El Col·legi (gairebé) perfecte existeix i és a Bali
“Volem ser alguna cosa més que una escola de hippies a la jungla” , em diu Ben Macrory, el director de comunicació del **Green School** mentre recorrem el campus recentment. Al nostre costat, en una classe sense parets i amb sostre de palla, un professor assegut a terra amb les cames creuades, explica a un grup de nens al seu voltant la importància de cuidar les plantes. En una altra classe d'edat més avançada, un grup d'alumnes entre 16 i 18 anys, discuteixen amb la professora les similituds entre Shakespeare i Bob Dylan . I més enllà, a l'aula “Anita Roddick” un altre grup d'estudiants grans s'afanyen a la tasca de muntar la seva pròpia empresa. **Benvinguts al Green School de Bali**, on la majoria dels seus alumnes i professors no responen als patrons tradicionals d'un col·legi.
Comencem pel principi. El col·legi que naixés al cap de ** John Hardy ** , el creador del “luxe sostenible” , porta el seu segell d'identitat indiscutible: arquitectura oberta de bambú, èmfasi en allò natural i en la creativitat i un disseny propi dels hotels de luxe, però a l'estil rustic chic. A Hardy li agrada dir que l'exvicepresident nord-americà Al Gore li va canviar la vida. Explica que després de veure el seu documental sobre el canvi climàtic 'Una Verdad Incómoda' , es va quedar horroritzat del món que heretarien els seus fills, així que va decidir vendre el seu imperi de joies i dedicar la resta de la seva vida a contribuir a un canvi de mentalitat .
El col·legi va obrir les portes el 2008 amb un centenar alumnes (avui compta amb més de 300) , amb la idea de educar futurs líders en els valors de l'ecologisme, el desenvolupament personal i, és clar, les matemàtiques, la literatura i altres matèries importants per funcionar en societat. El marc no podia ser més desitjable: a la localitat d'Ubud a l'interior de Bali , entre camps d'arròs, rius i naturalesa salvatge, els futurs líders aprendrien de la naturalesa i de les cultures autòctones valors universals i exportables al món global.
Les classes de jardineria i botànica a l'exterior
Després d'uns inicis una mica accidentats en què la teoria de l'educació lliure es va donar de cara amb la realitat, al Green School segueixen tan green com sempre , però amb una base educativa més sòlida i camí d'una certificació que homologui el pla d'estudis.
El dia que el vaig visitar, a l'hora de la primera esbarjo del dia, una dotzena de nens jugaven a futbol en un camp d'herba, barrejats amb adults meitat professors i meitat pares. A la cafeteria del col·legi, ** Living Food Lab **, creada per un grup de pares d'alumnes, servien sucs naturals, te i menjar sa cultivat en terrenys del propi col·legi.
En el nostre recorregut per les instal·lacions, pas a prop de un mini zoo amb ovelles, vedells i porcs . “És per a la classe de ciències”, diu Ben. “Els alumnes els cuiden, aprenen a donar-los menjar i gaudeixen del contacte amb animals”. Seguim passejant i descobrim un terreny amb tanques vives, plantades a terra i amb branques que creixen a manera de tancat . L'estany és un projecte desenvolupat per alumnes de cursos superiors. Més enllà, un grup de pares acaba d?acabar una classe de ioga i van camí de la cafeteria.
Living Food Lab, un altre concepte de 'cafeteria'
I arribem a les “aules”, uns pavellons oberts, sense parets i amb un sostre de fulles de palma i amb grans ventiladors que combaten la calor tropical. La nostra visita no sembla distreure els alumnes. Tot i que el paisatge de camps d'arròs i natura que els envolta seria suficient per fer volar la imaginació de qualsevol, els nens semblen concentrats en les matèries i acostumats a les visites. En molts casos, els alumnes adolescents porten cabelleres que freguen les espatlles, cuidades rastes i una estètica surfera i una mica hippie, per què no dir-ho, que no desentona amb l'entorn.
El concepte del Green School es basa en el **document Three Springs (Tres Manantials)** redactat per Alan Wagstaff, que proposa “una comunitat educativa amb tres funcions interconnectades: educativa, social i comercial”. Segons Wagstaff, en aquesta comunitat primaria el desenvolupament de les capacitats físiques, emocionals i intel·lectuals dels alumnes.
Toca Geologia? Avui es fa classe al volcà proper. Rius? Els alumnes només han de caminar uns metres per submergir-se fins al genoll en un, després de travessar el pont de bambú. Nutrició? Cada estudiant aprèn a cultivar verdures a l'hort orgànic del col·legi, que després seran part del menú escolar. Manualitats? Res com aprendre de qualsevol de les poblacions autòctones de la zona.
Aquest revolucionari concepte ha aconseguit atreure famílies de tot el món, que han arribat a canviar les seves ciutats de residència habituals per la paradisíaca illa de Bali per enrolar els seus fills al Green School. És el cas dels espanyols Mersuka Dopazo i Felipe González , que després de trobar-se a internet articles sobre el Green School van començar a somiar donar als seus quatre fills, d'edats compreses entre els 8 i els 3 anys, una educació que combinés un enfocament internacional amb un èmfasi en l'ecologia . Poc després feien el trasllat de Madrid a l'illa indonèsia, on Mersuka va obrir una galeria d'art i Felip va començar a treballar en projectes immobiliaris com a arquitecte. De moment l'experiència no podria ser més positiva per a aquesta família, que no pensa a la tornada. O el de Kaia Roman, una californiana que ha vingut a visitar l'escola amb la idea de portar-se les seves dues filles el proper any, “no puc deixar de preguntar-me quin impacte tindran les meves filles al món, i crec que el Green School pot desenvolupar la seva consciència de manera molt positiva ”, diu mentre es pren un suc de pastanaga a la cafeteria. El seu marit treballa en vendes i podria continuar fent-ho des de Bali, i ella, al camp de la sostenibilitat, espera poder trobar feina a l'illa.
Una classe a Green School
Però el Green School també té els crítics. És un col·legi privat internacional només a l'abast d'allò més acabalats (entre 4.500 i 12.000 euros a l'any per matrícula). La majoria dels seus estudiants són estrangers amb només un 20% d'indonesis, gairebé tots becats pel col·legi. Alguns es qüestionen si el seu currículum serà prou sòlid perquè els seus fills es reenganxin amb èxit i competeixin en el sistema tradicional.
"Encara tenim molt per aprendre, però esperem tenir el nostre pla d'estudi llest per a l'homologació l'any que ve", diu Ben. "També tenim pendent atraure més estudiants indonesis de pagament i expandir les nostres beques ”.
El Green School sembla el somni de Steve Jobs . La primera promoció, que es gradua aquest curs, produirà sens dubte joves emprenedors, molt adaptables, amb una gran seguretat en ells mateixos i una forta consciència mediambiental. Si seran capaços de competir amb els billgates de la seva generació, queda per veure.
Classe d'art