Eger, terra de vinyes hongareses
125 quilòmetres, o, en altres termes, hora i mitja amb tren. Aquesta és la distància en espai i en temps que separa Budapest, la capital hongaresa, de Eger, la segona ciutat més gran de tot el país.
I això és així malgrat que la primera impressió quan un trepitja el terra de l'estació sigui haver d'haver viatjat fins l´entorn més rural imaginable. De debò aquí viuen 54 mil persones ? Així és: aquest preciós enclavament al nord-est de Budapest és la llar de tots ells encara que, a priori, costi de creure-ho.
Un insuls carrer flanquejat per cases ens porta fins on, segons els senyals a peu de calçada, es troba l'epicentre d'Eger.
Venim amb un objectiu clar: el de descobrir absolutament tot allò que té a veure amb la Sang de Toro, nom amb què, col·loquialment, es coneix el vi que s'elabora per aquestes llars.
I sí, sabem que precisament a el nucli antic de la ciutat, probablement, poques vinyes trobem… Però tant se val! Ja que som aquí, caldrà aprofitar per fer una mica de turisme, o no?
Eger: la capital dels vins hongaresos
Així que fugint de xifres i d'idees preconcebudes ens topem, gairebé per casualitat, amb la immensa basílica d'Eger. La paraula que ens ve a la ment en contemplar-la és “esplendor”, sobretot per la seva façana d'estil neoclàssica dissenyada per József Hild el 1836.
Estarem de sort si el nostre viatge coincideix amb algun de els seus concerts d'orgue increïbles. L'acústica és impressionant. Poc després aconseguim Dobó István, la plaça principal d'Eger i cor de la ciutat.
Aquí es respira l'autèntica essència d'aquest raconet d'Hongria, i s'hi troben alguns dels llocs més emblemàtics que, per descomptat, volem visitar.
I el primer ho trobem sense fer gaire esforç: al centre de la plaça s'aixeca un grup escultòric que representa, precisament, Dobó István –famós soldat hongarès– i els seus camarades posant fi al setge otomà.
Un esdeveniment que va tenir lloc l'any 1552 i que va suposar tota una fita històrica en tractar-se de una espectacular victòria: dos mil defensors hongaresos van aconseguir derrotar els cent mil turcs que van lluitar per romandre a Eger.
Tota una mostra d'heroisme patriòtic. Segons expliquen, un paper fonamental el van tenir les dones d'Eger, els qui van lluitar amb dents i ungles –i amb recipients d'oli bullint, tot sigui dit– per defensar el seu territori.
L'escultura de Dobó István i els seus camarades a la plaça principal d'Eger
En un dels costats de la plaça s'alça l'església minorita de Sant Antoni de Pàdua, possiblement un dels edificis barrocs més bonics que els nostres ulls hagin vist –i no és broma!–.
La bellesa de la façana només és un preludi del que trobarem a l'interior. I aquí un incís: ja, ja sabem que el pla inicial era molt diferent del de fer turisme eclesiàstic… Però creu-nos: no pararíem aquí si no valgués la pena.
Construït al segle XVIII sobre el que anteriorment va ser una església franciscana –i abans, una mesquita usada durant el domini otomà– el temple compta amb un parell de racons que bé mereixen la nostra atenció. D'una banda, l'altar de marbre vermell obra de Martin Szeleckty. De l'altra, els meravellosos frescos que decoren el sostre.
Amants del vi: aquesta escapada a l'hongaresa us interessa
La plaça, amb els seus bancs, jardineres i negocis, flueix d'activitat local mentre posem rumb al pont que travessa el rierol. Aquí la calçada canvia: de sobte les llambordes ens fan viatjar amb la imaginació alguns segles enrere.
Les façanes dels edificis, de no més de dues plantes dalçada, es tornen multicolors mentre avancem buscant impregnar-nos de l'essència “egeriana”. També hi ha color a els seus testos: el de les flors que decoren cada local donant-li aquest toc màgic de conte de fades que tant ens agrada.
Els negocis anuncien objectes artesans en què la fusta és la gran protagonista. També ens creuem amb restaurants on tastar la gastronomia local. Amb bars a les terrasses del qual gaudir d'un aperitiu.
Hotels l'aspecte dels quals ens atrapa. I, per descomptat, amb cellers on anar tastant aquests vins amb tanta personalitat que venim buscant.
Eger, una escapada enocultural a mitja hora de Budapest
Però, espereu. Per què tanta pressa? Cal aprendre a ser pacients a la vida, així que abans de embolicar-nos la manta al capdavant decidim acostar-nos fins a un altre dels emblemes d'Eger: el seu minaret.
De 40 metres d'alçada i construït en pedra arenosa vermella, es tracta del minaret més septentrional de tots quant es conserven.
Va pertànyer a una mesquita del segle XVII que avui ja no existeix i pujar al balcó, a uns 26 metres –i 97 esglaons– del terra per a contemplar la ciutat des de les altures, és imprescindible.
Això sí, compte! És una activitat no apta per a claustrofòbics. I ja se sap: qui avisa, no és traïdor.
I seguim! A només uns metres del minaret, coronant la ciutat, es troba l'imponent castell d'Eger. Així que, per què no fer un ull?
