Aviat seràs un més
No tots els pobles són iguals , ho sabem. Però el que sí que és cert és que la majoria dels que poblen aquesta terra ibèrica nostra comparteixen una idiosincràsia determinada, un airet particular que no té res a veure amb el que es respira a les ciutats... i que es pot resumir en deu manaments que els urbanites aprendran ja als seus primers dies neorurals :
1. NO ROBARÀS
O, més ben dit: no et robaran. Perquè no passarà res si et deixes el cotxe obert mentre vas a la fruiteria, i, encara que et costi horrors al principi, aviat oblidaràs els miraments que tens a la ciutat de no deixar ni una bossa del Mercadona a la vista. Ja saps, per si algú pensa que és plena de bitllets de 500...
2. NO ESPERARÀS
Dilluns, nou del matí, Ajuntament. Tu, urbanita, has matinat per agafar lloc a la cua i que t'arreglin aquest paperet que tant necessites, però oh, sorpresa! No hi ha ningú! Podries haver vingut a les 12:00 i hauries acabat amb la gestió al mateix temps: cinc minuts. Poble: 1; ciutat: 0!
3. NO PITALARÀS
T'has vingut al poble per insuflar-te del ritme pausat de la seva gent, i ara resulta que et trobes xiulant els teus conveïns a la primera de canvi. Així, no; això no és la M30 , amiguet. I val més que vagis oblidant les presses, perquè si el carnisser, que va al cotxe del davant, s'ha parat a parlar amb la de la farmàcia -fins i tot si això implica deixar el motor apagat i baixar-se a la plaça-, no et queda més remei que fer amuntegament de paciència i esperar que acabi la conversa; qualsevol altra cosa es consideraria rotundament descortès. Ah, i millor si, mentre esperes, ho fas amb un somriure.
De vegades, les caravanes que viuràs no seran precisament de cotxes...
4. SÍ CONFRATERNITZARÀS
I ho faràs al forn, amb el caixer del banc, amb aquell senyor que passeja cada matí pel lloc on et prens el cafè... I, a l'estiu, ho faràs assegut a la cadira que has tret a la vorera per aguantà la caló. Oblida les teves remilles de ciutat i barreja't!
5. NO DESCONFIARÀS
Què t'has deixat la cartera a casa? A la peixateria et fiaran sense pensar-s'ho dues vegades. Que t'agradaria saber com fa aquest senyor perquè sempre li creixin aquests pebrots tan bonics? No es conformaran a explicar-te el seu secret: et portaran fins a la porta i t'ho presentaran. Això sí, per la mateixa regla de tres, ja hi pots anar oblidant-te de la teva intimitat, i fins i tot de la protecció de dades a la qual se suposa que tens dret...
6. SÍ OBLIDARÀS EL TEU NOM
Ja no seràs Maria o Manuel. A partir d'ara, el teu apel·latiu dependrà del de els teus ancestres . Ets "la filla de la Lola", "El nen de Ramona" o "La nora del taller". I si la teva família no és de la terra, no et preocupis; trobareu la forma d'identificar-vos: "La de la casa del llom", "El que treballa amb el Pere" i, assumeix-ho d'una vegada i per sempre, "el foraster" . Tot això, és clar, si no et posen un malnom...
Tu també acabaràs per treure les cadires a la porta...
7. SÍ GUERREARÀS
És difícil que tothom estigui d'acord amb el canvi de sentit d'un carrer o la implantació de fanals a un altre, però el que és clar és que mai no sentiràs tant descontent com en un poble. Tothom té alguna cosa a dir, i tothom necessita ser escoltat, tant al bar com al grup de Facebook ! Sí, perquè els pobles d'avui tenen grups de Facebook, i si hi ha una màxima és que tot era millor abans. Abans, quan? Per a cadascú significarà una cosa. Abans, en aquests casos, no és una unitat de temps, sinó de nostàlgia.
8. SÍ FESTEJARÀS
Perquè no et quedarà més remei: als pobles, les festes es multipliquen per dues; no només hi ha la fira, hi ha la fira d'agost... i la de maig. No només la cavalcada, sinó també la romeria. No només el carnaval, sinó també la festa de [inseriu producte de la terra aquí]. I les creus. I les processons. I les tradicions que es van generar fa centenars d?anys i segueixen tan vives com sempre. I, sobretot, les festes dels pobles dels voltants, una excursió necessària per superar l'endogàmia de la zona i conèixer nois i noies en edat de merèixer.
9. SÍ BENCOMERÀS
I no t'estranyi pujar uns quants quilets, perquè aquí es fa certa aquesta frase tan de cunyat que "el tomàquet sap a tomàquet , i el pa, a pa". Ara bé, això, que d'entrada sembla gloriós, és una maledicció; no podràs tornar ni a pensar a comprar aquestes baguettes humides de la benzinera , i escopiràs amb horror l'amanida mixta de la guingueta.
10.**SÍ AGRAÏRÀS (EN ESPÈCIE!) **
O potser siguis tu l'objecte de aquesta bossa de taronges que et porten del camp per haver-los tractat tan bé. No importa si ets fisioterapeuta, mestre o informàtica: si compleixes la teva feina amb eficiència, tingues per segur que tornaràs a casa amb més aliments dels que podries ingerir en un milió d?anys. Que aprofiti!
Els sabors del poble et canviaran la vida...