Mantinguem la pau
Parlem tant del viatge al poble per les vacances de Nadal, com del anar tots junts a passar el cap de setmana a una altra ciutat per a un casament o, fins i tot, del viatge de plaer en família (sí, existeixen) . En tots aquests casos, ens exposem a passar molt més temps amb els nostres parents polítics, el que, de vegades, es pot convertir en una situació una mica tensa.
"Quan un viatja amb els sogres, es canvia l'ambient rutinari del dia a dia (caps de setmana, cura de néts, dinars, sopars, passejades, estades curtes) per una nova situació en què les circumstàncies s'alteren completament. Això pot provocar nous moments d'estrès que no sàpiguen manejar bé, en estar tant sogres com gendres, o nores, acostumat a unes 'regles de joc' que ja no funcionen en el viatge”, ens explica el psicòleg Jaume Burque .
Un viatge amb els sogres pot donar lloc a experiències, diguem... estranyes
En aquestes circumstàncies, per tant, cal aprendre noves pautes: ja no val aguantar callat/da les dues hores del sopar i queixar-se durant tot el trajecte de tornada a casa, perquè, probablement, la "casa" a la qual tornem sigui la mateixa... "Seguint amb la metàfora de les 'regles de joc', cal dir que les dues primeres noves regles que cal aprendre són fonamentals. La número u és que la parella ha de ser un equip molt sòlid i conjuntat ", afirma l'expert. Perquè és clar, no hi ha res pitjor que que un s'atrinxere a favor dels seus pares passi el que passi mentre l'altre se sent agraviat per ells.
"La regla número dos és que el “portaveu oficial” sempre ha de ser el fill/filla dels pares que vénen de viatge. És molt important que qualsevol conflicte dels sogres amb la parella es parli en privat, es comparteixi i es prenguin decisions conjuntes respecte a què fer (si passar, parlar amb ells, queixar-se, posar límits, etc…)”, argumenta Burque. “El problema és que el gendre o la nora no sol tenir la confiança suficient per dir les coses, fer un crit o queixar-se , i, per tant, qui ho ha de fer és la persona amb més confiança, en aquest cas el fill/a (encara que, òbviament, cada família és diferent i no es pot generalitzar...)”, reitera el professional.
Millor deixar parlar el fill/a, ja que sol tenir més confiança amb els pares
I quina és la regla número tres per aconseguir que el nostre viatge en comú sigui un camí de roses? " Parlar sempre en primera persona de plural amb els sogres: 'Ens ha molestat això', 'No ens agrada que feu el que esteu fent", explica Burque. Li segueixen altres pautes: " Ser molt flexibles i comprensius ; tenir una ment oberta respecte als sogres; ser crític amb un mateix i adonar-se de si es tenen prejudicis pel que fa als sogres; no personalitzar les vostres conductes i, finalment, centrar-se en tot allò positiu que puguin aportar els sogres (experiència, suport, afecte, etc)”, culmina el psicòleg. “Amb tot això no s'assegura un viatge excel·lent, però sí que podem prevenir moltes tensions i 'dolents rotllos' que no sentin res bé en un viatge familiar", acaba Burque.