A l'hotel Mas El Mir les hamaques són també per a la tardor.
Imagina: et despertes a l'hora que et dóna la gana. No sona el mòbil, tampoc el despertador. Només s'escolta l'esvoranc llunyà d'un gall que s'ha oblidat de matinar avui. Tractes de sortir del llit però no és fàcil, els llençols de lli natural i els coixins de plomissol semblen atrapar-te fins que, finalment, aconsegueixes posar-te el barnús i acostar-te a la finestra per on es cola la llum matinal.
Allà on miris, només et trobes aquesta postal tardorenca amb què havies somiat tot aquest temps a l'oficina: boscos vermellosos, daurats i marrons, valls dibuixades per praderies on pasta el bestiar i turons verds que s'estenen fins on arriba la vista.
T'adones que estàs perdut a un bosc del Pirineu de Girona i que tot està en calma, en pau. T'has posat en mans de la natura per oblidar-te de tot (almenys per uns dies) i per venir a aquest lloc, a Mas El Mir. Però com hem acabat aquí?
Mas El Mir ocupa una antiga masia del segle XIV.
LOST IN PIRINEUS
Mas El Mir és una antiga masia catalana del segle XIV reconvertida a un íntim hotel rural extraviat entre els boscos de la comarca del Ripollès, a la porta d'entrada als Pirineus.
Cinc habitacions, un entorn per competir amb el de Somriures i llàgrimes, rigorosa desconnexió i molta ànima. Sí ànima, ja que d'aquesta manera ens han parlat tots d'aquest bonic allotjament: un 'hotel amb ànima'. I què em millor manera que sortir de dubtes amb una escapada tardorenca.
El Mir es troba a només sis quilòmetres de Ripoll, capital de la comarca, dalt d'un turó al qual s'accedeix conduint per la carretera C26 i agafant un camí tortuós. Per fi albirem el mas, amb el seu robusta estructura de pedra (1.500 m2) color ocre, envoltada per una finca de quatre hectàrees on campen a plaer diverses ovelles i un simpàtic ruc.
Només entrar sents que ja has desaparegut, sense clixés. Si tenies alguna cosa a fer ja ho has oblidat. Has oblidat la feina, les preocupacions i la resta del món: aquest és el regal. A veure si serà cert això de l''hotel amb ànima'.
Al pati central, amb vistes a la muntanya, es troba una petita piscina amb gandules i zona chill out i al pòrtic de l'entrada un llit disposat de coixins, espelmes i plantes silvestres que convida a tombar-se, relaxar-se i deixar l'Instagram per a un altre moment, que aquí no compta.
Mas El Mir està decorat amb mobles antics recuperats.
Eva Arbonés, la propietària, ens dóna la benvinguda i ens mostra totes les estances d'aquesta masia en bon estat de conservació. Encara no hem sentit ni un soroll, només la veu d'Eva, que ens explica que va estar buscant un lloc amb aquestes característiques durant nou anys per obrir el seu anhelat hotel rural.
Finalment, la tardor passada va trobar El Mir i es va posar fil a l'agulla. “Al març vaig començar la remodelació, sempre respectant l'estructura original de la masia, i en tres setmanes ja obria les portes de l?hotel. Tot va ser molt ràpid”, explica Eva.
L'hotel és una oda al minimalisme rústic. Des de les seves quadres, decorades amb preciosos bodegons amb cistells, espelmes i canelobres; el porxo de pedra, on s'emmagatzemen els diferents productes de les hortes veïnes; les sales comunes, els espais chill out o les habitacions, que mereixen un capítol a part.
En els viatges, Eva ha anat comprant mobiliari i antiguitats durant anys per crear avui una col·lecció d'interiorisme cuidada al detall més mínim. “M'encanta que la gent se senti aquí com a casa, que es relaxi i es desconnecti”, confessa Eva, “en veritat no m'ha costat res decorar El Mir. Gairebé tots els mobles que veus els tenia a casa meva. Simplement em vaig mudar i ho vaig anar col·locant tot”.
