Les taules del Palau Dalmases
Tirem de la saviesa popular, i d'elogi ben avingut: ** Barcelona és la novena província andalusa.** Per poc que deambulem per barris com el Raval, Gràcia, Hostafrancs o l'entorn urbà de la Barceloneta, trobarem al camí, il·luminats sota els fanals i entre les seves façanes modernistes, singulars jaciments de descàrrega flamenca que sobreviuen amb esbalaïdora dignitat al pas de la modernitat.
Temples per mimetitzar-se amb el goig gitano en directe, instruir-se en el camí de la pedagogia femenina o talonejar en santuaris de temps viscuts i no del tot enterrats.
Barcelona, flamenca i feminista
Barcelona sap escoltar, sentir, xopar-se del follet del cant jondo amb aquesta sentida malenconia de qui troba a faltar la terra de pares (o d'avis) .
Va passar als anys 50, quan dos milions d'andalusos van decidir posar distància a la calor de la llar amb les fèrtils expectatives procedents del nord.
Gairebé la meitat ho va fer a Catalunya. Dècades després, en un segle ben diferent, el sospir flamenc, l'empremta del qual transcendeix les fronteres d'aquest i diversos continents, marca el ritme de la seva pròpia revolució amb l'al·legat del feminisme per bandera i una posada en escena amb menys volants i més consonants.
PALMES, TACONEO I XUMPA DE CUIR
Sota la cúpula empedrada del MACBA, el silenci és eixordador. Compte enrere perquè arrenqui l'última gran cita de Moments Alhambra a Flamenc.
De rigorós negre, llavis color carmesí i cabellera rossa al vent, la temperamental veu de Rocío Márquez recorre la sala sota el batec d'un tango. A l'escenari, tan sols un guitarra i un percussionista, al costat d'aquesta cantaora jove, culta i palla. El desafiament està servit.
Encumbrada com la veu (i la ment) de la nova generació del cant jondo, l'artista de Huelva aposta per una renovadora expressió del flamenc, sense descuidar un ferri domini als pals tradicionals del gènere.
Rocío Márquez a l'escenari
En aquest gir a l'avantguarda, Rocío n'assumeix el codi estètic: anteposa la xucla de cuir al vestit de faralaes. "L'estètica flamenca tradicional em sembla visualment molt poderosa. Però en aquest moment de la meva vida no m'hi sento representada. M'agrada que la meva imatge pública com a artista estigui en la sintonia més gran possible amb la meva persona, que quan em miri al mirall en sortir a l'escenari em pugui reconèixer. La coherència és un valor en què m'agrada treballar”, explica.
Al marge d'aquesta nova pulsió del jondo, a Barcelona hi sobreviuen temples dignes de recordar:
Els Tarantos Flamenc _(Plaça Reial 17) _
El 1963, un any després de l'estrena de la cinta homònima de Francisco Robira Beleta, obria les portes la referència indiscutible dels tablaos barcelonins.
Més de 50 anys després, l'escenari emblemàtic del flamenc i de la rumba catalana dobla el taloneig per embadalir una nodrida –i cada vegada més instruïda– audiència que assisteix a un dels espectacles amb més solera de la Barcelona gitana.
Tablao Cordobés _(La Rambla, 35) _
Consagrat als grans noms del flamenc, la gran família Adame d'aquest tablao de postí acumula una extensa trajectòria de històrics directes del cant jondo.
Paloma Fantova a Tablao Flamenc
En aquest segle, el portentós elenc dels seus balladors i artistes fan de la veterania alguna cosa més que un grau. És el cas de Karime Amaya, descendent indirecta de Carmen Amaya, la urpa de la qual sobre les taules rep aplaudiments al Japó, Nou Mèxic, Nova York, Quito…
Palau Dalmases _(Montcada, 20) _
El que és seu és l'excel·lència musical en directe en un entorn deliberadament opulent, barroc, sensacional: un antic palau del segle XVII de més de set-cents anys que programa igual incunables del jazz, l'òpera i el flamenc.
NOUS TEMPS PER A LA LÍRICA
Nous vents que emanen de l'última cosa de Márquez, Firmament, un disc flamenc d'una sobrietat esquinçadora, reconegut com un dels millors del 2017.