Les vistes des del castell d'Eger
Tot i que el que avui es pot contemplar és producte d'una reconstrucció força moderna, l'origen del castell es remunta al segle XIII. A la coneguda com Sala dels Herois destaca una estàtua del ja nomenat Dobó István, i al costat est encara es poden apreciar les restes de la antiga catedral de Sant Joan.
Hi ha la interessant opció de fer una visita guiada per les casamates tallades a la roca que s'aixequen sota el castell. Pugem per Várköz per accedir al mirador. Si són aquestes millors o pitjors que les ja admirades des del minaret, dependrà del gust de cadascú…
Una breu parada al bonic ** Palacsintavár Étterem, ** un restaurant especialitzat en tota mena de creps –dolços, salats, vegetarians o elaborats amb els ingredients que ens digui la nostra particular inspiració– ens saciarà i prepararà per al imminent tast de vins.
Ja sigui a la seva elegant terrassa oa l'interior, entre desenes de quadres, làmines, i objectes molt variats, donem curs al nostre costat més llaminer. Apunteu bé: els creps dolços són una autèntica meravella.
Interior de l'antiga catedral de Sant Joan
I ara sí: va arribar l?hora. Podrem fer una passejada o bé podem agafar un taxi des del centre d'Eger per recórrer el quilòmetre que ens separa del denominat Vall de les Dones Belles: un nom d'allò més evocador que fa veritable justícia a la nostra propera parada.
Entre immenses vinyes i camins rurals, sabrem que hem arribat al destí quan contemplem, davant nostre, els 24 cellers que componen aquest peculiar lloc: el cor de la Sang de Toro.
I per què aquest nom? Us estareu preguntant. I com que a nosaltres no ens agrada deixar-vos amb cap mena de dubte, us expliquem. Encara que per això haurem de retrocedir a l'època del setge otomà.
Explica la llegenda que Dobà István, abans del conflicte, va donar de beure als seus homes el vi negre de la terra. Això no només els va donar més valor –inconscient, s'entén–, sinó que va tenyir les barbes d'un vermell intens.
Els turcs, en veure'ls, van creure que el que havien pres era sang de toro, i que d'aquí procedia força i virulència. Una afirmació que van començar a transmetre dels uns als altres i que, curiosament, ha arribat fins als nostres dies.
Quin celler triar? Vet aquí la qüestió
Serà complicat decantar-se per quin dels 24 cellers començar –i per quins seguir, òbviament–, però el millor en aquest cas és seure en què més ens cridi l'atenció. Algunes aposten per un estil més modern. D'altres, però, acumulen anys i anys d'història.
A Villa Wanda, a la calor d'una manta cortesia de la casa i refugiats a la terrassa coberta, donem compte de tres dels seus vins. Com triar-los? Una bona idea serà deixar-se aconsellar. Les cartes solen estar en hongarès i intentar entendre-les, creieu-nos, és una tasca absurda. Ho diem per experiència.
Egri Bikavér és el nom que rep el vi que es produeix en aquesta regió d'Hongria, considerat, a més, el més famós del país. Es tracta d'un negre amb cos que concentra en el seu sabor la història dels sòls on es produeix, del clima únic en què s'elabora i de les tradicions i els costums locals.
Tot i que ve de temps més llunyans, el primer registre que es té d'aquests vins correspon al 1912. Des de llavors els mecanismes de producció, classificació i control s'han anat modernitzant, i avui es poden diferenciar tres tipus segons la qualitat: clàssic, superior i gran superior.
Villa Wanda, un bon lloc on assaborir el vi Egri Bikavér
Ens movem fins Sike Tamás , un dels cellers més bells i elegants de la Vall de les Dones Belles. Només ens cal traspassar la seva porta per capbussar-nos en un submón on ens deixem embolicar sense cap pudor per l'intens olor de vi que emana de les seves bótes i per les antigues parets de pedra.
Amb 100 metres de llarg, és a la zona més interior on s'ubiquen els barrils petits de roure on s'emmagatzema fins a 70 mil litres de vi.
Altres 100 mil litres també descansen aquí, encara que ja segellats a les seves respectives ampolles. Seiem en una de les seves taules peculiars disposats, de nou, a tastar el producte. Una cosa que continuarem repetint en tots els cellers que vulguem –i aguantem!–.
Però abans d'assaborir el vi... fem turisme!
Disposats a trobar el millor punt final a la jornada, anem a ** Eger Termal **, els banys termals d'Eger: un univers de pau on relaxar-nos i deixar-nos estimar.
Ens posem a remull a aquest històric balneari que va ser construït sobre un bany de 1617 i que avui dia compta amb cinc piscines, saunes, hammans, i fins i tot un bany turc.
Decidim mimar-nos i donar-nos el gust d´algun dels seus tractaments. Un massatge serà suficient per tenir clar que la paraula PLAER, en majúscules, és precisament aquesta experiència que vivim.
No necessitem res més per ser feliços. I amb el record de les últimes hores viscudes tornem a muntar-nos al tren de tornada a Budapest.
El mateix de seients de fusta i suau sotragueig sobre els desballestats rails. El mateix que ens va portar fins a Eger a primera hora del dia. El mateix que ens torna al món real.
Les façanes multicolors dels edificis alegren cada racó