Coses que no oblidarem
Si m'expliqueu que esteu dubtant si anar o no anar a la Lapònia finlandesa us dic el que us diria Gandalf “correu, insensats”. Correu abans que s'apagui, amb la primavera, l'última aurora boreal d'aquest 2013 que està deparant les millors a les dècades. Correu abans que s'acabi l'hivern i els paisatges lunars es fonen en altres de més verdosos i suportables, però més d'aquest món. Correu, perquè viureu una d'aquestes experiències viatgeres que se't queden gravades per sempre, de les que solen anar acompanyades de la sensació que has visitat un altre planeta . Sé que tot això sona vagament promocional, però us asseguro que li recomanaria aquesta desolada gens glaçada fins i tot a la meva àvia. Creieu-me, que dedicaré un article dels de deu punts només per intentar convèncer-vos de la meva sinceritat.
1)LES AURORES BOREALS AL CEL
2012 i 2013 estan sent uns anys fantàstics per veure aurores boreals. L'activitat solar és al màxim nivell i provoca les tempestes geomagnètiques que porten les aurores. Jo he vist aurores boreals al nord-oest de Finlàndia, des del cim de la muntanya Saana o fins i tot des del llit, en una habitació del hotel Tundrea de Kilpisjärvi. Eren tan freqüents que semblava que un s'hi pogués acostumar tant com al so d'una torradora. Però no, perquè cadascuna era diferent, n'hi havia amb la forma d'un arc de Sant Martí que cobria tot el cel i n'hi havia de dansarines, regatejant ràpides i sinuoses.
2)LES AURORES BOREALS A LA MEVA CAMBRA
La cirereta ve quan descobreixes com es veuen de diferents al cel –brillants llums blancs- a quan la càmera els treu els colors. Verds, blavosos i, si tens sort, vermellosos . Emporta't la millor que tinguis i un trípode. Probablement se't congelarà una mica i la bateria es descarregarà de seguida pel fred, però val la pena. I corre, que s?acaben en menys d?un mes.
Aurora boreal vista des de l'Hotel Tundrea
3)PAISATGES NEVATS FINS TRERIKSRÖSET
Anar penetrant la immensitat gelada en un vagó llençat per una moto de neu podria ser una sensació única. Si a més a més li poses un sol a dalt de tot que propiciï un capvespre de fi de món, doncs ja guardes la càmera perquè no la necessitaràs per recordar-te de tot això. Una de les excursions més populars de les que organitza Kilpissafarit se sol fer fins al punt més occidental del país a terra ferma. Allí s'ubica la frontera triple amb Noruega i Suècia, marcada pel Treriksröset , un monòlit a 10 metres de la riba del llac Goldajärvi . Ara està gelat i solitari com tota la resta, però a l'estiu s'anima d'excursionistes dels tres països que passegen per les ribes i fins i tot es banyen.
4)CAMINANTS SOBRE EL GEL
Un no va cap al nord a la seva moto de neu atalaiant els improbables signes de vida i de sobte, després d'un turó, veu aparèixer un grup de caminants sobre esquís carregats amb motxilles immenses. De la mateixa manera que aquí es fa el Camí de Sant Jaume amb naturalitat, allà recorren l'extensió gelada (a 30 graus sota zero) durant dies o setmanes. S'hi veu gent gran, parelles, grups d'adolescents… La clau són els refugis, cures, gratuïts i ben equipats amb cuina, taules i superfícies de fusta on muntar-te un llit. Qualsevol pot fer-los servir, només cal atrevir-se i vestir-se amb muntanyes de roba tèrmica. La informació per començar a preparar una expedició com aquesta es pot trobar a les pàgines de ** Turisme de la Lapònia finlandesa ** o, en espanyol, a Visit Finland .
A La Laponia Finlandesa les motos de neu són el millor complement
5)LES HAMBURGUESES DE RENO
Allà als rens se'ls mengen. Fa una mica de pena veure'ls al seu entorn o ensumar les seves empremtes a la neu perquè després te'ls serveixin en una hamburguesa. Potser a ells els passi el mateix amb els nostres pardals. La carn de ren sap més forta que la de vedella , com de vaca vella gallega, i sempre resulta contundent. L'altra opció aquí són un salmó delicadíssim o el tosc areng. No sembla que sigui possible cansar-se de menjar tot això cada dia.
6)EL TRINEIG TIRAT PER HUSKIES
Els gossos segueixen sent portadors per a samis i no samis i faciliten les comunicacions a la Lapònia hivernal . Passar una estona amb els fotogènics huskies i conduir un trineu tirat per ells et fa sentir en una novel·la de Jack London una estoneta. A Hetta Huskies , a Enontekio, t'organitzen una volta de reconeixement -el just per sentir el vent gelat a la cara i fer-te la il·lusió que ets un cercador d'or- o una expedició més llarga.
7)UN BAR COM UNA ILLA
Haltinmaa , a Kilpisjärvi, és l'únic pub a 190 quilòmetres a la rodona. El porta la tercera generació d'una família sami que llueix amb orgull el bressol artesanal on es va criar l'àvia. El bar és una d'aquelles cruïlles de camí on tothom recala tard o d'hora. És un lloc tan freqüentat per noruecs -que paguen per les cerveses la meitat del que els costarien a casa- que fins i tot té els cartells en el seu idioma i els preus en la seva moneda. Haltinmaa, amb una decoració discreta de fusta i estampats, és el lloc on entrar en calor i escoltar històries de neu, immensitat i llops. Un d'aquells bars adormits on el dia menys pensat pot passar qualsevol cosa.
A Kilpisjarvi, només hi ha una benzinera
8)EL TRAJECTE DE LA SAUNA A LA NEU
El costum a Finlàndia és ficar-se amb la família en una sauna els dissabtes, potser beure's unes quantes cerveses -per allò que l'alcohol multiplica els efectes si se li afegeix la calor duna sauna- i després sortir amb els amics. Als territoris gelats del nord hi afegeixen a tot això una capbussada a la neu o al llac d'aigua congelada més proper. Als hotels lapons sempre hi ha una sauna, comunal o individual.
9)EL PASSEIG AMB RAQUETES DE NEU
És dur caminar sobre el gel, especialment si et sorprèn una tempesta o hi ha neu tova on enfonsar-te. La sensació aquí és haver fet de capità Scott explorant el Pol, però amb final feliç. La descàrrega d'adrenalina i el cansament en acabar s'assemblen als que et suposa un esport de risc o una bona partida de Call of duty . A més, amb sort i sense temporal pots veure petjades d'óssos o fins i tot rens i guineus salvatges.
10)LES EXÒTIQUES LAPONES
Sense caure en el landisme, diguem que una barreja afortunada de la rossa altivesa nòrdica amb els trets dulcificats i corbs dels lapons és una de les millors coses que li pot passar al cabal genètic humà.
*** Potser també t'interessi...**
- Guia pràctica per veure les aurores boreals
- Lapònia: al nord del nord
- Tots els articles de Rafael de Rojas