“Estic molt satisfeta amb la resposta. Va ser un projecte arriscat i ambiciós: un disc de flamenc sense guitarra i amb arranjaments musicals lluny del cànon acostumat. Als directes, està carregat d'energia i ajuda a arribar a nous públics del clàssic, el jazz o l'indie", explica Rocío.
Mentrestant, el cicle de concerts d'Alhambra repta el públic amb l'audaç proposta de sortir de la zona de confort del flamenc per situar-nos a espais inesperats…
Macarena Ramírez
"He tingut l'oportunitat de cantar al MACBA i el primer que em va cridar l'atenció és veure més diversitat en el públic. Així que potser sortir dels circuits habituals és una clau per arribar a nous espectadors. Una de les coses que més m'omplen com a artista és sentir com es pot emocionar tant un aficionat de tota la vida, com una persona que veu flamenc per primera vegada. A Barcelona va passar això, va ser una nit realment emotiva", conclou.
Rocío es mou a aquest joc de contrastos entre l'esclat d'emocions i una veu delicada de llarg recorregut: "Penso que totes les persones, en el fons de si, som una mica de tot. Som feres, delicades, expansives, tímides… I em sento afortunada per poder treure'l en escena gràcies al cant".
A Barcelona, aquests dos santuaris evoquen aquests “nous temps per a la lírica (flamenca)”:
Bar Leo _(Sant Carles, 34) _
En un dels carrers més flamencs de la Barceloneta, el bar de ‘la Leo’ s'ha convertit en un colorit santuari consagrat a Bambí , cantaor essencial de la dècada dels 60 i fill adoptiu del barri.
Potser més, si és possible, l'art del Volcà d'Utrera ressuscita entre les parets i el terra d'aquesta parròquia de Sant Carles cada cap de setmana, quan els seus artistes assidus s'arrenquen per sevillanes, palmells i taloneig amb el beneplàcit de la Leo. Perquè ella així ho vol.
D'Unió, a Los Tarantos Flamenco
23 Robadors _(Robador, 23) _
Temple incombustible del flamenc, cova irredenta per a una diversitat de jam sessions, garito jazzero. Tot això suma encant i nocturnitat a un indispensable de les ànimes melòmanes, i solteres, de Barcelona. Des del 2004, els seus lleials i variats feligresos donen vida als seus concerts diàriament, també de rock, funk o electrònica.
UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA: PALMEU, RUMBA I AMÉN
A l'etern debat entre passat i present, Rocío Márquez, com Barcelona, es decanta per una convivència en harmonia: "No són dos corrents aïllats o excloents entre si. Heterodòxia i ortodòxia han estat des de la gènesi del flamenc en permanent diàleg. El que fa cent anys era heterodox avui està considerat com a part fonamental del cànon ortodox", explica.
"Així que en aquesta dialèctica em sento ubicada: estimo la tradició, que és viva en el meu repertori, i, alhora, necessito aportar el meu segell i intentar obrir nous horitzons al flamenc", continua Rocío.
"Potser la particularitat que fem servir els i les artistes flamenques és que aquesta música és genuïna de la nostra cultura, forma part del nostre patrimoni. Això és una cosa que crida molt l'atenció fora de les nostres fronteres", conclou Márquez. I el llegat flamenc de Barcelona resisteix aquí:
Platja del Somorrostro (i la seva veïna Barceloneta) : del bon grapat de barraques envaïdes per les famílies gitanes arribades a la Barcelona dels anys 40 al passeig marítim salvaguardat per hotels de disseny i restaurants de postí.
La bailaora Carmen Amaya
En aquesta particular metamorfosi que ha viscut la platja de Somorrostro, Carmen Amaya, la seva filla pròdiga, aporta aquesta dosi de misticisme necessari a l'esdevenidor d'aquest barri.
En un carrer proper a la plaça Poet Boscà, la taverna d'inspiració marinera Maians, que deixava sense parla la mateixa Carme, manté l'aroma a mar, els preus i la solera de les mels del segle passat.
Plaça Herenni (Hostafrancs) : un dels primers barris on es va establir (i va barrejar) la comunitat romaní de Catalunya amb els procedents d'Andalusia va ocupar el seu lloc a les cròniques internacionals el 1992, quan Los Manolos, els seus veïns més cèlebres, li van dir al món que els Jocs Olimpics de Barcelona eren rumbers o no eren.
Murals del carrer Cera (Raval) : una de les artèries principals del Raval forma part, des del gener passat, del patrimoni cultural del gènere local denominat rumba catalana.
