La firma Psophía proposa peces pràctiques amb un toc exòtic.
Si la firma Psophía fos un viatge (ens posem en pla Rafaella), seria... “Una barreja. Podríem estar en una ciutat bulliciosa i urbana d'Occident i passar de cop a Kyoto per acabar en una altra ciutat bulliciosa d'Àsia, podríem fer la volta al món, no sé si en 80 dies, però sí en 8 col·leccions”. Així ens ho explica la seva directora creativa, Paloma Vázquez de Castro, que abans de tenir els seus dos fills va gaudir de inspiradors viatges per Àfrica, Sud-amèrica i Àsia. “A més, per feina vaig estar anys viatjant a Hong Kong, la Xina, l'Índia i Europa… Quan van néixer Diego i Rodrigo vam començar a viatjar més per Espanya, Portugal, el Marroc i Itàlia, destinacions més properes però molt enriquidores també”.
El viatge que el va marcar, en qualsevol cas, va ser un que va fer de molt jove al continent africà. “Vam anar a Mali, Costa d'Ivori i Burkina Faso, ens movíem en camió i Land Rover, va ser una gran aventura, fa més de 25 anys. Tot i que abans ja havia viatjat a Sud-amèrica a Colòmbia, l'Equador i Mèxic, aquesta experiència em va fascinar. Veure el País Dogón, la mesquita de Djenné, l'arquitectura de fang i les cases pintades de Burkina a Tiébélé, aquells mercats atestats de fruites, verdures, teixits i aquestes dones africanes vestides barrejant tres i quatre estampats diferents, amb un atreviment a la barreja de colors que em va impactar. Crec que avui no es pot viatjar a aquests llocs com jo ho vaig fer en aquella època”.
Paloma Vázquez de Castro és la directora creativa de Psophía.
La seva firma de moda va néixer el 2016, encara que la col·lecció de primavera/estiu de 2018 va ser la primera a llançar-se, ia les seves creacions perviuen totes aquestes sensacions viatgeres. “El projecte va néixer d'una ruptura amb la marca on vaig estar una gran part de la meva vida professional (Hoss) i de la necessitat de fer alguna cosa més personal. Comptava amb el suport de part del meu equip, teníem les mateixes inquietuds, compartiem la mateixa manera d'entendre la moda i el gust per la feina amb detall, així va ser com ens vam llançar amb molta il·lusió i esforç”, rememora Paloma.
A les seves propostes no hi ha treball artesanal pròpiament dit però sí molts detalls cuidats, alguns fets a mà. “L'artesania està en el nostre procés creatiu, pintem els nostres propis estampats a mà però després els imprimim per a producció en el teixit amb tècniques digitals. Quan abordem un disseny complicat el treballem com abans, sobre el maniquí modelant, el procés creatiu és una barreja d'artesania i tecnologia”, explica Paloma.
Il·lustració de Pilar Bouza per a la signatura Psophía.
Amb tantes firmes de moda al mercat i tantes noves que neixen cada dia, en què es diferencia aquesta de les altres? “Sí, hi ha moltes firmes de moda, molt diferents i per a tots els gustos. Aquesta diversitat és molt positiva i enriquidora, si algun dia tot arribés a ser igual moriríem d'avorriment, insensibilitat i inòpia mental. No sé quina és la nostra diferència, això ho ha de decidir el públic, a més, no és aquesta batalla la que es persegueix. Crec que l'important és aconseguir projectar amb més fidelitat una visió estètica, el gust pels detalls que ens emocionen, com més subjectiva i fidel a aquests valors és la nostra proposta més diferent o més especial resulta. No ens mou cercar la novetat per la novetat, l'extravagància o l'estridència per fer-nos notar, si sorgeix és d'una manera natural, és un altre motor el que impulsa la signatura, tampoc no seguim les tendències si no ens agraden”.
A l'hivern destaquen els abrics de plomes i les peces de punt; a l'estiu, les camises i els estampats en seda i cotó. "Sempre fem una peça d´inspiració oriental tipus quimono que resulta ser una de les més sol·licitades de la col·lecció". S'adrecen, explica Paloma, a qualsevol dona que coincideixi amb el seu esperit i que apreciï la feina. “No som excloents. Evidentment hi ha un perfil definit pel rang de preu i qualitat de la nostra proposta, el que és bonic i divertit és que pot ser molt variat. No creiem en un patró de dona ia cada col·lecció hi ha dissenys per a un o altre perfil, fisonomia, estatura, etc.”.
Lookbook de la firma espanyola Psophía.
