El desordre és en tu...
És Nadal . Moment (diuen) de fer balanç i posar sobre la taula allò bo i allò dolent, allò inspirador i allò prescindible; en realitat tots busquem allò important i jo llegeixo en no recordo quin espai “penedir-se és no haver entès res”. Penso el mateix.
Vivim buscant la bellesa, la gràcia i l'harmonia (busquem l'harmonia milers d'anys, des dels Marbres d'Elgin fins als angles perfectes d'un iPhone X; en el fons és la mateixa cerca) .
És tan bonic i perfecte que... no és real
Volem viatges inspiradors, fotografies amb enquadraments radiants i cases tan “de revista” nòrdica. Mira al teu voltant: de sobte tot és mindfulness, minimalisme, estètica Kinfolk, la monstera deliciosa i tants llibres sobre quins nas has de fer amb la teva vida. Crec que hi ha una làmina hipster que ho resumeix tot en una bonica (com no) tipografia, es diu Manifest Holstee i està penjat en tantes botiguetes cuquis d'interiorisme que impossible no veure-ho: “Aquesta és la teva vida. Fes el que estimes i fes-ho aviat. Si alguna cosa no t'agrada, canvia-ho. Deixa de voler analitzar-ho tot, la vida és simple”.
Una cosa així ve a explicar el documental ' Minimalism ' que vaig deixar a mitges (és una llauna) fa un parell de setmanes a Netflix : els beneficis del "menys és més" a través dels testimonis de persones en contra del consum impulsiu regnant. Quins llestos els de Netflix. Per això i pel pagament anual, que t'estalvies un bec. Petit.
Tot perfecte, simètric, suau
Em gasto quinze euros : La màgia de l'ordre de Marie Kondo , una ridiculesa editorial que ha venut milions d'exemplars a tot el món i que es pot resumir en “El desordre presideix la teva vida? Segueix les regles del mètode Marie Kondo, la reina de l'ordre, i sigues feliç ”. Doblega bé els teus mitjons i sigues feliç, una cosa així ve a dir la filosofia KonMari. També que els objectes tenen ànima i per això has de venerar-los, donar-los les gràcies pels serveis prestats i acomiadar-nos amb solemnitat quan decidim llençar-los a les escombraries. I així seràs feliç. De debò, diu això.
“You need more beautiful things in your life ”. No és l'eslògan d'una fàbrica de sofàs, és una extensió de Chrome per veure fotografies precioses , cada dia, cada hora, tota l'estona. Envolta't de coses boniques perquè, si no, què . Miro al meu voltant: un meravellós llum (la Cisteta de Miguel Milá, 1962) i un sofà de Carlo Gollino (de 1954) que té nom de dona i vaig comprar per gairebé seil mil euros. El tinc cobert amb una manta perquè no vull que l'esgarrapi el gat. Sí, jo també ho penso: estic imbècil perdut. Si realment la vida és l'amor i les ungles del meu gat.
Una de les —moltes— coses que hom aprèn en teràpia és que, en realitat, tot va sobre tu. Que, gairebé sempre, les teves percepcions i opinions sobre els altres són les teves sobre tantes emocions que no comprens; que el teu cabreig amb el món és amb tu, que el desordre el portes dins (i això no ho solucionarà un calaix amb samarretes plegades) i que una cadira bonica només serveix per seure. No necessites coses boniques, només entendre que això de la felicitat només en té un responsable. Tu.
L'ordre, by Kondo