Dani de la Torre sempre havia volgut rodar a la seva terra, Galícia. Original de Monforte de Lemos (Lugo), el director volia no només rodar sinó explicar una història que tingués cert llaç emocional amb un paratge en què va viure pràcticament tota la seva vida.
Després de l'èxit de El desconegut (2015) i la sèrie La Unitat li va arribar un guió escrit per Albert Espinosa (Polseres vermelles), la història d'uns xavals a l'últim estiu de la seva vida adolescent. Aquest estiu que queda per sempre gravat a la memòria, l'estiu perfecte, resum de tots els anteriors i que sap alguna cosa nova i diferent.
De la Torre el va llegir, li va agradar i va dubtar. Res a veure amb el que feia fins ara, encara que veia les possibilitats de traslladar aquesta aventura juvenil al seu racó gallec. El va compartir llavors amb la seva mare, molt malalta en aquell moment, que el va convèncer. Es va treure els dubtes, la por d'un cinema més emocional, positiu i càlid i va acabar dirigint Live is Life (estrena en cinemes 3 de juny) en honor a Galícia i, sobretot, a la seva mare.
Dani de la Torre (centre) amb els actors.
Espinosa no va tenir problemes que traslladessin els personatges a Galícia. Allà, a l'interior, la nit de Sant Joan no se celebra tant com a la costa gallega oa altres llocs d'Espanya, però és una llicència molt vàlida per situar l'acció en una nit especial a un estiu molt especial.
Live is Life està protagonitzada per Rodri (Adrián Baena), un xaval que, com cada estiu, marxa de Barcelona al poble dels pares a Galícia. Al cotxe sona Live is Life, d'Opus. Som als anys 80. Quan arriba allà, salta sobre la seva bici per retrobar-se amb els amics de cada any, els de sempre, la colla: Garriga (Javier Casellas), els bessons Álvaro (Juan del Pozo) i Maza (Raúl del Pozo) i Suso (David Rodríguez), l'únic que hi viu.
Tenen un pla per aquest estiu únic, pujar a un turó a trobar i agafar una flor miraculosa que complirà els seus desitjos curatius. Han d'agafar-la a l'alba el 24 de juny. Un llarg i complicat camí per endavant, que es va complicant més del que pensaven, amb colles de més enemigues, caigudes, fugides, noies… L´estiu. La vida.
Riu avall.
El director recorda estius similars, almenys pujat a la bici, sense mirar el rellotge. I encara que a la pel·lícula no veurem els llocs de la seva adolescència, sí que són racons que avui considera “curatius”. És la Ribeira Sacra, la zona compresa entre els canons dels rius Sil i el Miño. Una zona cada cop més de moda gràcies a la renovada tradició vitivinícola i també a una oferta de turisme molt cuidada, tranquil·la i sostenible que només vol protegir aquest paratge envejable. Un objectiu per al qual aquesta pel·lícula és probable que ajudi molt.
DE MIRADOR A MIRADOR
La pel·lícula es va rodar en molts espais de la Ribeira Sacra. Alguns molt reconeixibles, com el Cap del Món. O millor dit, a sobre seu. Al mirador i la vista que ofereix el celler Adegas Moure des de la seva posició privilegiada. Aquest revolt que dibuixa el Sil és potser una de les postals més vistes del lloc. Un altre mirador de la pel·lícula (i de visita imprescindible) és el de Pena do Castelo.
Miradors. I tafaners.
També van ser a la Platja Fluvial d'A Cova, l'única oficial. Des d'allà, Rodri i els seus amics abandonen les bicis i intenten fugir pel riu dels seus perseguidors. I a Fervenza d'Augacaiguda, una cascada gairebé secreta a la qual s'arriba a poca distància a peu des del riu o en una llarga baixada des de la carretera.
I el poble on arrenquen és Finca Míllara, que es bé en un passeig amb vaixell, un llogaret abandonat i comprat avui per inversors privats que estan recuperant-lo, cosa habitual per la regió.
HORA BRUIXA
Això sí, comptem amb la màgia del cine. Per l'orografia de la Ribeira Sacra els capvespres i albes no són aquesta imatge que potser encaixava, encara que la llum sí que és al·lucinant quan se'n va el sol darrere dels turons serpentejats per feixes o sucs. Però necessitaven un bon capvespre i clarejar argumentalment, i el van captar a la propera i també salvatge Serra d'O Courel.
Van rodar a l'agost i setembre, la millor època de la Ribeira Sacra. I aquí no hi ha cap truc.
Racons únics.