Us demanem una reflexió sobre el moment que viu la moda espanyola. “Al fast fashion som líders i suposa una xifra molt important a l'economia espanyola. Per contra, les petites empreses com nosaltres estem en un punt d'inflexió, la indústria de la moda està de cap per avall i amb grans contradiccions; volem exclusivitat però no pagar gaire per això, volem immediatesa però alhora exigim qualitat, bon disseny i bons acabats. Totes aquestes exigències creen un conflicte seriós entre disseny, producció i el client final. A tots els atrau el made in Spain però la majoria produïm un alt percentatge fora (Portugal, Itàlia, el Marroc, la Xina…)”.
Psophia fabrica a Espanya, Portugal, Itàlia, Marroc i Xina. “No puc calcular la quantitat de persones que poden participar en el procés, la moda depèn d'un munt d'indústries paral·leles, teixits, filatures, fabricants de botons i fornitures, tallers de confecció, etc. Som molt poques persones les que fem el disseny i producte des de la nostra seu a Madrid però en el procés total intervenen molts tallers externs amb què treballem des de fa anys”.
L'amor pel detall caracteritza la signatura Psophía.
CONSUM CONSCIENT... I CAPRITXOS IRRACIONALS
“A Espanya hi ha molt bons creatius –prossegueix–, però la indústria aquesta 'desmantellada', queden bons tallers d'elaboració gairebé artesanal, fan bon producte pel qual difícilment el públic està disposat a pagar, la competència és atroç i la supervivència està pendent d'un fil. Molts no s'han actualitzat, no poden competir i la supervivència dependrà del grau d'adaptació a aquestes exigències incorporant maquinària, industrialitzant alguns processos de producció. Res no m'agradaria més que produir tot aquí però la realitat és una altra de molt diferent”.
Diu Paloma que espera que el consumidor estigui començant a prendre consciència del valor real del que consumeix. “Parlo de consum conscient, no m'agrada la hipocresia i seria bo reflexionar sobre la necessitat real d'acumular moltes coses, la qualitat de les mateixes i el que això implica, això sí, deixant un moment per a algun caprici irracional o banal de tant en tant, no podem ser perfectes, ens moriríem d'avorriment”.
Sens dubte, la globalització ha unificat gustos, hàbits de consum i costums, “de vegades aquesta conseqüència m'horroritza perquè pots estar a dues ciutats totalment oposades i trobar els mateixos cafès, les mateixes botigues, la mateixa manera de vestir, els mateixos cotxes, el mateix menjar, s'ha perdut molt el romàntic atractiu de 'allò estranger', com a símbol d'allò desconegut. L'avantatge? Suposo que a tot arreu del món tindrem clients potencials i que utilitzant les noves tecnologies, la logística i xarxes socials, hi podrem arribar més ràpid”.
Pel que fa a firmes que els serveixin d'inspiració, ho té clar: “Moltes! Sobretot, trobo a faltar les col·leccions de Céline de Phoebe Philo, de Lanvin per Alber Elbaz, de Marni per Consuelo Castiglioni, tots ells han estat un gran referent. Segueixo Dries Van Noten, The Row, Lemaire, Valentino per Pierpaolo Piccioli, Erdem, Dior i més… a Espanya seguia Delpozo”.
Paloma Vázquez té el taller de disseny a Madrid.
També li agrada tenir presents els grans del passat. “Les meves referències són atemporals, tan aviat estic veient col·leccions d'avui a Vogue.com com de dècades passades o assaltant la meva biblioteca i revisant llibres d'estampats de diferents països o cultures, de disseny tèxtil o de botànica. M?atreu la moda tradicional oriental i també tinc moltes referències artístiques, m?agraden la pintura, la fotografia, l?arquitectura, l?artesania i viatjar”.
Quins plans tenen per al futur? “Visc el present, treballo dia a dia. Sóc molt somiadora, cada dia és un pas més, vull seguir aprenent, seguir treballant pels que vull, no perdre el sentit de l'humor i arribar a envellir deixant-ne algun bon record en les persones que m'han acompanyat a la vida”.
Ara toca seguir somiant també viatjar. “Em queden molts llocs per descobrir, tinc molts destins pendents. Vull anar al Japó, a Islàndia, vull conèixer el Gran Canó del Colorado i veure una posta de sol allà, he d'anar a Petra, hi ha tants llocs… el món és enorme i tant cal veure que necessitaria més vides per recórrer-lo. També m'agrada navegar a vela, vull fer un viatge per les illes gregues amb veler o navegar per l'estret de Bonifaci de Còrsega a Sardenya. La meva llista és molt ambiciosa!”.
Psophía s'inspira en l'arquitectura, l'art, els viatges...