Let's celebra't!
Aquest any li ha tocat a Bilbao . La famosa llista ha decidit que aquesta seria una bona ciutat per congregar gran part del firmament gastronòmic mundial.
Durant els dies, els bars, els restaurants i les barres han rebut visites d'excepció. Bilbao ha estat una festa i nosaltres ho hem viscut, ho hem explicat i hem pogut parlar amb els xefs patris. De veritat els nostres cuiners es mullen en dir quins haurien de ser al podi? Uns més que altres, però si alguna cosa hem après, és que viuen una mica aliens al que es promulgui a la famosa llista.
A dalt de tot del firmament gastronòmic mundial
Arrencàvem el dia a Mina _(Muelle Marzana s/n) _, esmorzant com a senyors cap a les 10.30 hores una ostra i una versió de bloody mary amb Gin Mare. Álvaro Garrido ha acollit aquests dies xefs, periodistes nacionals i internacionals, un sopar maridat amb sake i altres esdeveniments.
Alguna aposta per a aquesta nit? “Mina estarà el tercer o el segon”, fa broma. “Què va, no en tinc ni idea, la veritat és que sóc molt outsider d'aquestes coses. A la meva llista ideal hi hauria restaurants capdavanters de debò, n'hi ha molts que ni tan sols hi són. És una llista mundial però molt social, crec que hi haurà sorpreses. Jo, com que no hi sóc, em dedico a la meva feina. L'important de debò és que hi hagi producte, creativitat, honradesa...”
Més tard vam dinar a Eneko _(Palau Euskalduna. Abandoibarra etorbidea, 4) _. També hi eren un bon grapat de xefs com Dani García, Paco Roncero, Juanjo López, Francis Paniego i Ricard Camarena , entre altres.
El darrer comenta: "aquest any m'han donat l'onzè lloc", davant la cara d'estupefacció de què escriu aquestes línies. “No, és broma. Estic aquí aprofitant que vaig venir per fer una xerrada al Basque Culinary i que cuinaré amb Nacho Manzano”. Apostes per a la gran nit? “Que ens quedem com estem” , sentència.
Cap a les 18.00 començava una festa que va concloure amb poques sorpreses, molt moviment de fitxes i la **Osteria Francescana de Massimo Bottura** tornant al capdamunt de l'escalafó com a millor restaurant del planeta
Foto de família
El problema principal? “Hi ha molta gent a Espanya que hauria de ser visitada i que no té la visibilitat que caldria. El crac espanyol és Albert Adrià , que no només té un restaurant, sinó diversos ficats entre els 100”, ens explica Patricia Mateo, al capdavant de l'agència i consultoria gastronòmica Mateo and Co.
Després de la gala, va arribar la foto de rigor dels súper xefs agitant les seves bufandes vermelles, va pujar la música i, quan la cosa es començava a enfilar, ens vam trobar amb Juanjo, de la Tasqueta d'enfront.
Què ens explica? “Si amb l'edat que tinc no puc dir què penso, apaga i anem-nos. A mi, personalment, les llistes mai no m'han agradat. Cada persona té la seva pròpia llista i aquesta té la validesa que ell mateix li doni. Trobo molta gent a faltar, Ricard Camarena, Ángel León...en falten molts.” , conclou. “Per faltar, aquest any m'he quedat al 101, a veure si l'any que ve entro...”. Una altra de les bromes que van surar ahir a l'ambient.
Luis Cepeda , crític gastronòmic que també havia anat a la gala, comentava que havia esdevingut un espectacle i que l'havia sorprès que El Celler de Can Roca no es posés al capdavant.
A la pregunta de què li havia semblat la gala a Francis Paniego , el xef de La Rioja contestava: “No entenc com un restaurant com Nerua no està en llocs més alts d'aquesta llista, amb les coses que fa i el talent que té Josean Alija... Esperava més i que els germans Roca tornessin a pujar al primer lloc.”
¿S'havien punxat les il·lusions dels nostres cuiners? El que sí que sabem és que tot va acabar amb un after party a l'estadi de San Mamés amb molts dels cuiners lluint samarretes de l'Athletic de Bilbao amb el seu nom brodat. Copes, pernil i formatge i tots ballant al ritme dels Bee Gees i altres temes dels vuitanta van completar la festa.
Per allà també hi era Andoni Luis Aduriz. “Una altra vegada al top 10”, li deien, a allò que ell contestava “Doncs no serà tan dolenta la llista!”
Postureig, màrqueting o opinions contrastades? Només el temps ho dirà. Fins al proper any, llista
La festa va acabar tal que així