Un pas provençal?
Partida en dos pel riu Ouvèze i, parcialment enriquida en un vessant, ens trobem amb la màgica Vaison-la-Romaine.
La primera vegada que hi arribem podem tenir una sensació més propera a estar entrant a una antiga ciutat de la Terra Mitja de Tolkien que a estar a escassos cent quilòmetres del Mar Mediterrani.
Tot i això, no és així, no hi ha res de fantasia en aquesta petita localitat. Tot quan hi trobem és real i de una riquesa històrica difícilment igualable per altres poblacions de la mateixa mida.
Vaison-la-Romaine, història a cada racó
Ubicada al departament de Vaucluse, a la regió francesa de la Provença, Vaison-la-Romaine, supura història a cada pedra, a cada llamborda, a cada costa que pugem i pont que creuem.
A un costat veurem la ciutat alta, la medieval, esquitxada al voltant del castell construït pels Comtes de Tolosa al voltant de 1195. S'hi accedeix traspassant la porta principal del segle XIV que es troba just sota el seu característic campanar.
A partir d´aquí podrem passejar pels seus carrers empedrats i gaudir de les antigues cases, però sobretot de les belles fonts que es distribueixen al llarg de tota la ciutat medieval.
Puja fins al castell, val la pena
Mentre anem pujant cap al castell observarem que no hi abunden ni els restaurants ni els allotjaments. Per gaudir-ne haurem de tornar sobre els nostres passos i creuar el pont romà , –segurament el monument que més caracteritza aquesta antiga població–.
Ja a l'altra riba algunes petites botigues de souvenirs ens donaran la benvinguda a la ciutat moderna on podrem trobar la major part dels hotels, restaurants i, és clar, les botigues.
Vaison-la-Romaine: una parada imprescindible a la Provença per a amants de la història
Però la història encara no s'ha acabat. En aquest costat de l'Ouvèze és on es troba la major part dels restes arqueològiques. Es tracta d'un de els jaciments més importants de França encara que la seva major part encara roman enterrada sota la ciutat moderna.
Només per citar-ne alguns, aquí s'ubica l'emplaçament de Villasse, on descobrirem la part més rica de la ciutat galoromana amb el seu conjunt termal, el carrer de les botigues o la Maison du buste a argent, una de les cases més grans de la vila amb els seus més de 5000 metres quadrats.
Pròxim a aquest jaciment es troba el de Puymin amb el barri comercial, la casa d'Apol·lo llorejat o la de la pèrgola. Després dels jaciments trobem el Museu arqueològic Théo Desplans i el magnífic teatre antic.
A Vaison-la-Romaine trobem un dels jaciments més importants de França
Finalment quedarà pendent la visita a la Catedral de la nostra senyora de Natzareth, construïda entre el segle XI i XII, on podrem observar una bella mostra del romànic provençal així com el seu claustre restaurat parcialment el 1868 i el 1956.
Com hem vist, a Vaison-la-Romaine es respira història. Tant com vulguem o siguem capaços d'absorbir. Però també n'hi ha un lloc per a la llegenda, per al mite i per a l'èpica.
Catedral de la nostra senyora de Natzareth
La vila jeu calmada als peus del Mont Ventoux –el Gegant de la Provença– on va deixar la vida en la seva ascensió el ciclista Tom Simpson el 1967 o on el mític Eddy Merckx va precisar d'oxigen després de coronar-lo el 1970.
Què cal dir que es tracta de una llegenda del Tour de França i visita obligada per als amants del ciclisme a qui vingui a bé desviar-se lleugerament de l'A7 en el camí a Lió oa Marsella.
Mont Ventoux, el 'Gegant de la Provença'
Molt per veure, no? Cap problema, al museu arqueològic disposen de videoguies així com una passada per veure tots els edificis històrics i jaciments passejant relaxadament encara que no podem afirmar que Vaison-la-Romaine sigui una completa desconeguda i que no hi abundi el turisme. N'hi ha, sobretot en francès.
Trobarem botigues de souvenirs i una quantitat de restaurants que excedeix amb escreix a la demanda dels seus poc més de sis mil habitants. Tot i això, el fet que la majoria dels visitants parli francès produeix una sensació plàcida.
Diguem que aquesta discreta població ha passat força desapercebuda als ulls del turista estranger deixant de banda el protagonisme que va cobrar durant la tragèdia del 22 de setembre de 1992 on les inundacions es van cobrar la vida de 38 persones. Encara trist, un altre episodi més en la història d'aquesta ciutat.
Els carrers empedrats de la ciutat t'encantaran