Només cal veure la predicció de Google quan tecleges Marsella per saber què rastreja la gent: “Marsella La Casa de Paper”, pel nom d'un dels personatges de la cèlebre sèrie, i “Marsella perillosa”, no precisament pels atracaments de la ficció espanyola, sinó per aquesta fama de males puces que arrossega la ciutat que aquí ens ocupa. Fama merescuda, seria absurd no rendir-se a l'evidència perquè a veure, qui va percep en qüestió de nanosegons que això no és La La Land. Però en el seu descàrrec direm que són molts els destinacions que comporten riscos i que és fonamental –sempre– que com a viatgers sapiguem on anem i com. No t'has de passar res, com en qualsevol altra gran ciutat europea, si et mous per barris segurs i no temptes a la sort. I una altra cosa: Marsella mola. Molt.
Miramar, Vieux Port.
VIEUX PORT: EL MOLL, EL COMENÇAMENT
Tan vell és Vieux Port (“port vell”) que el seu origen es remunta al segle XV, quan la seva entrada estava bloquejada per una enorme cadena que protegia la ciutat. Però la cadena no la busquis, ja que es troba a la Catedral de València com a record de la perícia del rei Alfons V d'Aragó, autor del Saqueig de Marsella el 1423, que va provocar enormes destrosses. Perquè sí, la història de la segona urbs més gran de França és plena de alts i baixos, els mateixos que han forjat el seu poderós caràcter. El 1720, la Gran Peste va provocar més de cent mil morts. Poc després, el 1792, els seus habitants van abraçar amb tal fervor la Revolució que es van dirigir a París al ritme d'un càntic.La Marsellesa, això és–, que avui és himne nacional. Al XIX va arribar la seva glòria gràcies a l'expansió del comerç i l'arribada d'una infinitat de fàbriques, però la Segona Guerra Mundial va dinamitar no només anys de prosperitat, també gran part del nucli antic per tal d'un projecte de neteja massiu. No obstant això, Marsella sempre s?aixeca, fins i tot l?altre dia, quan Macron va anunciar una injecció de 1.500 milions d?euros per rehabilitar edificis, modernitzar el transport públic i actualitzar escoles. Tot això passa mentre a Vieux Port passa de tot: el seu mercat de pescadors que canten els frescos del dia, anar i venir de vaixells que ofereixen tours per les Calanques –parc natural que dota el paisatge d'una bellesa colossal entre illots, cales i penya-segats–, les terrasses amuntegades on fa olor de sopa bullabesa i els vilatans busquen el raig de sol... Vieux Port és, en fi, el punt de partida cap al més pintó de la ciutat.
Li Panier.
LI PANER: BOHÈMIA I SABÓ.
Als marsellesos els encanta Le Panier, però també et diuen que Le Panier ja no és el que era: el vibrant barri d'artistes i bohemis ara s'ha rendit als encants de la gentrificació i el turisme, així que cada cop proliferen més botigues de souvenirs –i de sabons, sabó de Marsella per tot arreu– en detriment d'almonedas, brocantes i barets. Res que no passi en qualsevol altra destinació europea. Del que sens dubte és del seu encant, propiciat per una endimoniada ziga-zaga de carrerons, escalinates i edificis amuntegats en què presumeix de ser el barri degà de la ciutat. No te'n vagis sense parar a Chez Etienne, que ostenta també el títol de pizzeria més antiga de Marsella, ni prendre un gelat a Vanille Noire. Pren nota també d'un secret xivat per una marsellesa (gràcies, Camille), el restaurant japonès Tako San. Compra sabó, és clar que sí, i deixa't caure fins a Vieux Port de nou.
NOAILLES: LA QUINCALLA ÉS CHIC.
