"Bon dia, què puc fer avui per vostè?"
Ens reben amb un somriure sigui l'hora que sigui, ens expliquen set vegades on és la zona de esmorzars , ens busquen taxis, ens reserven taules, s'esforcen per fer que la nostra estada sigui memorable.
Parlem de els recepcionistes , aquests àngels de la guarda dels allotjaments la màxima dels quals és "veure, sentir i callar" . Aquesta vegada, però, aconseguim que parlin, que ens obrin el seu cor hoteler i ens expliquin les històries més absurdes que han viscut mentre ens atenien. I no, per molt boges que semblin, no són inventades...
Compte amb el que fas als hotels...
LA MILLOR NIT DE LA SEVA VIDA
"Un cop, en un hotel de platja de 4 estrelles, la dona d'un client se'n va anar a l'hotel del davant a passar la nit per no sé quin motiu. Aprofitant aquesta circumstància, el marit em va dir que volia companyia, que si podia trucar a una noia . Li vaig dir que millor se n'anés ell a algun lloc, i em va contestar que sí, que era bona idea; així, si la dona canviava d'opinió i tornava, no enxamparia. Li vaig trucar a un taxi, i quan va tornar (a la mitja hora) em va fer una abraçada i 50 euros, i em va dir que havia estat la millor nit de la seva vida... i que, si veia la seva dona, li digués que havia sortit a fer una cervesa".
NOMÉS L'INDISPENSABLE
"Hotel de 4 estrelles al centre de Barcelona. Entra al buffet una senyora de cinquanta i pocs, catalana, amb La Vanguardia i la bossa... i res més . Anava tan feliç, en boles, i li va estranyar que no el deixessin passar a esmorzar. Al final, va pujar a l'habitació, però se li havia desconfigurat la targeta per entrar-hi, així que tornada a recepció en pilotes..."
PUBLICITAT ENGANYOSA
"Crec que el més surrealista que m'ha passat va ser veure com en posaven una full de reclamacions perquè les cortines no eren del mateix color que les que havien vist al catàleg”.
"I, digui'm, com ha passat la nit...?"
ZERO EN GEOGRAFIA
"Recordo que, en un hotel de Fuerteventura on treballava uns anglesos van arribar pensant que havien reservat a Port Aventura... I també me'n recordo d'altres que em van preguntar si la frontera amb el Marroc quedava molt lluny..."
COM A UN MÉS
"Treballant en un hotel de 5 estrelles a peu de platja vaig viure una situació surrealista: vam rebre una reserva a través d'un agent que ens informava que el seu client era molt conegut a nivell públic (i sí que ho era, molt conegut i famós) Com a petició especial, sol·licitava que se'l tractés com a un client normal i corrent . Vam accedir, així que el vam tenir esperant habitació fins a les quatre de la tarda el dia de check-in, li vam cobrar en arribar i li vam fixar la sortida a les dotze. Com a un client més, vaja. Tot i això, al cap de dos dies vam rebre de l''agent' una queixa en què ens explicava que el client X estava molt a disgust, perquè ningú semblava saber qui era, doncs se'l feia esperar i se li donava un tracte 'comú'" .
AIXÍ SÍ SORTEN ELS COMPTES
"Un mes de juliol, el meu excap no va abonar la nòmina a cap dels treballadors dels seus tres hotels (calculeu: uns 90 empleats, a uns 1.000 o 1.200 euros cadascun) . Uns dies després que no rebéssim el pagament, la seva dona va venir vacil·lant que el seu estimat marit li havia regalat un Porsche nou, que si ho volíem veure... Ningú va baixar a veure'l ".
INFORMACIÓ CLASSIFICADA
"Hotel de 4 estrelles al centre d´una ciutat de més o menys 90.000 habitants. Una clienta, de professió passant, molt elegant i d´aparença adinerada, solia venir cada certes setmanes, sola . Em demanava un foli per escriure una cosa important. Minuts després, tornava amb el foli ple de signes i gargots, ni una sola lletra o paraula; simplement, raigs i la seva signatura. Em feia enviar-ho per fax a X agència del Corte Inglés; necessitava fins al report que s'havia enviat. I un cop completat, em feia destruir-lo a la trituradora de paper, perquè era molt important. L'habitació la deixava feta unes guineus, amb tint al lavabo, pintaungles als llençols, gots i gots plens de burilles i desenes d'ampolles de Coca-Cola (arribava a demanar-ne deu el mateix dia, i mai volia que es retirés el anterior ni deixava entrar al servei de neteja) . Però era maca ".
"Tracta'm com un més..."
CONVERSIÓ FALLIDA
"Hotel de 4 estrelles a Barcelona; una clienta francesa em va preguntar on podia canviar diners, perquè només tenia euros francesos..."
ORDRE DAVANT TOT
"Unes noies britàniques em van convidar a fer un trio a la piscina de l'hotel. Se'n van anar cap allà, i em van preguntar si es podien fer un bany Els vaig dir que no doncs a la nit el bany no està permès. Em van contestar que, llavors, es quedarien a la terrassa, al costat de la piscina, al cap d'una estona, em van trucar, estaven dins l'aigua, i em van animar que em fiqués, dient-me que ho passaríem molt bé mentre es besaven i es toquejaven. vaig respondre que tenia parella i que estava treballant, i que o en dos minuts eren fora de la piscina, o hauria de prendre mesures. Em van fer cas ".
EN OCASIONS VEIG MORTS
"Una vegada, fent nit en un hotel de Benalmádena Costa, un client em va dir que la seva habitació li feia por, així que es va baixar a la recepció amb una manta i el coixí i va dormir al lladit de mi ".
QUI ÉS QUI
"El més surrealista que m'ha passat va passar el 1998, quan treballava en un aparthotel de platja de 3 estrelles. Teníem en una habitació una parella estrangera celebrant la seva lluna de mel, i un matí van sortir a fer una volta amb el cotxe de lloguer i no van tornar . Cap a les sis de la tarda, ens va contactar la Guàrdia Civil per demanar-nos informació sobre ells; havien tingut un accident de trànsit, i tots dos havien mort.
L'endemà, ens va trucar una dona des d'Alemanya, identificant-se com la dona de l'home que anava al cotxe. Li vaig dir a la meva companya: '¡La morta m'està trucant per telèfon!'. Ens quedem de pedra. 'Emm... umm... és vostè la dona del Sr. Tal? El seu nom és Tal?', li vaig preguntar. Les dades coincidien, així que us vam comentar que s'havia de posar en contacte amb la Guàrdia Civil. El que passava era que el seu marit havia vingut a Espanya d'amagat amb una altra noia , fent-la passar per la seva dona, amb totes les dades. Imagineu-vos... el consolat alemany ja estava tramitant el comunicat de defunció..."