La iniciativa 'Adopta un hostel' neix per ajudar aquests allotjaments en què tant hem compartit
Qui alguna vegada s'hagi allotjat en un hostel sabrà molt bé que la seva filosofia va molt més enllà d'oferir un lloc on dormir, descansar i netejar-se: aquestes propostes d'allotjament esdevenen autèntics llocs de trobada.
Llars temporals en què els viatgers arribats des de tots els racons del món es barregen amb gent local, s'organitzen activitats d'allò més variades i es creen sinergies basades en tota mena de relacions que acaben desembocant, en moltíssimes ocasions, en grans amistats.
Per això i per moltes altres raons, aquells petits empresaris que es van llançar al seu dia amb il·lusió a participar de la indústria, estan avui preocupats.
Els propietaris ja donen voltes a com fer front al futur d'uns espais creats per compartir
Igual que ha passat amb tots els negocis relacionats amb el turisme, l'arribada d'aquesta pandèmia ha suposat un gran flagell a la seva situació: han hagut de tancar portes i fer front a un futur ple d'incerteses que, si escau, ofereix moltes més incògnites. Què passarà en uns mesos amb aquests negocis l'al·licient dels quals era, precisament, el crear espais on compartir experiències entre viatgers i promoure les relacions socials amb locals?
Per fer front al dur moment i ajudar que sigui una mica més suportable, ha sorgit una original campanya a la qual s'ha batejat com 'Adopta un hostel' —'Adopt a hostel', en anglès—: una iniciativa internacional que aposta per encoratjar els viatgers a mirar cap al futur, a somiar amb propers viatges ia animar-los a invertir en un bo bescanviable que podran utilitzar més endavant, quan ells vulguin i un cop la situació es normalitzi. També hi ha l'opció, per descomptat, de fer donacions totalment altruistes.
“La majoria dels hostels, o els més autèntics, són de petits empresaris”, ens explica José Fabra, fundador i propietari de BED AND BE i d'OptionBe Hostel, dos bufons i coneguts allotjaments de Còrdova, el segon guardonat amb un premi Hoscar el 2018. “Al ser propietaris petits, en el tema de la liquiditat anem tots molt justos, i això ens serveix per pagar totes aquestes factures a què ara mateix no podríem fer front perquè no hi ha ingressos”, explica.
Va ser precisament ell un dels primers a involucrar-se en aquest projecte al qual ja s'han unit al voltant de 300 hostels de fins a 48 països de tot el món, a més de tres grans noms del sector: el blocaire Kash Bhattacharya, autor del llibre The Grand Hostels; lagència de màrqueting Stay the Night i lempresa hostel.consulting. També Hostelworld, la plataforma de reserves d'hostels ha mostrat el seu suport a la iniciativa.
Perquè la màgia d'aquests allotjaments, com ara l'OptionBe Hostel, són les històries que s'arriben a compartir
“En el nostre cas ha anat força bé, molt millor del que esperava”, ens confessa José. “És cert que la majoria dels que han fet un dels nostres bons són persones que ni tan sols han visitat l'hostal: molta gent de Còrdova, amics d'amics, familiars… Com a experiència personal això és una empenta i ens anima, almenys si financerament no ens solucionarà el problema del tot, moralment sí que ajuda pensar que hi ha gent allà que no et deixarà caure”.
I de quina manera funcionen els bons? Molt simple: a través de la plataforma 'Adopt a hostel' es pot accedir, per països, a tots aquells allotjaments que formen part del projecte. En punxar en el que interessa apareixen totes les opcions de bons disponibles per a cada allotjament concret, amb diferents preus adaptats a la vostra oferta.
“El que fan els hostels és oferir així tots els serveis que presten, des de nits d'allotjament o activitats com ara sopars o classes de cuina, a tours guiats per la ciutat, que per exemple a Còrdova també els fem”. Hi ha fins i tot alguns que compten amb bar a les seves instal·lacions i que venen bons bescanviables per futures consumicions: ja hi haurà temps de prendre aquestes desitjades cerveses.
Curiocity va néixer per compartir la història d?una ciutat, d?un barri, d?un país
Qui també es va veure obligat a tancar les portes dels seus tres hostels va ser Bheki Dube, un jove empresari sud-africà de 28 anys que amb 21 ja estava obrint el primer Curiocity a Johannesburg, la seva ciutat natal.
“Aquest mes de març teníem 58 empleats contractats entre les tres ciutats —Johannesburg, Durban i Ciutat del Cap, on va inaugurar el novembre del 2019—“, ens explica. “Va arribar la notícia que hi havia una persona contagiada de coronavirus a Sud-àfrica i per protegir la vida del nostre equip vam decidir que la millor solució era tancar i així no estarien exposats al virus”, comenta.
