Celebrem el 80è aniversari de l'obra
1. VA SER UN ENCÀRREC REPUBLICÀ
Una delegació integrada per, entre d'altres, Max Aub o Luis Lacasa, va visitar a París Pau per fer-li arribar la seva petició. Aquesta consistia en un gran mural de 11x4 metres per cobrir l'atri del Pavelló de la República Espanyola de la Exposició Internacional de París del 1937.
La primera resposta va ser el dubte alimentat pel fet que Picasso no havia pintat mai un quadre de tals dimensions. Tot i això, al final va acceptar la tasca i, després de molt assaig-error, va aconseguir pintar el 'Guernica' en tot just 7 setmanes.
2. …QUE PABLO LLIURÀ AMB RETARD
Tot i això, aquesta pressa no va evitar que l'obra principal del pavelló arribés tard a la inauguració. El tall de cinta de la gran Expo va ser a finals de maig mentre que el 'Guernica' no va ser penjat de la paret fins un mes després . Això unit a altres factors va provocar que el pavelló dissenyat per José Luis Sert i Luis Lacasa no fos obert fins al 12 de juliol.
El Guernica en un dels seus viatges (Museu Municipal d'Amsterdam)
3. COSTAR 200.000 FRANCS
Tal com va passar amb la resta de les obres exposades en aquest espai, el cost de les mateixes només va ser el dels seus materials. En aquest cas, el gran mural va ser valorat pel mateix Pau en 200.000 francs. El cobrament total, dividit en dues sumes de 50.000 i 150.000 francs respectivament, va ser l'argument que l'Estat espanyol va utilitzar per assegurar-se la propietat del quadre després de la mort de Picasso el 1973.
4. LA MUDANÇA DE PICASSO
Les colossals dimensions d'aquesta obra van obligar Pau a mudar-se d'estudi i portar els seus estris a un àtic a la rue des Grands-Augustins . Curiosament, en aquest mateix edifici, Balzac havia ubicat el taller del protagonista de L'obra mestra desconeguda , una novel·la que el mateix Picasso havia il·lustrat deu anys abans. Les exigències de mida també el van obligar a 'reciclar' un llenç amb què estava homenatjant el torero Joselito.
Pura admiració
5. CONVIURE AMB MÉS OBRES D'ART IMPRESCINDIBLES
Al Pavelló de la República Espanyola no només destacava el disseny de Sert i Lacasa i la gran obra de Picasso. Aquesta subtil arma artística i arquitectònica contra el feixisme i el franquisme en plena Guerra Civil va albergar, també, obres de Miró, Julio González o Alexander Calder . Una alineació estel·lar que, d'alguna manera, es recrea escampada pel Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia.
6. S'INSPIRÀ EN UN ARTICLE DEL TIMES
En concret, en un titulat _ La tragèdia de Guernica _ publicat el 27 d'abril i escrit per George Steer. S'hi detallen els efectes devastadors de les bombes llançades el 26 d'abril per la Legió Condor així com es dóna veracitat internacional a la versió del lehendakari José Antonio Aguirre, que va haver de sortir al pas de les difamacions franquistes que acusaven el mateix exèrcit basc com a autor de la massacre. La ira provocada per l'intent de les tropes nacionals de treure's els morts de sobre va ser la que va inspirar el pintor malagueny per crear la seva obra.
7. VA TANT DIVERSOS FURIOSOS I COLORITS ESBOSSOS
Aquest gran mural no s'entén sense els esbossos. En total, es comptabilitzen fins a 45 les obres-assaig que va haver de fer Picasso fins a arribar a la definitiva. Entre les diferents versions, en destaca una en què introduïa un puny enlaire com a símbol de la resistència que va acabar rebutjant per suposar una politització excessiva del quadre. També sobresurt una prova en què el mural era a tot color.
Aquest gran mural no s'entén sense els seus esbossos
8. LES PRIMERES MALES IMPRESSIONS
El crític nord-americà Clement Greenberg va arribar a qualificar l'obra com a “estúpida” mentre que altres creadors coetanis com Edouard Pignon o el filòsof Paul Nizan veien com una cosa negativa que l'obra no tingués una connotació política més gran, com si el resultat fos tènue i poc activista. Avui dia, pocs recorden aquests cognoms.
9. “NO, HO HEU VIST VOSALTRES”
Sí, els nazis van conèixer aquesta obra i sí, aquestes topades van generar un parell d'anècdotes. La primera, la més evident: va ser inclosa dins del catàleg de creacions prohibides i injuriades pel partit dins de la guia Nazi de l'Expo. De fet, la qualificaven com una “barreja de parts del cos que qualsevol nen de quatre anys podria fer” . La segona, la més curiosa, ja que narra la topada entre Picasso i un coronel de la Gestapo. Expliquen que l'oficial li va preguntar, amb una fotografia de l'obra a la mà, sobre si havia estat ell qui ho havia fet. Al que Pau va contestar “no, ho vau fer vosaltres”.
