Quan recorrem les carreteres que s'internen als voltants del llac Mývatn, observem que a penes hi ha nuclis poblacionals i els vasts camps irregulars apareixen coberts per autèntics mars de lava solidificada, cràters, fumaroles i altres elements que no deixen lloc a dubtes de la intensa activitat geotèrmica que posseeix la zona.
Arrasada diverses vegades per la lava en els últims mil·lennis, la zona és coneguda pels islandesos com un lloc altament perillós per assentar la vida. Tot i això, la vida continua al voltant de les aigües del Mývatn, el cinquè llac més gran de Islàndia i principal atracció turística del nord del país.
Alguns valents hi han establert granges, restaurants i hotels, mentre que la flora i fauna creixen en unes terres que s'estan prenent un descans entre les erupcions de la desena de volcans que busquen la seva ruïna cada cert nombre de segles.
Explorar aquest fascinant lloc d'Islàndia és una experiència imprescindible. Per això, necessitarem un parell de dies, perquè, encara que les distàncies entre els diferents punts d'interès són molt curtes, cadascun és tan diferent i impactant que val la pena ser gaudit amb tota la tranquil·litat del món.
Camp de lava de Leirhnjúkur.
PASSEJAR SOBRE UN CAMP DE LAVA
Potser no hi ha lloc més autèntic al Mývatn que el camp de lava de Leirhnjúkur. Aquí els viatgers podem caminar sobre un enorme camp de lava solidificada, format pels anomenats Focs del Krafla. El 1975, i durant nou anys, els rius de foc no van deixar de vessar-se a través de les incomptables fissures que es van obrir en aquesta terra. Un espectacle de devastació sense comparació.
Una xarxa de senders senyalitzats ens porta a descobrir tubs volcànics, fumaroles, roques colorides cobertes de sulfurs i molsa –aquesta molsa islandesa tan preuada i amb propietats curatives–, miradors a les terres salvatges i desolades, i una infinitat de petits cràters polimòrfics.
Cràter Viti.
CRÀTER VITI I ELS BANYS TERMALS DE MÝVATN
A menys de cinc minuts a peu de l'aparcament que dóna accés a la zona geotermal de Leirhnjúkur es troba cràter Viti, vocable islandès que significa 'Infern'. No obstant això, aquest accés a l'inframón és molt més bonic del que ens solen mostrar les diferents religions.
I és que al fons del cràter Viti es troba una llacuna de color blau cendrós, que es pot admirar des de diferents punts seguint un sender que voreja el cràter. Alguns valents decideixen baixar el vessant per intentar tocar aquesta aigua hipnotitzadora, però la veritat és que està prohibit per les autoritats islandeses.
On sí que podrem submergir-nos, serà a les belles i terapèutiques aigües dels banys termals del Mývatn. Aquí trobarem una sèrie de piscines de aigües turqueses, riques en minerals ia uns 36-40 graus de temperatura. Un lloc ideal per relaxar-se gaudint d'unes vistes esglaiadores.
Cràter de Hverfell.
HVERFELL, EL CRÀTER MÉS GRAN D'ISLÀNDIA
Entre els molts cràters que sobresurten de les planes que envolten el Mývatn, el de Hverfell és el més impressionant de tots. Es pot veure des de diversos quilòmetres a la rodona, elevant-se sobre la terra com un gegant fong gris, amb aquesta capa de pedra i cendra que sembla instal·lada allà des del principi dels temps. No obstant això, aquest cràter es va formar fa 2.500 anys, i amb els 400 metres d'alçada i un quilòmetre de diàmetre és el més gran de Islàndia.
Un corriol parteix de l'aparcament i ens porta, en uns 20 minuts de contínua ascensió, fins la carena que circumda el cràter. Recórrer tot el perímetre del mateix –cosa que es pot fer en uns 45 minuts– ens dóna un bon nombre de panoràmiques diferents.
Ciutat de lava de Dimmuborgir.