Una realitat que va arribar de forma inesperada, com a tots, i que va afectar negativament el negoci, i per tant, també als treballadors, als quals Bheki no va dubtar a ajudar com va poder.
“El que hem fet és que aquells empleats que estaven llogant apartaments o pisos en altres zones i havien de seguir pagant les seves rendes, els vam cedir les nostres instal·lacions perquè s'hi allotgessin mentre això duri”. És el mínim que podia fer per un equip que li ha donat suport des del començament per fer realitat aquest somni.
Reduir el nombre de persones per dormitori, una de les possibilitats que s'estudien a futur
“Curiocity significa moltíssim per a mi. La raó per la qual vaig començar amb el negoci està basada en la idea de compartir la història d‟una ciutat, d‟un barri: compartir la història d‟un país”, ens comenta Bheki, que entén el negoci com una versió estesa dels antics griots, aquells tradicionals comptadors d'històries de l'Àfrica Occidental.
“Tenim un disseny molt orientat al fet que els espais siguin compatibles amb la socialització de tota mena de persones: gent més gran, més jove, local, internacional… perquè així tinguen l'oportunitat d'interaccionar i connectar”. I per això han vingut oferint una programació completa d'activitats que inclou des de vetllades de poesia o música en directe, a nits de jocs i tardes de pel·lícules. “Experiències i activitats particulars que ens converteixen en un lloc especial del qual sentir-se part”, afegeix.
Tant afany ha posat Bheki durant tots aquests anys que els seus tres hostels tirin endavant, que el Ministeri de Turisme de Sud-àfrica li va atorgar el prestigiós premi I do Tourism, reconeixent el seu esforç per millorar les zones on treballa, donant ocupació i oportunitats a gent de les comunitats on es troba. Una tasca que espera que no caigui en sac trencat després de tota aquesta crisi, encara que això suposi que els empresaris com ell, al capdavant dels hostels, es vegin obligats a adaptar durant un temps la seva manera de treballar.
Perquè, què passarà aleshores, una vegada l'huracà del Covid-19 passi i la nova realitat se'ns planti davant, amb aquests petits negocis? A més de proposar campanyes com la d''Adopta un hostel', els que estan darrere d'ells caminen ja esprement el cap i donant forma a opcions que els permetin adequar els allotjaments als nous temps.
Tornarem a ajuntar-nos en espais comuns
“No podem deixar que desapareguin perquè el concepte hostel ha democratitzat una mica més el viatjar”, comenta Josep. "Abans la gent no es podia pagar una habitació d'hotel en determinades destinacions, ara sí que es pot pagar un llit en una habitació compartida ia un preu més que just", continua.
Bé, i com podria ser aquesta adaptació?, preguntem nosaltres. “Potser hi haurà normes que limitin les capacitats, com el tema de les habitacions compartides”, ens comenta el jove cordovès. “Pot ser que s'hagi de tendir a les lliteres càpsules. Tot haurà d'estar més automatitzat, potser caldrà fer torns a l'hora de l'esmorzar, per exemple”.
Sobre aquest mateix tema Bheki afegeix que “haurem de posar mampares que separin, i potser reduir el nombre de persones per dormitori. A les zones comunes caldrà actualitzar-ho tot tenint en compte el distanciament social entre persones”. Al moment del chek-in, proposa “apostar per allò digital i eliminar l'experiència analògica de quan coneixes algú i el saludes, li dones la mà i t'acompanya fins a la teva habitació”.
S'agilitzaran els temps per al check in
No hi haurà més remei que trobar solucions per subsistir, encara que comporti perdre part d'aquella essència que suposava allotjar-se a un hostel. "El que és clar és que l'ésser humà és social per naturalesa," explica José, que també defensa la lluita per salvar, juntament amb els allotjaments, totes aquestes boniques històries que sorgeixen precisament de les relacions que s'estableixen en aquests llocs de trobada.
“La meva pròpia dona va ser una hoste en un dels meus hostels. Sempre dic que Julieta, la meva filla, n'és producte. Si expliqués la quantitat de casaments a què he anat d'amics que han conegut les seves parelles també en ells, no pararia”, afirma.
Buscant la lectura positiva a tota aquesta situació, Bheki confia que el que pot passar al final després de la crisi del Covid-19 és que aprenguem a apreciar ia valorar la gent al nostre voltant.
“Potser mirarem als ulls durant més temps la persona que ens fa el check-in, o rebrem el que ens estrenyin la mà de manera sincera, sense que l'únic que ens preocupi sigui saber quina és la clau del Wi-Fi. Ens farà apreciar més les comunitats que visitem quan fem els tours més enllà de fer-nos una simple foto per a Instagram”.
Potser —i només potser—, com afirma el jove sud-africà, "sortirem d'aquesta com a millors persones". Tant de bo així sigui.
Crear torns per a determinades activitats és una altra de les opcions sobre la taula