantens, casats, divorciats, avorrits, sense il·lusió ni per les famílies, ni la feina, que es prenen la teoria del psiquiatre noruec al peu de la lletra i van comprovant el que fa l'alcohol en el seu comportament. Però es passen i apareix una altra paraula danesa que tampoc no té una definició concisa: Druk (el títol original). “És com beure molt, però molt, molt. És una paraula molt forta. No es pot traduir (a l'anglès)”, explica Thomas Vinterberg.
Mads Mikkelsen és Martin.
L'experiment per al mateix director danès va continuar sent una celebració però no de l'alcohol, sinó de la vida. Una croada que va acabar resultant profundament personal quan, al cap de quatre dies de començar el rodatge, es va morir en accident de cotxe la seva filla gran, Ida. La decisió va ser difícil, però abrigallat pel seu equip, va decidir seguir endavant, dedicar-hi el film. Ell volia parlar de perdre el control i allò més incontrolable li havia passat per sobre. Va decidir transformar aquest glop amarg en un ball final (gaudit per Mikkelsen) que, amb més força encara, abracés la vida i l'amor.
La fi de l?avorriment.