De Noailles t'encantarà passar de la boutique d'Isabel Marant a una botiga d'artesania africana, una de debò, en obrir i tancar els ulls. De l'enrenou del mercat dels Caputxins, apassionant vaivé d'ètnies i cultures entre calaixos de fruita i pots d'espècies, a l'avantguarda de espais multimarca com Allanjoseph, amb Comme des Garçons, Officine Generale i Maison Margiela entre les seves firmes. Maison Empereur, la botiga de quincalles més antiga de França, avui especialitzada també en productes per a la cuina i la llar, a més d'una infinitat de “despeses” que t'enamoraran, és un altre dels motius que conviden a allargar el passeig per aquest barri unes vegades tan elegant i altres tan (bé) verduler. Des d'aquí és un sospir arribar a l'edifici de l'Òpera i, de nou, a fileres de terrasses –com les de Course Honoré d’Estienne d’Orves, on hi ha el preciós espai de la firma Agnès B., amb exposicions temporals– en què les aromes del receptari clàssic francès es barregen amb cuines que en un altre lloc sonarien exòtiques però aquí no, aquí donen sentit a l'esdevenir marsellès. Prova la cuina tunisiana de Chez Yassine i el cafè demana-ho a Deep, el millor torrador de Marsella i epicentre de la modernitat local, abans de seguir la ruta de botigues entre rue Grignan i rue Paradis. Si vols rematar la jornada mimant-te, entra a La Bastide des Bains, un sofisticat hammam amb línia de cosmètica pròpia.
Cours Julien.
COURS JULIEN: AQUÍ SÍ PINTES.
El barri de què tothom parla, el barri on tothom va. Eclèctic, multiracial, sempre animat i trufat de grafits per tot arreu. Un no sap bé si es tracta d'art urbà –que sí– o, de vegades, de certa volència a il·luminar a base d'esprais meravellosos però abandonats exemples d'arquitectura vuitcentista. A Cours Julien tot es vertebra al voltant del parc on el seu, allò fotogènic, és accedir a través de les Escaliers du Cours Julien. No volies grafits? Doncs pren. Un cop a dalt, les terrasses se succeeixen fins a topar amb carrerons que donen la benvinguda amb rètols de neó: amor, desig, cor... paraules boniques per traspassar el llindar de la Marsella més moderna, com un petit Belleville parisenc. Locals com Le Fuzz, bar de vins, cerveses artesanals i vinils, conviuen amb Bookineur, una romàntica llibreria de segona mà, Mélanine i Lilou, totes dues de roba vintage, o el fenomenal antre Le Petit Pernod, a la terrassa dels quals els parroquians allarguen diumenge entre cerveses i plats de pop i panisses de Chez Gilda. Ai, els panisses. Emblema de la cuina de carrer marsellesa, tenen el seu origen a Vieux Port, com tot, on venedors ambulants oferien aquestes coques de farina de cigró, barates i saboroses. Poques ciutats poden presumir d'una sopa (la bullabesa, poca cosa més que afegir) i un pa que formin part de l'imaginari gustatiu mundial. Just és reconèixer també que la influència italiana és aquí enorme, una altra prova és La Cantinetta, un dels restaurants de moda del barri i el jardí interior del qual està sempre fins a dalt. El mateix que les butaques de La Baleine, un bistró amb cinema, o al revés, en què manen els realitzadors francesos i aquesta atmosfera de neo nouvelle vague sempre tan pintona al país veí.
Cercle des Nageurs.
FARO: UN BANY BRUTAL, BRUTALISTA.
En aquestes dates pot ser que banyar-se sigui un acte massa heroic, però no subestimis el bon clima marsellès. Tampoc la possibilitat d'accedir a la piscina coberta del Cercle des Nageurs , històric club nàutic situat al barri de Pharo on el mateix entrenen medallistes olímpics que passeja la burgesia marsellesa creant estampes dignes de Slim Aarons. La mola de formigó arran de mar rivalitza amb l'estil Segon Imperi del Palais du Pharo, antiga residència d'estiu de Napoleó III, i amb el fort de Sant Nicolau, del segle XVII, perquè no oblidem que qui va tenir, va retenir. Perquè sense Marsella, tan pintada i tan pintona alhora, França tindria menys Història, menys sopa, menys sabó. I quines pintes anant-te d'aquí sense souvenir.
Veure més articles:
Lisboa en conserva: un viatge a l'essència de la capital portuguesa
El Ferro: que ningú gosi fallir la pau de la fi del món
Venècia sense tu: un recorregut malenconiós per la ciutat més bella del món
Aquest reportatge va ser publicat al número 148 de la Revista Condé Nast Traveler (Tardor 2021). Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit