René Redzepi, el xef del Millor Restaurant del 2012
Això vol dir que Dinamarca segueix marcant la pauta en això de menjar bé i que el seu credo (producte local, cuina sostenible, quilòmetre 0, sabors nítids, plaers senzills, fusta i nuesa) serà el credo de tots els cuinetes que no fa tant somiaven amb un stage a elBulli.
El ** Celler de Can Roca ** segueix abonat a la segona posició i Andoni Luis Aduriz de Mugaritz a la tercera. Aduriz , per cert, també ha estat nomenat com el millor xef del món -Chef's Choice Award- elegit per la resta de cuiners (aquí és res) . No ens podem queixar . El que passa és que tots els que coneixem -estimem- la família Roca exigíem l'or. I no pararem fins que Joan, Pitu i Jordi tornin a Girona amb un guardó que -sabem- no els treu la son. I és que m'hi aposto un gintònic al Dickens que Joan era el cuiner més aliè al premi a la gala celebrada a l'Ajuntament de Londres. I això ens agrada. Ens agrada molt.
Més novetats? El meu admirat ** Quique Dacosta puja al 40** i el Rostidor Etxebarri de Víctor Arguinzóniz al 31. I poca cosa més a dir. Tot continua igual. “La vida segueix igual” , ho cantava Julio amb la seva veu de llit a mig fer i és que la vida segueix igual en uns premis cada vegada més influents. Per què? Què passa amb 50 Best Restaurants?
Recapitulem: cada primavera, la revista The Restaurant Magazine dicta sentència en què ja és la publicació gastronòmica més important **(Michelin, ets aquí?) ** els Oscar dels foodies. I com als Oscars, és la pròpia indústria la que s'ho guisa i s'ho menja (humor foodie, JA) precisament perquè ells mateixos són jutge i part. Ells els donen i ells els reben. En concret, 837 professionals de tot el món, dividits entre grans cuiners, propietaris de restaurants i periodistes gastronòmics.
És justa la llista?
Un carall. La llista és terriblement injusta i absurda fins i tot més enllà de la subjectivitat del respectable o el mamoneig de la premsa amb els xefs que per què? Perquè a l'Acadèmia de Cinema els que voten almenys veuen les pel·lícules seleccionades, però a 50 Best els professionals convidats a votar no cal que mengin als 50 restaurants.
Un exemple: si Turisme de Dinamarca organitza un viatge per convidar aquests periodistes gastronòmics i professionals de la restauració a conèixer Copenhaguen i de passada conèixer el restaurant és molt probable que aquest aparegui entre els seus elegits. Per la senzilla raó que ho han provat. Sumen dos i dos.
Però tot i així ens agrada?
Ens encanta. I és que als gastropirats ens encanten les llistes, els rànquings, els in i els out. Que és injusta ja ho sabem, però també és impredictible i “calenta”, com afirma Ferran Adrià , el veritable valedor de 50 Best: "Més que tendències, aquesta llista mesura la capacitat d'influència dels xefs".
Que sí, que demà tots direm que en realitat aquests premis tant se val, que l'important és el client, el treball dur i tota l'homilia del resignat de torn. El que vulguin. Però aquí serem l'any que ve, exigint que El Celler de Can Roca sigui nomenat -per fi- el millor restaurant del món.
La llista completa de ** The World's 50 Best Restaurants, **** aquí. **
Andoni Luis Aduriz, Millor Xef del Món 2012