No tant pels seus mèrits històrics, que també, sinó a més per les intervencions a les parets mitgeres que il·lustren l'art d'aquest gènere musical als números 6 i 57 del carrer de Cera. L'homenatge municipal recrea amb escultures les sentides melodies que va immortalitzar Peret.
L'artista Karime Amaya, el talent de la qual ha passat pel Japó, Nou Mèxic, Nova York o Quito
Plaça Poble Romaní i Raspall (Gràcia) : rumber i argentí, la màgia de les lletres del compositor Gat Pérez va trobar a les bases rumberes, el 1977, el millor continent musical per consolidar el seu amor etern a Barcelona.
I es va fer palès en aquesta plaça del barri de Gràcia, les festes municipals del qual van consolidar la singular manera d'esquinçar corda de l'artista argentí. Uns passos més enllà, a la sempre melòdica plaça Raspall, va créixer el Pescaílla, pedra angular de la rumba catalana i marit de la llegenda del flamenc matriarcal: Lola Flores.
LA VEU DEL CANT EN FEMENÍ
Des de Petxina la Peñaranda o Carmen Amaya , passant per Estrella Morente i Carmen Linares , fins al fenomen Rosalia o Silvia Pérez Cruz , cantaores i bailaoras han proclamat amb el seu art el feminisme…
“Estem en un moment històric de presa de consciència feminista. Un canvi liderat per dones a la política, la ciència, l'esport, les arts i, per descomptat, el flamenc", afirma Rocío.
I continua: "Tenim l'oportunitat de fer-nos escoltar com mai i és una cosa que hem d'aprofitar per nosaltres i per totes aquelles dones que han estat silenciades al llarg de la història. La meva carrera artística té més sentit si la puc posar al servei de causes polítiques com el feminisme, la crisi de refugiats o el desafiament ambiental”.
Inés Rubio delectant els assistents de Tablao Cordobés
Al marge de la seva carrera artística, Márquez s'ha doctorat en flamenc contemporani. En la seva innovadora tesi apuntava a la influència de la menstruació en el procés d'entonació vocal:
"Em vaig inspirar en Diario de un cuerpo (Erika Irusta) , on reflexiona sobre els canvis que hi ha en cadascuna de les fases menstruals. I em vaig preguntar com afectava tot això el cant, així que vaig fer el meu propi diari on dia a dia escrivia l'estat del meu cos, de la veu, de la mucosa, la facilitat per afinar, projectar la veu... d'això, i de nombroses entrevistes, en vaig treure conclusions que em serveixen per llegir i adaptar-me al meu cos a l'hora de cantar”.
Amb menys paraules, i amb més substància, aquests espais abracen (també) doctrines femenines:
Taula de Carme _(Avda. Francesc Ferrer i Guàrdia, 13) _
Cap al 1988 va arrencar la sabata a les taules d'aquest santuari la incandescent Carmen Amaya. Cada vetllada dos espectacles aclamats a les rotllanes de l'ortodòxia alternen amb els pals amb millor premsa del flamenc, i completen la nit de ball i canti amb una proposta gastronòmica que es fixa al sud.
Institut de Flamenc Flora Albaicín – Premi Nacional de Flamenc _(Vallirana, 71-73) _
Jean Cocteau i Antonio Mairena són el millor reclam de 'l'escola més antiga de flamenc del món' premiada, segons els cànons de la Càtedra de Flamencologia (Jerez) , pel mètode que porta el nom de la seva creadora, progenitora de la també Flora Albaicín, avui propietària del negoci familiar. Aquí la formació flamenca comença amb el art dramàtic i acaba amb els pals més excel·lents del gènere.
** Acadèmia d'Art Flamenc Gloria Belen ** _(Pere Serafí, 27) _
Bailaora i cantaora, l'ànima d'aquesta escola del ball de Gràcia inocula la seva gràcia i passió a qualsevol de les ànimes que recali, per primera o per enèsima vegada, classes de no més de 12 alumnes que aquí es poden formar en flamenc i en altres pals menys coneguts com mirabràs, tarants, piyaios, seguiriyas...
"Diria que el repte més imminent del feminisme és generar els nostres propis relats, explicar el món des de la nostra pròpia experiència. I això es fa escrivint, pintant o cantant”, sentencia Rocío.