El volcà Arenal, la perla de Costa Rica
Diuen que està adormit. Que porta relaxat des de fa nou anys, descansant de totes les dècades en què la seva activitat va ser frenètica. I, amb tot i amb això, quan el petit autobús on viatgem pren un darrer revolt ia l'altra banda de la finestreta apareix la seva silueta, inevitablement un petit calfred recorre cada centímetre de la nostra pell.
Parlem del volcà Arenal, considerat un dels més bonics del món —i amb quina raó—. Un colós de 1.670 metres que, quan venç la seva timidesa i es deixa veure entre l'espès mantell de núvols que normalment l'envolten, es mostra imponent, com el rei del paisatge que és.
Està considerat un dels més bonics del món
Aquest símbol de Costa Rica es converteix en el nostre objecte de desig a les línies que segueixen. I és que proposem viatjar fins La Fortuna de Sant Carles, la localitat més propera a aquest monument natural, per descobrir les mil i una maneres de gaudir del seu entorn i aprendre-ho tot, absolutament tot, sobre un dels llocs que concentren més biodiversitat del món.
EL DIA QUE L'ARENAL ESTALLÓ
Corria 1968 i al volcà ja no li deien volcà, sinó 'turó Arenal' perquè portava més de 500 anys sense explosionar, així que per què mantenir el substantiu.
No obstant, per a sorpresa dels tics, un bon dia va començar a escopir lava com mai no ho havia fet, arrasant amb pobles sencers, emportant-se per davant ramats complets i acabant amb la vida de 85 persones. Des d'aquell matí i durant dècades no hi va haver un sol dia que l'espectacle de focs artificials que desprenia el seu cràter cessés, cosa que va començar a atraure el turisme a la zona.
L'última de les grans erupcions va tenir lloc el 1992 i no va ser fins al 2011 que l'Arenal va deixar d'emanar lava. Tot i això, la seva energia segueix latent. De fet, sovint és possible contemplar una petita fumarola al seu cràter. Un minúscul núvol de fum que intimida i enamora parts iguals.
Un colós de 1.670 metres
Quan abandonem el miratge del món climatitzat de l'autobús i baixem a la realitat, l'exterior ens sorprèn amb una bufetada d'humitat. La frondositat del paisatge ens atrapa i el olor de terra mullada ens recorda que aquí, el clima canvia d'un segon a un altre sense cap pudor: el cel que apareix clar es torna tempestuós en tan sols minuts i la pluja cau com si el món s'acabés.
I, a més del seu espectacular paisatge, si pot presumir d'alguna cosa La Fortuna és de la infinitat de propostes de turisme actiu que ofereix.
Per a una primera presa de contacte ens decantem per Místic Arenal, un increïble parc on capbussar-nos al cor d'un bosc plujós sense cap anestèsia: en total, 3,5 quilòmetres de senders que recorrem en aproximadament dues hores i mitja i en què creuem fins 15 ponts de totes les extensions i alçades imaginables, sis penjadors, on aconseguir complir la gran tasca de mantenir l'equilibri, emocionar-nos, albirar la frondosa vall i gaudir d'unes vistes inigualables del volcà, tot alhora.
Les dades ja ho diuen tot: més de 700 espècies de plantes, 350 d'aus, 120 de mamífers i 250 d'amfibis i rèptils conviuen a la zona i ens estem endinsant a casa seva.
Una granota d'ulls vermells
Des de la copa dels arbres els micos udoladors fan de les seves: afinem la vista el que podem per intentar esbrinar les seves siluetes mentre salten i s'enfilen a gust. Les plantes més exòtiques s'alcen per tot arreu i entre les fulles acumulades a terra ens sorprenen els éssers més petits. “És allò d'allà una diminuta granota vermella?” Exacte: una Blue Jeans, anomenada així per tenir les potetes blaves.
Abans d'abandonar el complex, un colibrí aleteja sense parar davant nostre demostrant-nos, una vegada més, que pocs llocs hi ha al món com aquest. I això que encara queda molt per descobrir…
PASSEJAR PER LA COLADA D'UN VOLCAN? SÍ, SI US PLAU
Per continuar gaudint del gran protagonista del viatge posem rumb al Parc Nacional Volcà Arenal, un espai protegit creat el 1991 i dividit en tres rutes diferents.
