Viatge maternal. Viatge de memòria històrica. Viatge de futur. Viatge curatiu. Viatge de joventut. D'abraçades. De truites de patata perfectes. De rosquilles i neules. De teatre. Amb Lorca. A Mares paral·leles, la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar (estrena a cinemes 8 d'octubre) hi ha molts viatges. És un viatge interior. D'espais tancats que només respira aire pur quan torna al poble. Sempre el poble. Principi i final del viatge.
Penélope Cruz torna a ser la seva companya de trajecte. En un paper, Janis, una fotògrafa, mare accidental i vocacional, que ja li ha fet guanyar un merescut premi al passat Festival de Venècia. També hi ha altres dones habituals del seu cinema: Rossy de Palma i Julieta Serrano. I noms nous per al director: Milena Smit, en la seva segona pel·lícula (després de No mataràs amb Goya revelació); i els veterans Aitana Sánchez Gijón i Israel Elejalde.
Pedro Almodóvar i Milena Smit a la casa del poble.
Mares paral·leles és, un altre cop, un viatge contingut. Com a Dolor i glòria oa Julieta. Però continua sent colorista. I molt càlid. És un viatge de llocs físics coneguts i espais emocionals intensos. És un viatge ple de parades i miradors on aturar-se.
Madrid. Primera parada. El viatge de Mares paral·leles comença per on ha passat tota la filmografia de Pedro Almodóvar. La ciutat on es va mudar sense ambició de quedar-se per sempre, però on es va quedar. On ha nascut i crescut com a autor i director. Ha recorregut i ensenyat molts Madrid diferents que sempre comparteixen alguna cosa: són lliures. Però lliures de debò.
Penélope Cruz, Milena Smit i una truita de patates.
Madrid és l?escenari principal del seu últim film. I, com sempre, també un Madrid reconeixible. Janis (Creu) viu en plena Plaça de les Comanadores, una de les places més boniques, vives i viscudes de Madrid. El seu envejable pis amb pati està al portal del costat del Cafè Modern. Punt de trobada diürna i vespertina. Allí comença a treballar Ana (Milena Smit).
Altres carrers de Madrid. Continuació del viatge. Janis es mou per tot el centre de Madrid. A la seva feina com a fotògrafa. Però és un Madrid centre, cèntric, no gaire lluny de les Comanadores. Pel Mercat de Barceló, per exemple. Un Madrid de tavernes de sempre: com la d'Àngel Sierra, al Carrer Gravina, on retrobar-se amb amics i conèixer bones notícies. Amb un vinet fresquet. I també un Madrid d'hotels sempre agradables, com ara Urs, per a converses molt privades. O de còctels per tancar la nit amb alegria: al Hemingway Cocktail Bar de Casa Suècia. És la ruta de Janis i Arturo (Elejalde).
Israel Elejalde i Penélope Cruz a l'Hotel Urso.
Dues mares. Dues Espanyes. Dos Madrid. Es veu només des de dins. Però si els personatges de Penélope Cruz i Aitana Sánchez Gijón representen dues maneres d'entendre la maternitat. També dues maneres de veure i haver viscut Espanya. Són dos barris de Madrid. No sabem on és la casa d'Aitana (que interpreta la mare d'Ana), però s'intueix en un barri clàssic i de més nivell.
Federico García Lorca. És una parada en si mateix en aquesta pel·lícula. O tot el viatge. El personatge d'Aitana Sánchez Gijón és una actriu madura i frustrada que troba a Donya Rosita la soltera l'oportunitat que feia tota la vida esperant. Lorca és una figura que sobrevola, a més, tota la pel·lícula. Almodóvar volia parlar de memòria històrica, de la necessitat urgent d'obrir les fosses comunes, de no intentar tancar ferides que no poden ni cicatritzar si no es curen. Lorca és encara el gran desaparegut. I com ell milers i milers.
Milena, Penèlope i la petita Lluna.
El poble. Parada final. I el principi. Janis va néixer al poble, un poble no definit ni situat, criada per la seva àvia Cecília. El poble on van matar el seu besavi al costat d'altres i van abandonar als afores. Aquesta fossa que avui Janis vol obrir amb l?ajuda d?Arturo. A aquest poble tornen. A la fossa. A donar pau al seu besavi. A la seva àvia. A diverses generacions passades, presents i futures.
Parlem de poble a la filmografia d'Almodóvar i de seguida pensem a La Mancha. No obstant això, aquesta vegada van rodar a Torrelaguna, Madrid. A la plaça, als carrers ia l'interior d'algunes de les cases. També als voltants.
La memòria, per fi, trobada.
[SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler]