Antiga església del Monestir de Pedra a Saragossa
Pocs poden resistir-se a assaborir una tassa de xocolata calenta . Doncs des d'aquesta tassa que sostenim avui a les nostres mans fins a la primera que es va elaborar a Europa han passat segles. De la mateixa manera que el tomàquet o les patates , les faves de cacau van venir d'Amèrica després dels viatges de Cristòfor Colom , i com a la resta de productes, els va costar conquerir els paladars del Vell Continent.
Caldria pensar que un aliment tan apreciat avui com és la xocolata triomfara immediatament. Doncs no. Van passar més de vint anys des que a Europa es va tenir coneixement de l'existència de les faves de cacau fins que es va preparar la primera tassa d'aquesta beguda . On? Probablement al Monestir de Pedra , a la província de Saragossa.
Monestir de Pedra
Segons narra el cronista Bernal Díaz del Castell a la seva obra Història de la Conquesta de la Nova Espanya , Colom a la seva cambra i últim viatge a les Amèriques va ser interceptat per una barca indígena de grans dimensions. El capità de la nau, en senyal de pau, els va obsequiar amb teixits i objectes de coure . També va ordenar a la seva tripulació preparar-los una beguda fosca i amarga que res no va agradar a Colom i els seus acompanyants. Aquesta beguda estava elaborada a partir de cacau.
I si a l'altra riba de l'Atlàntic el cacau ja era molt apreciat i servia fins i tot com a moneda i mitjà de pagament , a Europa no es va saber veure les seves qualitats. Colom al seu retorn a la Península, va mostrar les faves de cacau a la Cort sense despertar cap entusiasme.
Monestir de Pedra
No va ser fins que un parell de dècades més tard quan a els viatges d'Hernán Cortés per la Nova Espanya quan al cacau se li dóna una segona oportunitat i s'inicia una imparable expansió per Europa.
Segons l'historiador gastronòmic Luis Monreal Tejada va ser Fra Jerónimo Aguilar, monjo cistercenc que va participar en la conquesta de Mèxic capitanejada per Hernán Cortés, qui va enviar les primeres faves de cacau a Antonio d'Álvaro, abat del Monestir de Pedra, que pertanyia a la seva mateixa ordre.
La fantasia ens pot recrear aquell moment en què el paquetet de faves fosques arriba a mans de l'abat amb les pertinents explicacions per elaborar-lo. Les parets de la cuina del Monestir de Pedra i aquells monjos més curiosos o autoritzats presenciarien aquell moment històric que reflecteix el gravat que acompanya aquestes línies.
Mural del Monestir de Pedra
Serà just esmentar que, mancant notari que aixequés acta del fet, un parell de llocs més es disputen el privilegi d'haver allotjat la primera tassa de xocolata d'Europa. El que és innegable és que la xocolata va adquirir al Monestir de Pedra una gran rellevància i fama.
Sobretot, com que era un aliment del qual no hi havia cap referència a l'Antic Testament i es consumia líquid, es va considerar que no trencava el dejuni a què estava anomenada la comunitat religiosa . A la beguda de cacau molts monjos van trobar la energia suficient per suportar la privació d'aliment i d'aquí la seva gran expansió per les abadies.
El cacau que històricament arribava a Aragó procedia de **Caracas i de Guayaquil,** sent Saragossa una de les places espanyoles on la xocolata comptava amb els consumidors més refinats. Segons figura a la correspondència de Goya , el pintor aragonès es feia enviar xocolata de Saragossa, ja que ni a la Cort madrilenya no trobava cap de semblant qualitat.
Xocolateria Brescó, de Benabarre (Osca)
En un llibre de confiteria datat el 1847 trobem la recepta del famós i anomenat Xocolata d'Aragó : “onze lliures torrades de cacau de Caracas, la mateixa quantitat de cacau de Guayaquil i quan està mòlt, se li afegeixen dotze lliures de sucre mastegat* superior ( * sucre de canya, sense refinar ) i sis unces de canyella d'Holanda superior, reduïda a pols”.
L'herència xocolatera es va transmetre a través dels segles i Aragó compta amb nombroses referències industrials al sector , d'on van sorgir els arxiconeguts Lacasitos o Ositos. Aquests últims són actualment propietat de la xocolatera alacantina Valor.
Per sort, també a Aragó la xocolata artesana segueix sent un gran referent : des de la Xocolateria Brescó de Benabarre (Osca) a Xocolates Muñoz o Xocolates Isabel a la província de Terol mantenen viva la tradició d'elaborar xocolata.
Xocolateria Brescó, de Benabarre (Osca)