D'una banda, es troba el Sender de les Heliconies, que s'estén al llarg de poc més de mig quilòmetre entre l'espessa vegetació. De l'altra, el Sendera El Ceibo, el més llarg de tots, amb 2,3 quilòmetres d'extensió i una sorpresa final: un impressionant arbre de ceiba amb 400 anys d'antiguitat.
Nosaltres, però, ens animem amb el Sender de les Colades: 2 quilòmetres que arrenquen amb la salutació de una peculiar iguana que dorm la migdiada dalt d'una branca, impassible a la nostra presència.
El 70% del recorregut transcorre al llarg d´un bosc plujós a qui les cigales són les encarregades de posar la banda sonora. Tot i que de sobte la cosa canvia: en assolir la bugada de lava ja solidificada que va deixar l'erupció de l'Arenal al 92, tocarà enfilar-s'hi, a grans gambades, fins a assolir el mirador, a 700 metres d'alçada. Les vistes ens regalen la imatge perfecta del volcà i una panoràmica estupenda del llac Arenal, un embassament artificial que, a més de convidar a ser gaudit ja sigui en piragua o caiac, és la primera font denergia hidroelèctrica del país.
Una darrera dada? El 100% dels diners que es recapten de les entrades al parc —per als turistes, 15$ per persona— pararan al Fons de Parcs Nacionals, que és usat de forma solidària per finançar totes les àrees protegides del país.
VOLAR ENTRE COPES D'ARBRES
És inevitable: per molta experiència que un tingui i per molt que sàpiga en què consisteix l'activitat, quan és a punt de fer el primer salt al buit sostingut únicament per un sistema de politges enganxades a un cable, el cor li batega a mil per hora.
És precisament el que ens passa quan ens trobem sobre la primera de les plataformes de Sky Adventures, empresa costa-riquenya d'aventures amb més de 20 anys a l'esquena, a punt de travessar el bosc plujós en tirolina a 70 quilòmetres per hora ia 200 metres del terra. Ja a l'aire deixem anar un intens crit que sorgeix del més profund del nostre ésser i l'explosió d'adrenalina arriba a cotes inimaginables.
Se'ns ofega la veu de l'emoció, intentem mirar de banda a banda i captar aquesta sensació única de llibertat. Travessem el buit exacte entre les copes dels arbres a tal velocitat que amb prou feines podem obrir els ulls, però ni falta que fa: és, sens dubte, una de les activitats estrella de l'Arenal.
Quan tornem a posar els peus a terra les cames ens tremolen tant que ens costa fins i tot sostenir-nos: de veritat volem més o desitgem que això s'acabi com més aviat millor? És clar: que la festa continuï. El millor? El circuit consta en total de set tirolines i la més llarga de totes arriba als 700 metres.
**TEMPS PER AL RELAX: FA UN BANYET? **
No hi ha cap altra zona a Costa Rica —i gairebé al món— amb una oferta tan àmplia pel que fa a banys termals es refereix: la carretera que uneix la Fortuna amb el volcà està plena de hotels i resorts que es nodreixen de les aigües que neixen a 40 graus a les faldes del volcà i que fa les delícies de les ànimes més gaudides.
Aigües minerals amb infinitat de propietats de les quals gaudir, per exemple, al gran clàssic de la zona: les cascades i piscines del Tabacó Thermal Resort & Spa, un elegant cinc estrelles immers en un santuari de vida silvestre.
Per a una opció més econòmica sempre es pot creuar la carretera fins Les Fonts Termals que, encara que controlat també per la propietat de l'hotel, compta amb una bella zona d'esbarjo on les famílies locals aprofiten per passar el dia entre barbacoes i banys.
Una proposta més és el Hotel Mountain Paradise : un conjunt de petites casetes i viles envoltades dels jardins més exuberants que, per descomptat, també compta amb piscina daigües termals. Allà, estirats en una hamaca amb un exòtic còctel a la mà i unes immillorables vistes al volcà, podem posar el punt final a aquest periple a la mica i ample de La Fortuna.
**I és que si això no és Pura Vida… quina altra cosa pot ser? **