Trigues menys a anar-te'n a la França medieval que al teu poble
Dues hores. Aquest és el temps que es triga amb tren d'alta velocitat des de Barcelona fins arribar a Narbona, una de les ciutats medievals millor conservades del sud de França , i seu de la menjar bufet tradicional més ben valorat del país.
Val que el trajecte des de Madrid costa una mica més de cinc, però per a molts continua sent menys temps del que triguem a arribar al nostre poble (sense comptar els embussos que s'organitzen cada cap de setmana…).
En només dues hores un pot passar d'estar contemplant la **Sagrada Família,** una de les grans joies del Modernisme català, a passejar per Narbona i caminar al costat de la catedral gòtica de Sant Just i Sant Pastor, la tercera més alta de França.
És un dels testimonis d'aquell passat medieval que encara avui es conserven a aquesta ciutat, i que avui viu a l'ombra de altres rivals turístiques més potents, com ** Carcassone ,** tot i que el llegat històric de la seva cita no té res a envejar.
Narbona, França
El millor és que no es tracta d'una ciutat àmplia i inabastable, que va. En menys de deu minuts caminant arribem des de **Gare de Narbonne,** l'estació de tren principal de la ciutat, fins a la catedral.
De fet, si no hagués estat per aquest succés, segurament avui estaríem parlant de una joia del patrimoni i l'arquitectura medieval molt més important, doncs potser s'haurien superat els 41 metres d'alçada que la converteixen, avui dia, a la tercera més alta de França (només darrere de les d'Amiens i Bourges) .
Per contemplar-la des de les altures el millor és pujar tots els esglaons del Torreón Gilles-Aycerlin (que també té 41 metres d'alt) , ubicat a només uns metres de distància i situat dins del conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes -per cert, el segon més important de França, darrere del d'Avinyó-. Això sí, preneu aire perquè l'ascens requereix un mínim esforç.
Ja que estem a dalt, aprofitem per contemplar la resta de la ciutat medieval, com el barri de Bourg, situat a l'altra banda del canal. És el típic barri d'artesans, ple de carrerons, i connecta amb el centre de la ciutat pel pont dels Mercants, un dels dos únics ponts edificats i habitats de França, i protegit per la UNESCO.
Fer una passejada per aquí és més que enriquidor, ja que entre altres riqueses patrimonials amaga la basílica de Sant Pau, una de les esglésies gòtiques més antigues del sud de França, construïda sobre les restes de l'antic cementiri paleocristià (segle III i IV) .
Canal de la Robine, Narbona
TAMBÉ TÉ PASSAT ROMÀ
Perquè encara que no ho haguem esmentat encara, el passat de Narbona es remunta molt més enrere en el temps, concretament fins a l'època dels romans: va ser la primera colònia romana a Gàl·lia fundada l'any 118 aC i capital de la província de Gallia Narbonensis (actual Narbona).
D'aquesta època són les restes de la Via Domitia, la primera calçada romana construïda a la Gàl·lia i que podeu veure des del centre de la plaça de l'ajuntament; té 21 segles d'existència, però no es van descobrir aquestes restes fins al 1997, un motiu més que suficientment per explicar-ne el bon estat de conservació.
Romanes són també les galeries subterrànies que conformen l'Horreum, i que probablement van servir com a magatzem i altres activitats comercials, segons expliquen els que més en saben.
Via Domitia a Narbona
MENJAR A LA FRANCESA
D'aquella època medieval és l a cultura del bon menjar i la taula al més pur estil burgès; són ells els que comencen a demostrar un interès per la gastronomia tradicional a la francesa, entenent-la no només per treballar l a qualitat dels productes i l'elaboració de les receptes, que també, sinó com a pràctica social per celebrar qualsevol esdeveniment familiar o social. Aquest és potser el origen del menjar buffet, associada a alguna cosa festiva, per compartir i celebrar -no confondre amb una ocasió única per menjar fins a rebentar, que la cosa no va d'això-.
Un dels millors representants d'aquesta menjar gastronòmic tradicional 'a voluntat', per cert, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l'any 2010, ca ** Le Grand Buffets ,** en peus als afores de la ciutat de Narbona des del 1989 (que ningú s'espanti amb la seva ubicació, dins d'un centre comercial l'entrada del qual tracta d'imitar la piràmide de vidre del Museu del Louvre) .
Le Grand Buffets
Amb una estètica de bistrot al més pur estil anys 30 (amb cert puntet kitsch, dit sigui de pas) , està considerat com un dels millors bufets d'Europa per la quantitat de referències que té de productes i la selecció de receptes tradicionals de la cuina francesa: filet al foie-gras, magret d'ànec, fetge de vedella amb all i julivert, anques de granota, cargols de Bourgogne, moll de flor de sal, cassoulet, blanquette… I això només en l a zona de rotisserie o rostidor a la vista.
Amb més de 70 vins per copes servits a preu de celler, diguem que la llista de coses que un pot menjar i beure aquí és interminable, com la cua que es forma cada dia per entrar des de les 12h del migdia o les 19h de la tarda. Igual que la llista d'espera per dinar a Les Grands Buffet, d'entre dues i tres setmanes; en dates assenyalades com Nadal i Cap d'Any la reserva es tanca amb un any d'antelació. És o no és un viatge en el temps?
Vista des de l'entrada de la catedral gòtica de Sant Just i Sant Pastor