Volar és antinatural; els aeroports, també
FES TOTA LA CUA QUE ES PUGUI
És important ser-hi cinc hores abans de la sortida del vol posant ja cara de mal de peus i de “però quant triguen”. La disposició imaginativa de les teves pertinences i de tu mateix a terra de la cua i voltants no és opcional a partir de la segona hora.
MOU-LO EN EL CONTROL D'ACCÉS
Despullar-te i palpart no és suficient, així que es van inventar els raigs X per fer-ho tot més profund. Si t'ho prens amb l'esportivitat d'una ballarina de lapdance es fa més curtet.
MENJA COSES EXÒTIQUES DE VERITAT
Les fa el mateix oncle que cuina als avions, aquest tipus d'oncle que després els veïns diuen que és bona persona i que sempre saludava a l'ascensor. S'acompanya d'un brot de tomàquet, cosa que a la gent no se li acudiria beure mai a casa però que és font de grans drames si s'acaba a bord, s'ha estès a les terminals i només esperem que no surti de l'aeroport.
BEU BÉ SENSE PREGUNTAR-TE QUÈ
Hi ha una fila de tipus a la barra de cada aeroport bevent gintònics en un got curt en què no caben i preparats, a jutjar pel sabor, a les palpentes. O aquestes coses de colors fosforescents que anomenen còctel i els ingredients indispensables dels quals són, el para-sol, quart de quilo de sucre i deu euros de la teva cartera. Aquestes ensopegades es podrien explicar amb què paga l'empresa, però ni amb aquestes.
L'HEROI DELS ENDOLLS
Hi ha només un endoll a tot l'aeroport , està en un lloc semiaccessible de la columna misteriosa i ignota situada entre Mordor i l'Atlàntida. Cal torsionar-se o arrossegar-se com al Vietnam per assolir-lo, però va l'oncle i ho aconsegueix. Pel que tots els aeroports s'assabenten que portem coses que s'endollen, l'oncle del mòbil som qualsevol.
POSA'T CÒMODE
Tom Hanks és el sant patró d'aquests tres oncles amb el jersei nuat als ulls com a antifaç i les motxilles alineades en parapet o piràmide. Dormen a sobre o sota els seients de la terminal i airegen els mitjons al respatller. És possible que hi visquin.
Posa't còmode
TINGUEU CONVERSES SIGNIFICATIVES
Les que venen targetes comencen sempre per una pregunta del tipus “volaràs?”. o “t'agraden les coses boniques?”. És un parany, i t'han tornat a enxampar amb la seva astúcia , és clar que t'agraden, maleïda sigui, i per culpa d'això hauràs d'aguantar una xapa de mitja hora i comprar-los el que sigui.
FES-TE AMIC DE LA PANTALLA INQUIETANT
L'última vegada que vaig estar a la T4, Iberia havia instal·lat un sistema de facturació que incloïa unes hostesses maniquins amb cara de pantalla. Et seguia amb la mirada allà on fossis. Ho vaig comprovar tantes vegades com vaig poder caminar de banda a banda. Ho vaig comprovar fins a un minut abans que algú m'acostés a veure per què feia coses sospitoses en un aeroport. Ho vaig comprovar una vegada i una altra i ella no deixava de mirar-me . Crec que segueix allà, mirant-me.
Fes-te amic de la pantalla inquietant
INICIA UNA REVOLTA
Hi ha dues coses als aeroports que han creat més antisistemes que el moviment okupa : els retards i cancel·lacions i l'euro i mig extra que et cobren per sorpresa al metro a la T4 de Barajas.
PRESENTA'T A UN CÀSTING
La cua del taxi és un concurs de misses . El jurat són els taxistes i la puntuació de desitjabilitat s'obté calculant variables com el nombre de maletes, la cara de despistat o el guiri que sembli.
VOLTA ABANS DE VOLAR
Els aeroports són no llocs, espais de trànsit als quals ningú no sent que pertanyi. Per si el teu jet lag, els passadissos borgians i el tracte maquinal amb els empleats no t'ho haguessin fet notar, la il·luminació, dissenyada per a un plat volador, ho subratlla amb el toc definitiu d'irrealitat.
LA CINTA ÉS UNA TÒMBOLA
La seva cadència hipnòtica està feta perquè quan la teva surti l'última i amb més pastes que Panrico ja t'ho doni tot igual.
JUST DO IT
Quan t'ajupes a recollir el cor a la meitat de la cursa per assolir la teva connexió a Munic és just quan veus aquest cartell que indica que la teva porta d'embarcament és a 37 minuts. Si no corres és que és com si no fossin unes vacances de debò.
DESCOMPTES AL TEU COMPTE
Les van convertint en llocs de pas obligatoris i així et faciliten preguntar-te com és possible que, si et descompten les taxes, tot segueixi costant el doble que al carrer, a uns metres.
DIÒGENS DUANER
Se suposa que hi ha unes lleis que regulen el que embarca i el que desembarca. A la pràctica, la sensació és que els duaners tenen una síndrome de Diògens que el mateix la pren amb un parell d'ampolles de ginebra que amb una llauna de foie , un perfum, un ganivet de postres o un bidonet de benzina que quin mal farà. No és just.
LA MEGAFONIA
A l'aeroport de Frankfurt se'ls va fer malbé la megafonia i es van adonar que tot funcionava més eficaçment així i la gent es feia menys . Ara ja no t'anomenen amb allò de “última trucada” i els 15 minuts de fama aeroportuària cal currar-los més, tipus Melendi.
Tom Hanks, sant patró dels aeroports