Falenes Carlos Verger Fioretti (1872 - 1929) / Oli sobre llenç 1920.
Avui s'inaugura Convidades. Fragments sobre dones ideologia i arts plàstiques a Espanya (1833-1931), la primera exposició temporal que organitza el Museu Nacional del Prado des de la seva reobertura ja fa tres mesos.
La mostra, comissariada per Amb Carlos G. Navarro, conservador de l'Àrea de Pintura del segle XIX, romandrà instal·lada a l'edifici Jerònims fins al 14 de març del proper any amb la intenció de mostrar el paper de la dona al sistema artístic espanyol des del regnat d'Isabel II fins al final de l'era alfonsina. Es tracta de una reflexió profunda sobre els diferents rols exercits per unes dones que, tal com recorden des del Prado, “només van ser convidades incòmodes a l'escena artística del seu temps”.
Imatge de les sales de l'exposició 'Convidades'.
Més de 130 obres –la majoria de la pròpia col·lecció del Prado, així com diverses prestades per altres institucions– componen una exposició ordenada en dues parts: una en què la dona apareix com a musa, plegada a l'ideal burgès (i on poques vegades és protagonista per pròpia voluntat), i una altra en què ja és artista, des del romanticisme fins a l'avantsala de les avantguardes.
Aquesta narrativa en femení, que navega per l'art oficial de l'època, evidència i critica aquell discurs patriarcal socialment consensuat –tant del museu com del propi estat– i l'escassa consideració envers les dones artistes, tractades en el millor dels casos com a meres aficionades. Tot i això, també posa de manifest els avenços que el Museu del Prado està duent a terme actualment per a reparar aquest oblit i desdeny estructural cap a les dones del que van ser partícips.
"La crítica va tractar habitualment les seves autores amb una commiseració que, lluny de ser despectiva, es va tornar en no poques ocasions adulatòria i fal·laç, encara que no tant cap a la seva obra com cap a la seva pròpia persona. Així, moltes van haver de llegir a la premsa consideracions basades en el seu aspecte o les seves qualitats humanes –el que no passava en el cas dels barons–; i quan alguna se sortia de la norma per la qualitat reconeguda de la seva feina, se la masculinitzava –pintava o esculpia 'com un home', es deia, per lloar els seus èxits, com li va passar per exemple a Elena Brockmann oa Antonia de Bañuelos–", exposa Carlos G. Navarro al text creat per al catàleg de l'exposició titulat Les convidades i els seus amfitrions: De Rosario Weiss a Elena Brockmann.
Supèrbia Baldomero Gili i Roig (segle XIX) Oli sobre llenç h. 1908
Disset són les seccions temàtiques en què es divideix Convidades: Reines intruses (on no falta Juana la Loca); El motlle patriarcal (amb nenes aprenent valors morals inculcats pels pares o avis); L'art d'adoctrinar (on algunes dones eren representades ocioses i altres com a bruixes); Brúixola per a extraviades (imatges com a advertiment per a les joves inconformistes); Mares a judici (la maternitat com a ideal de la realització personal femenina); Nues (el posat artístic tant de nenes com de models amb necessitats econòmiques); Censurades (pintura social que abordava temes indecorosos); La reconstrucció de la dona castissa (la rebesàvia com a model de perfecció davant de la imatge de la dona moderna i alliberada); Maniquins de luxe (Raimundo de Madrazo i Garreta crea un nou, decorós i elitista ideal femení); Nàufrages (dones marginades a la cultura patriarcal del segle XIX espanyol); Models a l'atelier (un subgènere en què eren vestides d'època o d'alta costura i desproveïdes d'identitat per convertir-les en muses), Pintores en miniatura (“gracioses” i “encantadores” aristòcrates que van cultivar el seu gust per la pintura i van aconseguir ser titllades d'”aficionades”); Les primeres fotògrafes (fins i tot Jane Clifford mai no ha deixat d'estar a l'ombra del seu marit, Charles); Senyores “copiantes” (aquelles que al segle XIX es dedicaven a copiar els mestres del passat); Reines i pintores (Maria Cristina de Borbó i la seva filla Isabel II com a protectores de les dones artistes); Les velles mestres i les “veritables pintores” (obres de Clara Peeters, Catharina Ykens i Margarita Caffi, així com de noves autores de bodegons); Senyores abans que pintores (es mostraven com a dames i no com a creadores); Amfitriones de si mateixes (per fi algunes són legitimades i reconegudes per la crítica).
Interior d'un taller Joaquín Espalter i Rull, (1809-1880) Oli sobre llenç h. 1875 – 1880
A més, amb motiu de l'exposició Convidades. Fragments sobre dones, ideologia i arts plàstiques a Espanya (1833-1931), el Museu ha editat un catàleg que proposa una relectura de les seves col·leccions vuitcentistes (pintura, escultura, fotografia, miniatura, cinema i arts decoratives) a través de quatre assajos i de 16 textos que pretenen donar resposta a preguntes fins ara mai formulades per la historiografia tradicional: "Quina posició van ocupar les dones al sistema d'art espanyol des de l'arribada d'Isabel II fins a l'exili d'Alfons XIII?, quina imatge femenina va validar l'Estat a través de les obres que va premiar i adquirir per a les col·leccions públiques? en què van consistir els rols successius de models, muses i pintores aficionades que van exercir les dones fins a la seva definitiva consideració com a artistes?”.
Autorretrat de cos sencer Marisa Roësset (Maria Luisa Roësset i Velasco) (1904 – 1976) Oli sobre llenç 1912
Adreça: Carrer Ruiz d'Alarcón, 23, 28014, Madrid. Veure mapa
Telèfon: 913 30 28 00
Horari: De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h / Diumenges i festius, de 10 a 17 h
Preu mitjà: Entrada General Convidades: 15€