La naturalesa desplega la seva màgia a la vora del Bidasoa
A la part occidental del Pirineu navarrès , descansant durant centúries a escassos metres de la riba del Bidasoa, es troba un dels més bells i desconeguts representants del bosc atlàntic espanyol.
El Parc Natural del Senyoriu de Bértiz és una catifa forestal, jalonada de rierols, que canvia de color amb els vaivens de les estacions , com si no volgués assistir amb el mateix vestit a cap festa.
En aquest parc natural de més de dos mil hectàrees, roures, faigs i alisedes creixen lliurement i serveixen de recer a cabirols, cérvols i porcs senglars.
No obstant això, els animals no són els únics habitants del bosc, ja que diuen que a les nits sense lluna, quan les estrelles brillen sense oposició al negre llenç celeste, se senten els cants de les sirenes –també anomenades “làmies” per aquests lars– que protegeixen aquestes valls.
Les sirenes pugen i baixen pels rierols a la seva voluntat, cantant i pentinant les seves llargues cabelleres amb pintes daurades. De fet, la sirena és la principal protagonista de l'escut de la casa de Bértiz.
Fagedes mil·lenàries i senyoriu centenari
FATGES MIL·LENARIS I SENYORI CENTENARI
I és que aquesta meravellosa vall situada a tan sols 50 km de Pamplona, en què la fageda mixta ha estat el bosc predominant durant els últims 3.000 anys, va pertànyer a la família Bértiz des del segle XIV fins a 1898, quan els vasts dominis van ser comprats per Dorotea Fernández i Pedro Ciga Mayo.
Don Pedro va quedar totalment enamorat del lloc i es va dedicar a cuidar-ho i millorar-ho. No en va, va ser ell qui va donar esplendor al jardí botànic que trobes a prop de l'entrada principal del parc, i va aixecar el palauet que va servir de residència a la parella i avui és un lloc on es realitzen trobades, reunions, activitats formatives i exposicions temporals sobre temes relacionats amb la natura i la cultura.
El 1949, Pedro Ciga va decidir donar les seves possessions al govern de Navarra, amb la condició que les mantinguessin tal com estaven i el lloc fos utilitzat tan sols amb fins educatius, recreatius i científics. Això incloïa, òbviament, el seu espectacular jardí.
Un enclavament natural de més de dos mil hectàrees
JARDÍ BOTÀNIC DEL SENYORI DE BÉRTIZ
Creat per un jardiner francès el 1847, el jardí botànic era la joia més preada de Don Pedro Ciga. Durant anys, va estar treballant amb cura aquell jardí que acabaria sent la llar de més d'un centenar d'espècies d'arbres provinents de tots els racons del món.
Allí creixen avui, entre d'altres, durs i flexibles bambús orientals, sequoies americanes, araucàries sud-americanes, xiprers calbs, camèlies, cedres libanesos, hortènsies i nenúfars.
Per descobrir la bellesa inusitada del lloc, una xarxa de senders recorre les quatre hectàrees. El viatger pot caminar entre aquestes espècies exòtiques només acompanyat de la remor de l'aigua de els estanys, que apareixen aquí travessats per petris ponts de principis del segle XX.
El jardí botànic del Senyoriu de Bértiz és el lloc perfecte per aprendre sobre espècies autòctones i estrangeres, però també per perdre's en qualsevol dels seus molts racons romàntics.
El palau de Reparacea
SENDERS DE LA VALL
Tot i això, encara que el jardí és un dels atractius més importants del Parc Natural de Bértiz, la gran majoria de visitants s'acosten a descobrir la vall com realment s'ha de fer: a peu i sense pressa.
Una xarxa de set senders, diferenciats amb colors (verd, negre, groc, blau, morat, vermell i taronja) i noms (Aizkolegi, Iturburua, Aizkolegi-Plazazelai, Irretarazu, Plazazelai, Suspiro i Erreparatzea) , recorren gairebé tots els racons del parc natural.
Tant si busques una aventura de llargues hores pel bosc, com si només vols fer un petit i refrescant passeig per la natura, al Parc Natural de Bértiz trobaràs una ruta que s'adapta als teus desitjos.
Per exemple, el sender més senzill és el taronja (Erreparatzea) , que discorre al llarg de la riba del Bidasoa , entre l'entrada principal del parc i el palau de Reparacea. Aquest camí, de poc més de 700 metres, va servir de principal accés al parc fins que es va aixecar el pont d'Oronoz-Mugairi. El terreny és pla i es pot completar en una mica menys de mitja hora.
A l'extrem oposat de l'escala d'esforç es troba el sender verd (Aizkolegi) . No obstant això, si es posseeixen els dos atributs necessaris per realitzar aquesta ruta, temps i una mica de forma física, val moltíssim la pena, ja que aquesta ruta fa bo la famosa dita que resa “com més esforços, millors recompenses”.
A peu i sense pressa: la millor manera de descobrir la vall
El sender d'Aizkolegi condueix al cim de la muntanya homònima , que s'aixeca 830 metres sobre el nivell del mar. Allí es troben les ruïnes descurades del palauet d'estiu que Dorotea i Pedro van construir.
Diuen que era el seu refugi preferit, ja que des d'aquell alt podien gaudir, en total pau, de les millors vistes possibles de les terres i boscos que avui conformen el Parc Natural de Bértiz.
Per arribar a aquest preciós premi, abans cal recórrer uns 11 km de pista forestal amb un desnivell acumulat de 680 metres. Tot just es nota la duresa del terreny quan la vista s'alegra amb un paisatge verge i tranquil on els arbres semblen contemplar-te, en silenci, amb l'estranyesa de qui no hi veu passar molta gent.
Aquesta quietud la trenquen tan sols el xiuxiueig de l'aigua –que s'aboca, esbojarrada, aquí i allà sobre pedres cobertes de verda molsa– i el cant dels ocells.
Entre aquests darrers destaquen els ocells fusters, ja que el Parc Natural de Bértiz té l'honor de ser l'únic lloc d'Espanya on es poden observar les set espècies d'ocell fuster que habiten la península.
El retorn des del cim es pot realitzar pel mateix camí pres a l'anada o combinant els senders verd, groc i morat (Aizkolegi, Aizkolegi-Plazazelai i Plazazelai). En qualsevol cas, el recorregut complet sol fer unes 6-7 hores.
Una escapada a la natura per a tots els públics
EDUCACIÓ AMBIENTAL PER ALS MÉS JOVES
Finalment, el Parc Natural de Senyoriu de Bértiz compta també amb un refugi juvenil amb capacitat per a 35 xavals i que es posa a disposició de grups que vulguin anar a fer activitats d'educació mediambiental.
I és que el Senyoriu de Bértiz és un d'aquells pocs llocs que queden al nostre país on la Mare Natura és propietària i senyora de tot, podent viure en pau durant segles, per al gaudi i la sort dels que estimem la natura.