Els danesos, un exemple en reciclatge.
El sistema de reciclatge de Dinamarca ha tornat a batre un nou rècord: el 2019 es van reciclar el 92% de les ampolles i llaunes generades al país.
Això és, segons anunciava la pàgina oficial de Dinamarca,** 1,4 mil milions d'ampolles i llaunes**, fet que suposa un estalvi per al clima de més de 150.000 tones de CO2 , i un augment del 5% respecte a l'any anterior en volums de reciclatge. Quin ha estat el secret? El sistema de devolució d'ampolles o Dank Retur Sistem.
“El sistema de retorn danès és un dels millors del món , sobretot perquè els danesos el recolzen. Per tant, el percentatge de rendiment rècord que experimentem el 2019 també és una cosa del que tots els danesos poden estar orgullosos”, va dir Lars Krejberg Petersen, director gerent de Dansk Retursystem en un comunicat de premsa.
El seu funcionament és realment senzill però requereix força de voluntat. Hi ha uns establiments, que es troben distribuïts per tots el país, molt similars a les màquines expenedores . Una sola és capaç de rebre al voltant de 25.000 ampolles i llaunes, cosa que facilita encara més el reciclatge.
Els danesos paguen un dipòsit (“pant” en danès) cada vegada que compren un envàs o llauna , quan ho tornen la màquina els reemborsa aquests diners. Però no sempre és el mateix, dependrà del tipus d'envàs i del possible reciclatge.
Per exemple,** es troben els envasos d'un sol ús**, que es classifiquen en A, B o C. A l'A ens trobem ampolles de vidre i llaunes d'alumini de menys d'1 litre , pels quals tornarien una corona danesa; al B es troben ampolles de plàstic de menys d'1 litre , pels quals reben 1,50 DKK, i al C, totes les ampolles i llaunes de 1 a 20 litres , pels quals els danesos reben 3,00 DKK.
Els recipients recarregables, com ampolles de vidre, també es poden reciclar d'aquesta manera , de manera que són reemborsables segons el seu pes.
Les llars daneses s'estan preparant per a un pas més en el reciclatge , tal com afirma el diari danès The Local Dk.** Lea Wermelin**, la ministra de medi ambient, suggeria que encara faltava molt camí per millorar els sistemes de gestió de residus.
Entre les seves assignatures pendents hi ha el reciclatge de plàstics, tèxtils, aparells tecnològics i les restes orgàniques . “Necessitem una classificació de residus més assenyada i necessitem que els danesos recolzin el projecte”. Actualment, s'incineren cada any 370.000 tones de residus plàstics a Dinamarca, una xifra que el govern danès vol reduir.
Com? Una de les possibles solucions és que cada envàs o objecte estigui obligat a portar una marca que indiqui on s'ha de reciclar. A més d'una separació més gran dels residus , perquè com més classificació menors són les quantitats d'incineració.