10. VA SERVIR PER A RECAPTAR FONS
El seu ús a favor de la República no va acabar amb el final de l'Expo. De la mà del marxant d'art Paul Rosenberg, el quadre va viatjar per tota Anglaterra entre 1938 i 1939 per tal d'aconseguir diners per al National Joint Commitee for Spanish Relief (Comitè d'Ajuda als Refugiats Espanyols) de Londres. La part negativa d'aquests vaivens van ser els petites destrosses que va patir als trasllats.
El Guernica al MoMA
11.**LA SEVA PRIMERA LLAR VA SER LA MOMA **
Va ser desig del mateix Pablo Picasso que el quadre no trepitgés terra espanyol fins que caigués el franquisme. Per això va triar el MoMA, un museu que no només era una institució, sinó que servia com a aparador per a avantguardes i creadors. Des d'allà va viatjar pels Estats Units i tothom en diferents ocasions, alimentant la fama del pintor malagueny fins a convertir-lo en l?artista més reconeixible de tota una generació.
12. VA SER ATACAT EL 1974
Des del 1958 va viure 'tranquil' a les sales d'aquesta institució nord-americana. L'únic ensurt que es va emportar el mural durant aquesta època va ser un atac sense conseqüències. El perpetrador, Tony Shafrazi, pertanyia al grup **AWC (Artist Workers Coalition)**, una organització que entenia l'art com una arma gairebé literal contra la guerra del Vietnam.
El 28 de febrer del 1974, Tony va decidir que la millor manera de queixar-se per l'amnistia que Nixon havia concedit a William Caley (un dels responsables de la massacre de My Lai) va ser agafar un pot de pintura vermell i pintar sobre el Guernica la frase “Kill lies all” (“Matar totes les mentides”) .
Per sort, una capa de resina que el museu havia donat prèviament al quadre va evitar que l'atac no fos res més que un grandiloqüent titular per a les notícies de l'1 de març.
13. EL REINA SOFIA VA SER CREAT PER A ELL
Encara que amb alguns matisos . És cert que un dels factors que van impulsar la creació d'aquest gran centre per a l'art contemporani espanyol va ser la necessitat de tenir un espai per a aquesta gran obra un cop aquesta va tornar a Espanya el 1981. La seva primera llar va ser el Casón del Buen Retiro, però el 1992 es va mudar definitivament al seu actual emplaçament.
Això sí, tant mural com sala semblen dialogar entre ells i resultar simbiòtics estèticament, ja que és una de les poques estances de l'antic hospital de Sabatini que no resulten desangelades ni desproporcionades. A més, les galeries contigües permeten exposar els 45 esbossos que es conserven, així com les fotografies de Dora Maar que documenten el seu procés de creació i la maqueta del Pavelló de la República Espanyola on es va exposar per primer cop.
Jean Fraser al costat de la figura de cera de Pablo Picasso
14. LA DUBTOSA (I RENDIBLE) SIMBOLOGIA
El 'Guernica' compta amb tants detalls com teories sobre el significat de cada personatge i de cada escena. Tot i això, Pablo Picasso sempre ha rebutjat respondre qualsevol pregunta sobre el que hi ha darrere de cada gest. Hi ha teòrics que justifiquen aquesta actitud com un gest més de genialitat. Hi ha altres experts que defineixen aquesta nebulosa com “interessada”, ja que va exercir de querosè per a les especulacions, la construcció del mite i del seu propi llenguatge.
Sigui com sigui, la realitat és que Picasso no va haver de tornar a mirar el compte d'estalvis des que pintés aquest quadre. Darrere d'aquest cúmul de decisions hi havia el seu representant i principal marxant Henry Kahnweiler, qui li va recomanar aquesta estratègia i qui, al seu torn, gairebé el traeix quan va assegurar que Picasso li havia confessat que el famós llum-sol era 'només' un artefacte necessari per donar llum i ombres al quadre.
Segell txecoslovac de 1966
15. COR TRIPARTIT
De totes les especulacions que envolten l'obra, una de les més versemblant és la que assegura que al mural estan representades les tres dones que en aquell moment ocupaven (o turmentaven) el cor de Pau. D'una banda, el passat, la ballarina russa Olga Khoklova , l'esposa a qui intenta oblidar representant-la entre flames a l'home que implora mirant al cel. Una doble metàfora amb què també criticava la persecució de l'art per part dels revoltats.
D'altra banda està Marie Therese Walter , amant del pintor i mare de la seva filla Maya, a la qual representa guiant el camí malgrat el xoc de la massacre com la dona del quinqué.
Finalment, Dora Maar, la seva companya sentimental i intel·lectual per als instants en què pintava el quadre, podria tenir una doble presència, tant en la dona agenollada que es desfà en llàgrimes com en el toro androcèfal, ja que els seus trets s'assemblen als d'aquesta artista francesa.
*Article publicat el 4 d'abril del 2017 i actualitzat el 26 d'abril del 2019
Guernica, bombardejat, el 26 d'abril de 1937