Amb 123 metres d'alçada i aquest color blanc, The Bryant és el nou hotel residencial de Nova York
A jutjar per les grues que despunten a l'skyline de Nova York , la pandèmia ha tingut escàs impacte en el sector de la construcció. En els darrers mesos hem vist les estrenes d'impressionants gratacels, com el One Vanderbilt o la luxosa Central Park Tower, i aquest any no serà menys.
Sense donar tant el cant ni gratar la panxa dels núvols que eclipsen l'abrasant sol de Nova York, The Bryant ha celebrat, recentment, arribar a la meta. Els seus 123 metres d'alçada no li queden res de mèrit perquè s'afegeix a una col·lecció d'edificis molt variats i que envolten el petit paradís en què es converteix, sense importar l'estació de l'any, Bryant Park.
La façana reflecteix el marbre de la Public Library i el totxo negre de l'American Radiator Building
Aquest no és el primer projecte de David Chipperfield Architects a la Gran Poma, però sí que és el més ambiciós de tots pel que representa aixecar un edifici d'aquesta envergadura al cor de l'illa.
Tot i la seva increïble localització, davant la seu central de la biblioteca pública de la ciutat, el solar que ocupa va estar semiabandonat durant dues dècades i només es feia servir de pàrquing. L'equip es va posar a treballar en un disseny que, com explica Traveler.es l'arquitecte del projecte, Mattias Kunz, va plantejar, d'entrada, un primer repte: respectar els veïns.
“Els edificis històrics del voltant van ser essencials en el disseny del projecte. Aquests edificis de paleta s'han convertit en sinònim de Nova York i era important, per a nosaltres, crear un edifici que fos contemporani però, alhora, connectés i complementés aquesta herència arquitectònica”, reflexiona.
Kunz ens convida a jugar al joc de reconèixer els materials escollits i que estan a la vista de tothom. Per exemple, la façana de The Bryant conté un conglomerat de peces que reflecteixen el marbre de la Public Library i el totxo negre de l'American Radiator Building.
Un dels objectius era mantenir una certa connexió estètica amb l'exterior
Les referències no acaben aquí sinó que també afecten l'estructura, segons explica l'arquitecte. “D'una manera abstracta, intentem connectar amb la disposició general que segueixen molts edificis amb plint, fust i corona. El plint de The Bryant ve marcat per una planta baixa més elevada i un altre pis més alt que s'obre a la terrassa de l'hotel, al terrat del bloc. Una columnata als dos àtics marca la corona.”
The Bryant és dos en un. Les primeres 14 plantes són un hotel de més de 200 habitacions mentre que la resta, fins a la 32, són 57 habitatges entre dos i quatre dormitoris. L'edifici està coronat per aquest parell de espectaculars àtics de tres nivells. Tot i tenir zones compartides, com la terrassa pública als primers pisos, els residents tenen un accés propi, al lateral esquerre de l'entrada general de l'hotel.
L'estudi d'arquitectes només ha dissenyat els interiors de les residències amb l'objectiu de mantenir una certa connexió estètica amb l'exterior. Els colors es repeteixen tant fora com dins de l'edifici, tot i utilitzar materials diferents.
Kunz li va posar molta cura per allunyar-se de la tendència, una mica cansina, dels gratacels de metall i vidre. “Volíem un edifici de qualitat que oferís un sentit de permanència i reforcés la identitat arquitectònica de l'àrea; buscàvem una mica més de substància, una disposició tectònica i un disseny simple i rítmic de columna i llinda”.
El temps ens dirà si el nou edifici de David Chipperfield es converteix en una nova icona de Bryant Park
Curiosament, a pocs portals de The Bryant trobem no només un dels edificis més bonics del parc, sinó un altre dels projectes de David Chipperfield. És el Bryant Park Hotel que va obrir les portes a 2001 per a amants de les estances luxoses i de disseny.
L?estudi va crear els interiors de l?hotel que ocupa un edifici històric del 1924. Aleshores va ser inaugurat com l'American Radiator Building i era la seu del fabricant de, això, de radiadors. Els seus arquitectes es van allunyar de la tradicional pedra calcària que regnava en la construcció de nous gratacels per rendir un homenatge a aquests aparells i van utilitzar el maó negre com el símbol del carbó i els acabats daurats que s'encenien com a flames amb el sol. Es tracta d'una autèntica icona de Bryant Park.
El temps ens dirà si el nou edifici de David Chipperfield al parc mereix la mateixa etiqueta.