DIMMUBORGIR, CIUTAT DE LAVA I LLAR DELS YULE LADS
Una d'aquestes magnífiques imatges que es poden gaudir des de dalt del cràter de Hverfell és la de la ciutat de lava de Dimmuborgir. De fet, encara que tots dos llocs estan connectats per carretera, resulta molt més interessant recórrer a peu la dramàtica i desolada plana que els separa. És com caminar pel Mordor de J. R. R. Tolkien a la seva obra El Senyor dels Anells.
Dimmuborgir és un camp de lava mil·lenari que es va originar, fa uns 2.300 anys, per una enorme explosió volcànica.
Diversos senders perfectament senyalitzats condueixen el visitant a través d'una ciutat de lava esquitxada de bedolls àrtics i altres arbustos típics de les zones volcàniques islandeses.
Aquí i allà apareixen castells de magma, amb formes que van des d'arcs fins a esglésies, passant per coves, torres de rellotge i cases d'éssers màgics, com els Yule Lads.
Els Yule Lads són la versió folklòrica islandesa del Pare Noel. Es tracta dels 13 entremaliats plançons d'un matrimoni troll. Des del 12 de desembre, i fins al matí de Nadal, van abandonant la seva cova, un per un, per fer les entremaliadures i deixar regals als nens islandesos.
Esbós de Hofdi.
HOFDI, L'OASIS VERD
A menys de cinc minuts amb cotxe del gris Dimmuborgir, els colors tornen al llenç del Mývatn gràcies al bosquet de Hofdi. Aquest oasi arbori entre els camps de lava és el lloc ideal per fer una passejada estiuenca, sense presses i gaudint dels miradors que, sobre el llac i els cràters, regalen els senders que s'internen al bosc.
Es diu que Hofdi es va originar gràcies a la iniciativa d?una parella d?amants que es van assentar aquí. Ells van ser els que van estar plantant arbres durant dècades per crear aquest bell espai enganxat a les aigües del Mývatn.
Avui dia és un lloc de gran valor ecològic, amb peixos, aus, arbres, arbustos i, com no podia ser altrament en aquesta zona, pilars volcànics que emergeixen de laigua.
Pseudocràters de Skútustadir.
ELS PSEUDOCRÀTERS DE SKÚTUSTADIR
A Hofdi, des dels miradors orientats al sud, s'albira una mena de camp de cràters coberts de verda herba. Són els pseudocràters de Skútustadir. Aquests no es van formar per una erupció real de lava, sinó que van ser creats per una explosió de vapor.
La lava de les erupcions fluïa per l'interior de la terra, escalfant l'aigua del Mývatn i condensant grans quantitats de vapor a elevadíssimes temperatures. Finalment, aquest vapor cercava la manera de sortir a l'exterior, generant explosions que obrien esvorancs a la terra. Aquests esvorancs són els pseudocràters que es poden explorar seguint un curt corriol circular. Unes escaletes de metall pugen a dalt d'alguns d'ells, regalant belles vistes de la zona.
Camp de fumaroles de Námafjall.
EL CAMP DE FUMAROLES DE NÀMAFJALL
Colorida i olfactiva és l'experiència de recórrer el camp de fumaroles de Námafjall. Amb la sensació d'estar trepitjant Mart, caminem per una senda marcada que ens condueix a través d'una terra fumejant i sulfurosa, on l'olor d'ou podrit és intensa, però no menyscaba la bellesa de les roques multicolors –per l'efecte del sofre i altres elements químics– i les gorgs d'aigua bullint.
La millor panoràmica s'obté des de la cim de la petita muntanya Nàmafjall, la qual es pot assolir amb un senzill passeig.
Cova de Grjótagjá.
UN PEDAT DE JOC DE TRONS
Més temperada és l'aigua de la piscina natural que s'ha format al interior de la petita i estreta cova de Grjótagjá. Els colors de la mateixa semblen irreals i potser va ser això el que va atreure els productors de la mítica sèrie d'HBO Joc de Trons quan buscaven la localització perfecta per resoldre tota la passió continguda entre un jove Jon Snow i Ygritte.
La cova de Grjótagja va passar a ser la protagonista del capítol 5 de la tercera temporada de la sèrie i avui dia és visitada pels seus molts seguidors. I és que quan explorem la zona del llac Mývatn ens preguntem si ens trobem a el món real o un lloc imaginari.