Habitació Espernellac a l'hotel Mas El Mir, Girona.
EL VALOR DE LES COSES SENZILLES
Com no podia ser d'altra manera, les habitacions (entre 125 i 145€) tenen noms de plantes autòctones del Ripollès: Espigol, Espernellac, Civada, L´Hisop i Milfulles; els seus llits, llençols de lli natural i coixins de plomissol; els banys, les piles de marbre i les aixetes d'època i les parets i sostres, la mateixa fusta amb què van ser restaurats fa dècades per conservar la seva estètica rural.
En definitiva: la cabana del bosc amb què sempre vas somiar però amb amenities orgàniques i wifi. “Per mi, l'essència de la masia és aquesta austeritat, valorar les coses senzilles, la vida al camp: la desconnexió. És com viure en una altra època”, explica l'Eva. A més de les cinc habitacions, l'hotel té un habitatge particular, La Casita, com anomena Eva aquest apartament unifamiliar amb dues cambres, saleta, cuina i jardí propi.
Tomba't a llegir a l'acollidor saló davant de la xemeneia ara que arriba el fred; prepara un gintònic al teu aire a l'antiga cuina o busca el millor raconet chill out per fer-te la migdiada. L'objectiu és no fer res, només gaudir-ne. La natura és l'única que mana aquí i nosaltres simplement obeïm.
Cadascun dels banys del Mir està personalitzat amb detalls antics.
EN DESPRÉS... O UNA MICA MÉS TARDA
Al matí, l'olor de cafè i pa de pessic acabats de fer indica que ja és l'hora de l'esmorzar, que aquí sol durar fins a la una del migdia, sense presses. Si les habitacions necessitaven un capítol a part els esmorzars també.
A Mas El Mir tot és de temporada i de proximitat . Llet fresca i iogurts de Las Llosas, formatges i embotits de Ripoll, brioixeria i fleca dels llogarets de la vall del Vilardell, verdures i fruites d'un hort ecològic de la Garrotxa i ous casolans. Tot disposat al menjador en un extens assortiment de revista on gairebé sempre et trobaràs algun pastís o dolç elaborat per ells mateixos.
Els sopars s'estableixen amb menú tancat segons, en paraules d'Eva: "el que trobi al mercat aquell mateix dia". Això sí, aclareix, "un dia carn i l'altre peix. Cal variar". Aquí tot es fa amb cura i cura i de seguida te n'adones. Si tens algun tipus d'al·lèrgia alimentària, estigues tranquil, aquest és el teu lloc; i si tens mascota també, però amb un suplement de 15 euros.
L'esmorzar, artesanal i de proximitat, se serveix fins a la una del migdia a El Mir.
EXPLORANT EL RIPOLLÈS
Si en algun moment t'estreses entre tanta pau i harmonia, l'entorn natural que envolta el Mas El Mir està llest per ser explorat.
A Ripoll els ciclistes trobaran la ruta del Ferro i el Carbó, un itinerari amb bicicleta que recorre l'antic traçat de la via del tren fins a Ogassa (14 km). A Ripoll és obligada la visita al monestir romànic de Santa Maria, construït al segle IX, del qual destaquen la seva espectacular portalada i el claustre interior.
Una mica més al nord, els amants del trekking podran agafar el tren de cremallera des de Ribas del Freser cap al Santuari de Núria i llançar-se a conquerir els cims de gairebé tres mil metres que envolten l'icònica vall a la frontera amb França. La ruta cap al Puigmal (2.913 metres) o al Pic del Segre (2.843 metres) són les més populars.
Els que s'ho vulguin prendre amb més calma poden caminar pel camí dels gorgs (poces) seguint el curs del riu Vilardell, entre salts d'aigua i boscos de ribera, passejar fins a l'ermita del Remei o cap a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Catllar, a prop de Mas El Mir. Com tot aquí, la clau és deixar-se emportar.
La vall del Núria és perfecta per practicar trekking.
Detalls rústics a l´entrada de la cuina de Mas El Mir.