La difícilment pronunciable illa de Krk
1)LA CIUTAT
És obvi que no som a Dalmàcia: Rijeka no és tan monumental i postelera com Dubrovnik o Split, però al canvi és menys turística i fa més la sensació de ciutat “real”, amb els seus estudiants i el seu animat port, punt d'arribada de ferris i vaixells de tot l'Adriàtic. Si es fa una escala aquí de camí cap a una altra destinació, encara que no hi hagi platja, el passeig al costat del mar i la vida nocturna de la ciutat mereixen una parada.
Rijeka i el seu animat port
2)EL PASSAT
El país croat sencer és una amanida de nacions i països superposats que van anar deixant la seva empremta; a Rijeka i el seu territori li va correspondre durant el segle XIX ser l'única sortida al mar d'Hongria, cosa que va permetre que una allau d'encopetats nobles de l'imperi austrohongarès es desplacessin en ferrocarril fins aquí per gaudir de les vacances. L Les façanes d'alguns edificis del centre de la ciutat podrien estar tretes perfectament de Viena o de Budapest.
3)LA DESTINACIÓ
La verda costa es retalla dramàticament i aquí i allà van apareixent mansions que podrien ser petits Xanadú: Opatija guarda l'encant dels llocs de retir de vacances de la Belle Epoque i segueix sent atraient per a austríacs i italians a la recerca d'hiverns suaus, bon menjar i encant a dojo. El passeig de 12 quilòmetres pel lungomare condueix per la costa connectant Opatija amb els pobles propers; petites platges que van apareixent entre les roques, hi ha una bona perspectiva de les viles residencials (moltes convertides en hotels) i nous cafès i botigues acompanyen el passeig.
Opatija: belle epoque a la croata
4)EL MENJAR
A només dos quilòmetres d'Opatija trobem el que devia ser abans del desembarcament de la noblesa de zentropa: Volosko és un senzill poble de pescadors amb barquetes amarrades al moll , perfecte per passejar pels seus carrers, però que atrau la gent sobretot per la bona oferta de restaurants i peix fresc. Cal provar el molt popular Tramerka o el més formal Le Mandrać, de cuina mediterrània creativa.
Nens pescant a l'illa de Krk
5)LES ILLES
A poca distància a peu amb ferri des de la cosa, Kvarner té illes per a tots els gustos: Krk és la major illa de Croàcia , potser massa atapeïda a l'estiu sobretot a la molt popular platja de sorra de Baška ; potser és preferible anar a la propera Rab . L'espectacular poblet de pedra del mateix nom és un plaer fotogènic de carrerons estrets; la resta de l'illa té estupendes platges de sorra que anar descobrint, preferiblement, amb barca. A l'illa de Cres és famosa la criança d'ovelles i, per tant, els plats de xai. S'imposa la visita al poble medieval de Beli que domina la zona de la Traumuntana des de dalt d'un turó. En aquesta serra hi ha una important població de voltors; a l'illa bessona de Cres, Lošinj, són famosos els dofins i la vegetació que la fa òptima per recórrer amb bicicleta.
6)L'ANÈCDOTA IMPRESCINDIBLE
El tempestuós Gabriele D’Annunzio va protagonitzar una de les empreses més pirades que es recorden: el 1919 Rijeka era una ciutat lliure amb el nom de Fiume davant la qual s'obria la possibilitat d'unir-se a la nou nascuda Iugoslàvia. La important presència de població italiana va fer que Annunzio prengués la ciutat per annexionar-la a Itàlia, que va rebutjar el regal en forma de conflicte diplomàtic que se li venia a sobre. No va ser un problema: ni curt ni mandrós, Annunzio va crear “l'Estat lliure de Fiume”, un experiment de poesia, anarquisme, protofeixisme i extravagància on la música era el fonament de l'estat i tots els bohemis, artistes o desequilibrats de l'època trobaven el seu lloc. Després arribarien Mussolini, l'annexió a Itàlia i, després de la Segona Guerra Mundial, la nova Iugoslàvia, així fins a Croàcia d'avui.
Que agitat va ser el segle XX.
L'skyline de Krk